-
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el porta a crear el Primer Congrés Catalanista, el qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Es va acordar la formació del partit Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. -
El partir de Centre Cátala va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
L’any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals, per assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII.
Es denunciava el centralisme, es demanava el dret a impulsar la vida regional, es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Lo catalanisme, s’estableixen les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. -
Però aquesta proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport perquè, d’una banda, representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana i, d’altra banda, tenia un component social mes feble que el republicanisme federal, la qual cosa en limitava les bases populars. -
El 1887, es forma la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Finalment, la forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Una de les iniciatives de la Lliga de Catalunya, va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Al llarg de la Restauració, el clero català s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, abandonen això per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. Va ser liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. El vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. -
Aquesta es una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions… i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Va tenir un suport important a la Catalunya rural.
La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
bisbe de Vic, que al 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. El clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Era un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades: competències absoltes pel poder català.