-
Primer Congrés Catalanista
El qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista. -
Formació Partit Centre Català
Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. -
Segon Congrés Catalanista
Es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
La redacció del Memorial de Greuges
Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Míting a la llotja de Barcelona.
Van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges -
Publicació Lo catalanisme
Obra de Valentí Almirall que establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
Formació de la Lliga de Catalunya
Que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Missatge a la Reina Regent
On demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
l’Exposició Universal de Barcelona
Va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Fundació de la Unió Catalanista
Una nova entitat que coordinava a tos els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural, propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. -
Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa
Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades: competències absoltes pel poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda, etc. -
crisi del 1898
La pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol, va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i va posar de manifest la seva ineficàcia envers la regeneració de la política espanyola tal com demanaven moltes sectors socials del país, la qual va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme. -
Protesta del tancament de caixes
La crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes (1899), van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. -
fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja
Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear la Unió Regionalista, un grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Lliga Regionalista
Una nova entitat política que va fer el diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona. -
Candidatura dels quatre presidents
L’abril de 1901, a la ciutat de Barcelona, ambdós grups polítics van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig, un acord que responia a la confluència d’interessos dels dos grups perquè: el primer, tenia una base social ben nodrida d’industrials i comerciants, però no disposava d’un projecte polític definit ni de dirigents amb experiència; i el segon tenia un programa polític possibilista i dirigents experts, però necessitava suports socials clars.