-
Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres d'institucions eclesiàstiques de Vic. Aquest apropament al catalanisme conservador va ser liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. Però el 1892, Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, va expressar que refusava qualsevol canvi social. Segons ell, el clero havia tenir la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització.
-
Valentí Almirall va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), el qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista "La jove Catalunya", on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país.
-
Partit encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat
-
Congrés on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.
-
Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Almirall va publicar "Lo catalanisme", on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Però aquesta proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport de la burgesia catalana i bases populars. -
Es va formar arran les discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Una de les seves iniciatives de la Lliga de Catalunya, on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Esdeveniment al que Almirall es va oposar, fet va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc després, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va anar esmorteint-se.
-
Projecte en el que la Lliga de Catalunya s'hi va oposar i va aconseguir un canvi en la seva redacció. -
Nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural. La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives.
-
Programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases defensàven un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades. -
La crsi va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i desmentellar la seva ineficàcia envers la regeneració de la política espanyola tal com demanaven moltes sectors socials. En canvi el catalanisme tenia uns líders consolidats, un cos doctrinari amb entitat i una forta mobilització socials. -
Grup que publicava el diari "La Veu de Catalunya" va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura...
-
Creat pels dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelonam a partir del fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i el “Tancament de Caixes”. Era un grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya.
-
Va ser una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir en donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. -
Acord que responia a la confluència d’interessos de dos grups: tenia una base social ben nodrida d’industrials i comerciants, i un programa polític possibilista i dirigents experts. Així, la candidatura catalana va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l’elecció com a diputats dels quatre regionalistes. -
Nova entitat política que va consolidar la força electoral del catalanisme. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona. A partir d’aquell moment, l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes, on aquests últims van aconseguir èxits electoral i van dominar la vida política catalana fins l’any 1931.