Avenços genètics

  • 1000 A.C.
    1000 BCE

    1000 A.C.

    Els babilonis i egipcis produeixen fruits per fecundació artificial
  • 420 A.C.
    420 BCE

    420 A.C.

    Sòcrates hipotetitza que les pares no s'assemblen als fills. Els fills de grans homes d'Estat, generalment són mandrosos o bons per a res
  • 400 A.C.
    400 BCE

    400 A.C.

    Hipòcrates afirma que l'home transmet les característiques hereditàries al semen (llavor). Deu haver un altre fluït a la dona. L'aportació és aproximadament igual.
  • 320 A.C.
    320 BCE

    320 A.C.

    Aristòteles proposa l'herencia d'avis i besavis. El semen es forma per ingredients imperfectament barrejats. Les nenes són causades per la interferència µ amb la sang de la mare.
  • Segle XV

    Segle XV

    Lluita entre ´Ovistasµ vs.´EspermistasµHomúnculo: Un home dins d'un altre i axil fins a contenir TOTES les generacions per venir herència per barreja, idea que arriba fins al segle XIX.
  • 1630

    1630

    William Harvey conclou que les plantes i els animals es reprodueixen de forma sexual: esperma i ous
  • 1677

    1677

    Anton Leeuwenhoek descobreix animàculs en el fluit seminal
  • Finals del 1800

    Finals del 1800

    Es descriuen la mitosi i la meiosi
  • Segle XVII

    Segle XVII

    Jean Baptista van Helmont, va publicar la recepta per obtenir ratolins a partir d'una camisa bruta i blat. Monje Agustinià austríac, estudia botànica i matemàtiques a la Universitat de Viena. Va comunicar els seus experiments al 1.865 davant de la societat d'història natural de Brünn. A l'any següent es publica el manuscrit als actes de la societat. La informació genètica prové meitat del pare meitat de la mare. Els caràcters s'expresen a les noves generacions segons el principi de segregació.
  • 1865

    1865

    Es publica el treball de Gregor Mendel
  • Durant la década del 1880

    Durant la década del 1880

    Es relaciona l'herència amb els cromosomes
  • 1882

    1882

    Walter Flemming descobreix els cromosomes
  • 1888

    1888

    Wakdeyer introdueix el terme cromosoma
  • 1900

    1900

    Els botànics Hugo de Vries, Carl Correns i Eric Von Tschermak redescobreixen el treball de Gregor Mendel
  • 1900

    1900

    Es reviu el mendelisme per Hugo de Vries
  • Principis del 1900

    Principis del 1900

    Bateson no dóna suport a les idees de Mendel per les seves mesures biomètriques.
  • 1903

    1903

    Es descobreix l'implicació dels cromosomes en l'herència
  • 1903

    1903

    Sutton uneix la teoría del mendelisme amb els cromosomes
  • 1905

    1905

    El biòleg britànic William Bateson dóna el terme "Genetics" en una carta a Adam Sedgwick
  • 1910

    1910

    Thomas Hunt Morgan demostra que els gens resideixen en els cromosomes
  • 1913

    1913

    Alfred Sturtevant crea el primer mapa genètic d'un cromosoma
  • 1918

    1918

    Ronald Fisher publica "On the correlation between relatives on the supposition of Mendelian inheritance" —la síntesi moderna comença.
  • 1918

    1918

    Fisher reconcilia les postures amb la idea dels caràcters quantitatius. Thomas Morgan: Lligament en mosques- Premi Nobel al 1933
  • 1923

    1923

    Els mapes genètics demostren la disposició lineal dels gens en els cromosomes
  • 1927

    1927

    Hermann Muller demostra l'augment de les mutacions per radiacions ionizants
  • 1928

    1928

    Es denomina mutació a qualsevol canvi en la seqüència nucleotídica d'un gen, sigui aquesta evident o no en el fenotip
  • 1928

    1928

    Fred Griffith descobreix una molècula hereditària transmisible entre bacteris
  • 1931

    1931

    L'entrecreuament és la causa de la recombinació
  • 1941

    1941

    Edward Lawrie Tatum i George Wells Beadle demostren que els gens codifiquen proteïnes
  • 1944

    1944

    Oswald Theodore Avery, Colin MacLeod i Maclyn McCarty demostren que l'ADN és el material genètic (denominat llavors principi transformant)
  • 1950

    1950

    Erwin Chargaff demostra que les proporcions de cada nucleòtid segueixen algunes regles (per exemple, que la quantidat d'adenina, A, tendeix a ser igual a la quantitat de timina, T). Bárbara McClintock descobreix els transposons en el blat
  • 1952

    1952

    L'experiment de Hershey i Chase demostra que la informació genètica dels fags resideix en l'ADN
  • 1956

    1956

    Jo Hin Tjio i Albert Levan estableixen que, en la espècie humana, el número de cromosomes és de 46
  • 1958

    1958

    L'experiment de Meselson i Stahl demostra que la replicació de l'ADN és semiconservativa
  • 1961

    1961

    El codi genètic està organitzat en triplets
  • 1964

    1964

    Howard Temin demostra, empleant virus d'ARN, excepcions al dogma central de Watson
  • 1970

    1970

    Es descobreixen les enzimes de restricció en el bacteri Haemophilius influenzae, el que permet als científics manipular l'ADN
  • 1977

    1977

    Fred Sanger, Walter Gilbert i Allan Maxam seqüencíen ADN per primera vegada treballant independenment. El laboratori de Sanger completa la seqüència del genoma del bacteriòfag Φ-X174
  • 1983

    1983

    Kary Banks Mullis descobreix la reacció en cadena de la polimerassa, que possibilita l'amplificació de l'ADN
  • 1989

    1989

    Francis Collins i Lap-Chee Tsui seqüencien un gen humà per primera vegada. El gen codifica la proteïna CFTR, detecte del qual causa fibrosi quística
  • 1990

    1990

    Es funda el Projecte Genoma Humà per part del Departament d'Energia i els Instituts de la Salut dels Estats Units
  • 1995

    1995

    El genoma de Haemophilus influenzae és el primer genoma seqüenciat d'un organisme de vida lliure
  • 1996

    1996

    Es dóna a conèixer per primera vegada la seqüència completa d'un eucariota, el llevat Saccharomyces cerevisiae
  • 1998

    1998

    Es dóna a conèixer per primera vegada la seqüència completa d'un eucariota pluricel·lular, el nemàtode Caenorhabditis elegans
  • 2001

    2001

    El Projecte Genoma Humà i Celera Genomics presenten el primer esborrador de la seqüència del genoma humà
  • 2003

    2003

    Es completa amb èxit el Projecte Genoma Humà amb el 99% del genoma seqüenciat amb una precisió del 99,99%