-
El 192 dC moria l’emperador Còmode sense una descendència clara, fet que va donar pas a una sèrie d’anys d’inestabilitat política que han passat a anomerar-se el període de l’anarquia. -
El 284 dC pujava al tro l’emperador Dioclecià que va aconseguir retornar l’estabilitat. De seguida va veure que l’imperi era massa gran per ser governat per un emperador sol i va optar per dividir-lo en dos parts i establir dos monarques a cada part. Així que a la pràctica eren quatre reis i, per tant, es coneix al sistema com a Tetrarquia. -
A la que Dioclecià va renunciar al càrrec d’emperador l’any 305 van retornar els enfrontaments i les guerres internes per fer-se amb el poder fins que l’emperador Constantí va imposar-se als seus oponents l’any 312. Va traslladar la capital de l’imperi a la ciutat grega de Bizanci, que va passar a anomenar-se Constantinoble. -
A la mort de Constantinoble, l’any 337, va retornar la inestabilitat fins que Teodosi “el Gran” va recuperar la idea de Dioclecià de dividir l’Imperi i aquest cop definitivament. Va deixar l’Imperi romà d’Occident en mans del seu fill Honori, amb capital a Ravenna, i Arcadi, l’altre fill, va rebre l’oriental, amb la capital a Constantinoble. -
Això va canviar el 378 quan els Visigots van aconseguir una victòria molt important a la batalla d’Adrianòpolis. Aquesta victòria va encoratjar la resta de pobles germànics a indtroduir-se cada vegada més dins l’Imperi. -
L’any 410 els Visigots van arribar fins a Roma i la van ocupar durant uns deu dies, durant els quals la ciutat imperial va ser saquejada i incendiada. L’impacte de veure la ciutat de Roma en flames va ser un cop molt dur i una estocada mortal a l’Imperi romà d’occident. -
El 455 era el torn d’un altre poble germànic, els Vàndals, que
tornarien a saquejar la ciutat de Roma. Poc després, l’any 476, un poble bàrbar, dirigit per Odoacre, va destronar el darrer emperador de Roma, Ròmul August, amb el qual desaparegué definitivament l’Imperi romà d’Occident.