Científics importants

Nicolau Copèrnic (1473-1543)

1543

Polònia.
Astrònom.
Escriví un llibre sobre la teoria del model heliocèntric, defensava que el Sol era fixe i la Terra hi girava al voltant.

Johannes Kepler (1571-1630)

1609

Alemanya.
Astrònom i matemàtic.
Va enunciar la primera i la segona llei de Kepler que descrivien les òrbites dels planetes.

Galileo Galilei (1564-1672)

1610

Itàlia.
Astrònom, filòsof, enginyer, matemàtic i físic.
Amb el microscopi descobrí que Saturn té una forma estranya, les taques solars i les fases de Venus.

Isaac Newton (1643-1727)

1687

Anglaterra.
Físic, filòsof, teòleg, inventor, alquimista i matemàtic.
Lleis de newton, són els principis que expliquen una gran part dels problemes plantejats a la mecànica clàssica.

Daniel Bernoulli (1700-1782)

1738

Països Baixos.
Matemàtic.
Desarrollà el principi de Bernoulli, diu que quan s'incrementa la velocitat d'un fluid no viscós disminueix la seva pressió però l'energia es manté constant durant tot el recorregut .

Benjamin Franklin (1706-1790)

1752

Estats Units.
Polític, polímata, inventor i científic.
Va fer un experiment amb una cometa que tenia una clau fermada amb un fil, la clau es carregà d’electricitat demostrant que els llamps són descàrregues elèctriques.

Alessandro Volta (1745-1827)

1800

Itàlia.
Físic.
Va inventar la pila voltaica que va ser la primera baterica moderna. El volt va ser anomenat en honor seu.

Carl Friedrich Gauss (1777-1855)

1801

Alemanya.
Matemàtic, astrònom i físic.
Publicà el llibre "Disquisitiones arithmeticae" sobre la teoria elemental dels nombres com parts de l'àrea i la teoria algebraica de nombres

Louis Gay-Lussac (1778-1850)

1808

França.
Físic i químic.
Formulà la llei de Gay-Lussac que diu que la pressió d’un volum fixe d’un gas es directament proporcional a la seva temperatura.

Charles Darwin (1809-1882)

1859

Anglaterra.
Naturalista.
Plantejà la teoria de que les poblacions evolucionen de generació en generació per mitjà de la selecció natural.

Louis Pasteur (1822-1895)

1862

França.
Químic i microbiòleg.
Va crear un procés per destruir microorganismes nocius en productes comestibles i va demostrar definitivament que no existia la generació espontània.

Thomas Alva Edison (1847-1931)

1883

Estats Units.
Empresari, polític i inventor.
Descobrí l’efecte Edison, era el pas de l’electricitat des de un filament a una placa metàl·lica dins una llum incandescent.

Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894)

1888

Alemanya.
Físic.
Va fer un aparell que produia ones de ràdio per demostrar l'existència de les ones electromagnètiques.

Nikola Tesla (1856)

1891

Croàcia.
Enginyer elèctric.
Inventà la bobina de Tesla que funciona agafant una petita càrrega d'energia elèctrica i transformant-la amb alguna cosa molt potent per mitjà de cables de coure

Marie Curie (1867-1934)

1898

Polònia.
Física i química.
Amb el seu home estudiant la radioactivitat van descobrir el radi i el poloni.

Ernest Rutherford (1871-1937)

1911

Nova Zelanda.
Físic i químic.
Va descobrir el nucli atòmic per després fer l'experiment de la làmina d'or.

Erwin Schrödinger (1887-1961)

1926

Àustria.
Físic.
Va formular l'equació de Schrödinger, molt important per la mecànica quàntica, descriu el canvi d'estat quàntic d'un sistema físic.

Alexander Fleming (1881-1955)

1928

Anglaterra.
Biòleg.
Descobrí la penicilina, a una placa va observar que al voltant del fong era transparent i significava destrucció cel·lular.

Joan Clarke (1917-1996)

1940

Anglaterra.
Criptoanalista i numismàtica.
Amb Alan Turing van desxifrar els codis de la Màquina Enigma que utilitzaven els alemanys durant la Segona Guerra Mundial

Rosalind Franklin (1920-1958)

1951

Anglaterra.
Química
Va ajudar a comprendre l'estructura de l'ADN per unes imatges per difracció de raigs X. No se li dona la importància que mereix.