-
que cada dia procrastinava a la terrassota i un dia es va trobar un bitxet.
-
i el va portar dins de la casota. Fi.
-
El molt tros de quòniam de bitxet, per supervivència -i perquè està com una cabra-, va i li demana:
-Ai, gateta, gateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon bitxet? -
I el bitxet va riure nerviosament i va pensar que podria sobreviure una estoneta més. Les seves dues úniques neurones anaven a mil per hora i colisionaven una amb l'altra constantment.
-
Els altres bitxos deien:
-Ves amb compte amb aquest gat!
I el bitxet, que definitivament havia perdut l'oremus:
-Quac! Quac! Quac! -
-Aquest bitxo és tan divertit que no el penso acabar de rematar.
Fi.