-
Va ser inventada per Flavio Gioja. S’utilitza per orientar-se, té una agulla magnètica que sempre senyala al nord geogràfic.
Va impulsar la navegació i amb ella el descobriment de nous mons. -
Va ser inventada per Enrique el Navegante. Al principi es van utilitzar a les embarcacions pesqueres però més tard les seves funcions eren relacionades amb ajudar per a la càrrega i l'exploració.
Van ser determinants per a l'expansió d'Espanya i Portugal pel món, ja que van brindar l'oportunitat d'emprendre amb seguretat i rapidesa llargs viatges oceànics. -
Johann Gutenberg va ser l'inventor d'aquest aparell. Es fa servir per reproduir textos i imatges sobre paper aplicant una tinta, sobre unes peces metàl·liques per transferir-la o gravar-la per pressió.
Va millorar el fet de multiplicar llibres d'una manera més eficaç, va revolucionar la cultura en ampliar el nombre de lectors potencials en multiplicar el nombre de llibres i reduir-ne el cost. -
Va néixer a Torun i va morir a Frombork, dues ciutats ubicades a Polònia. Va viure a diferents ciutats d'Itàlia i Polònia. Va ser matemàtic, astrònom, metge, traductor, artista, clergue catòlic, jurista, gobernador, líder militar, diplomàtic i economista. L'astronomia era un dels seus interessos. És considerat el fundador de l'astronomia moderna i a més va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.
-
Va ser inventat per John Samuel Slater. L'astrolabi era usat pels navegants, astrònoms i científics en general, s'utilitzava per determinar la posició i altura de les estrelles sobre el cel.
Facilitava a l'astrònom els càlculs relatius a la posició del Sol i dels principals estavellis, respecti del meridià i de l'horitzó, li permetia trobar la seva latitud geogràfica i la direcció del nord veritable. -
Va néixer a Vilanova de Sixena, Aragó, Espanya i va morir per mort a la foguera a Ginebra, Suïssa. Vivia a França amb una falsa identitat que l'anomenava com "Michel de Villeneuve". Fou un humanista, teòleg i científic. Els seus interessos eren l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina. Va ser el primer autor a Occident que va comprendre la circulació sanguínia.
-
Galileo Galilei va néixer a Pisa, Toscana Italiana i va morir a Arcetri, Florència, Itàlia. Va residir al Gran Ducat de Toscana. Va ser astrònom, enginyer, filòsof, matemàtic i físic. Algunes de les seves aportacions a la ciència van ser la teoria heliocèntrica, la invenció del telescopi una part del desenvolupament de les matemàtiques entre altres.
-
Va néixer a l'actual Alemanya a Weil der Stadt i va morir a Ratisbona, al seu país de naixement. A causa dels seus diversos matrimonis va viure a Àustria i a la República Txeca. Va ser una figura clau a la revolució científica a més de ser astrònom i matemàtic. Entre els anys 1605 i 1619 va crear les tres lleis del moviment planetari que porten el seu nom, va utilitzar les matemàtiques per descriure els trajectòries pels planetes que giren al voltant del Sol.
-
Va ser inventat per Zacharias Janssen. És una eina que permet veure objectes que són massa petits per ser observats a primera vista per l’ull humà.
Va permetre descobrir coses inconegudes als organismes vius. Mitjançant el microscopi apareixia un món nou que els científics de l'època no sabien com interpretar. -
Va ser fabricat per Galileo Galilei. S'utilitza normalment per mesurar o prendre la temperatura d'un ésser humà, la temperatura en ambients i en animals.
Va millorar a la distribució d'aliments, ja que el control de la temperatura als aliments de cadena freda és fonamental per garantir la qualitat del producte. En altres sectors es poden fer servir per a la investigació científica i fabricació de medicaments o per a la sanació de persones o la mesura ambient. -
Va néixer a La Haye-en-Touraine, França. Va viure a Holanda i va participar en la guerra dels trenta anys. Va morir a Estocolm, Suècia. Va crear la geometria analítica, va fer aportacions fonamentals a la mecànica, l'òptica, la geologia i a més de les seves contribucions a l'antropologia i la medicina, és considerat el fundador de la psicologia.
-
Va ser inventat per Galileu Galilei. Els astrònoms l'usaven per veure objectes llunyans i funcionava utilitzant miralls corbs per captar i enfocar la llum del cel nocturn.
L'ésser humà va poder, per fi, començar a conèixer la veritable naturalesa dels cossos celestes que ens envolten i la nostra ubicació a l'univers. -
És coneguda com a Duquessa de Newcastle. Va néixer a Colchester, Regne Unit i va morir al Regne d'Anglaterra. Va viure al Regne Unit, França, Holanda, i Bèlgica. Va aprendre sola sobre filosofia, arts i ciències naturals. Era filòsofa, física, poeta, escriptora, assagista i dama de companyia. Participava en discussions sobre la matèria, el moviment, l'existència del buit, la percepció i el coneixement. El que més se'n destaca són els assajos sobre filosofia natural i ciència que va escriure.
-
Va néixer a Woolsthorpe, Anglaterra i va morir a Kensington, Gran Bretanya. Va passar la seva infantesa a Grantham amb la seva àvia, ja que el padrastre no volia fer-se cas d'un nen, llavors va viure amb la seva àvia fins que el seu padrastre va morir i es va tornar amb sa mare. Era físic, teòleg, inventor, alquimista i matemàtic. Algunes de les seves aportacions a la ciència van ser la llei de gravitació universal, desenvolupament del càlcul matemàtic o les 3 lleis de Newton entre molts altres.
-
Va néixer el 25 de febrer de 1670 a Leipzig i va morir a Berlín. Va viure a Berlín, Alemanya durant la seva vida. Va ser la més important i reconeguda astrònoma de la seva època, va publicar importants treballs sobre les aurores boreals, la conjunció del Sol amb Saturn i Venus, i la predicció d'un nou estel el 1711, a més destaca per haver estat la primera dona documentada com a descobridora d'un estel i una de les primeres dones àmpliament reconegudes a les ciències.
-
Va ser creat per Benjamin Franklin. Si cau un llamp, canalitza la seva energia de forma controlada, evitant així els possibles danys a construccions i persones a la zona. Va suposar que els edificis més alts i importants de l'època aconseguissin evitar molts dels incendis i ruptures originats pels llamps.