-
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. -
Es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga una escara- mussa de resultat incert, però que li va perme- tre consolidar el seu poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo. El regne d'Astúries es va començar a ampliar cap al sud. La seva máxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons, que va arri- bar fins al Duero aprofitant la crisi de l'emirat de Cordova. En el segle X, al capital es va trasladar a Lleó i el regne va passar a dir-se regne de Lleó. -
El regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va
aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir. En aquest període la península es va consolidar, però no van faltar problemes interns:- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès.
- Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers.
-
En el segle VIII, van fugir a la Serralada Cantàbrica, triar a Don Pelayo com a rei.
Va néixer el regne d'Astúries l'any 800, abastava des de Galícia a l'oest, finalment a Àlaba al segle IX va ampliar les seves terres al sud.
Segle X el regne va passar a dir Regne Lleó. Durant l'època de Còrdova, el governador lleonès va entrar en crisi. I el poder de castellà va entrar en crisi per atacs del musulmans. Castellà formant per diversos comtats F.G
951 enviat a Wassal.
1035 Castella regne propi. -
L'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó, també amb el títol de regne. Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa. -
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica.
Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II,
protector de les arts i les lletres. -
Els comtats aragonesos al començament del segle IX, els comtats d'Aragó, Sobrarbe i Ribagorça es van desvincular del poder carolingi.
El comte Aznar González va obtenir la independència per al comtat d'Aragó, que en el segle X va quedar sota el domini del regne de Navarra. -
En 1002 mor Almanzor per les ferides de la batalla de Calatañazor i el califat entra en crisi. -
En desaparèixer el califat, el territori musulmà va caure sota la influència, primer l'almoràvit i després l'almohade. Els regnes cristians es van aprofitar de la divisió per a anar conquistant territoris fins que únicament va quedar el regne de Granada.
D'aquí sorgeix el nom de La
Reconquesta El llegat cultural que van deixar els
musulmans en la cultura espanyola fins i tot
persisteix: música i balls tradicionals, elements
artístics, paraules àrabs, els números, la
tecnologia agrícola, etc. -
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians
i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo. -
Agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat
un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van
unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en
1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a
fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes. -
Els cristians van dir Reconquesta a l'avanç hacia el sud del territori peninsular, ja que es consideraban els hereus de l'antic regne visigot.
Per a evitar atacs, les taifes pagaven pàries (quantitats d'or) als reis cristians. -
(1146-1232), que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica,
es van imposar en al-Andalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç
cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195), -
(1146-1232), que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica,
es van imposar en al-Andalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç
cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195), -
Que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica,
es van imposar en al-Andalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195). -
Llençan una ofensiva contra els cristians -
LA CORONA D'ARAGÓ ES VA CREAR L'ANY 1137
DESPRÉS DEL MATRIMONI DE L'HEREVA D'ARAGÓ. EL PRIMER REI VA SER EL SEU FILL ALFONS II. DES DE FINALS DEL SEGLE XIII, VAN EMPRENDRE UNA EXPANSIÓ PEL MEDITERRANI: VAN CONQUISTAR SICÍLIA, SARDENYA I NÀPOLS. PERQUÈ CADA TERRITORI VA MANTENIR LES SEVES INSTITUCIONS, LLEIS I COSTUMS.
CADA TERRITORI TENIA LES SEVES PRÒPIES CORTS.
L'ECONOMIA
LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ VIVIA DE L'AGRICULTURA ELS MERCADERS AMB CONSOLATS VAN DESENVOLUPAR LA INDÚSTRIA TÈXTIL -
Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del Tajo; Aragó va conquistar Saragossa i Teruel, i Catalunya es va expandir fins a Tortosa. • En el segle XIII, els reis cristians es van unir enfront dels almohades i van derrotar als musul- ragis en la batalla de Les Navas de Tolosa (1212), que va suposar l'avanç definitiu dels cristians pel territori d'Al-Andalus. -
Són derrotats en la batalla de Tolosa (1212), que enfonsa a l'Estat almohade i desemboca en les terceres taifes independents: Sevilla, Boira, València, Múrcia, Granada…
Tots, excepte el de Granada, seran aviat conquistats pels cristians: Ferran III i el seu fill i
successor Alfons X el Savi, per Castella, i Jaume I el Conqueridor per la Corona d'Aragó. -
LA UNIÓ DEFINITIVA DE CASTELLA I LLEÓ ES VA PRODUIR EN 1230, QUAN FERRAN III VA UNIR TOTS DOS REGNES I VA FORMAR LA CORONA DE CASTELLA. LA CORONA DE CASTELLA ESTAVA CONSTITUÏDA PER UN ÚNIC ESTAT, EL GOVERN CORRESPONDÍA AL REI, JUNTAMENT AMB ELS GRANS NOBLES I LES CORTS. -
Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i
Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat
per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que
dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van
ser de col·laboració. Pagaven tributs (pàries) a
Castella i van ajudar a Ferran III en la conquesta de
Còrdova i Sevilla. -
Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i
Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat
per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que
dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van
ser de col·laboració. Pagaven tributs (pàries) a
Castella i van ajudar a Ferran III en la conquesta de
Còrdova i Sevilla. -
L'economia de Castella basada en l'agricultura i la ramaderia i la més important l'ovella merina, TRANSHUMANTS desplacions per estacions D’ U N A X A R X A D E C A M I N S O CANYADES. Associats mesta i el rei le van atorgar nombrosos privilegis -
Mitjançant consells o municipis: repartiment de terres d'una ciutat o un territori amb cartes de poblament, que eren furs, és a dir, una llista de drets o privilegis que gaudien els habitants d'aquesta ciutat o un territori. -
La situació de la corona va millorar al final del segle XIV, la qual cosa va permetre emprendre la conquesta de Gibraltar i Canàries. -
SEGLE XIV, LA CRISI DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA VA PROVOCAR PROBLEMES A CATALUNYA. EN 1412, LA DINASTÍA TRASTÀMARA VA ACCEDIR AL TRON ARAGONÈS DESPRÉS DE LA MORT SENSE DESCENDENTS DE MARTIN L'HUMÀ.
• LA REVOLTA DELS REMENSAS, O PAGESOS CATALANS, CONTRA ELS NOBLES, ALS QUI RECLAMAVEN DRETS OBLIDATS.
• LA GUERRA A BARCELONA ENTRE ELS NOBLES I BURGESOS QUE DESITJAVEN MANTENIR ELS SEUS PRIVILEGIS, PETITS COMERCIANTS I REMENSAS. EL CONFLICTE VA ACABAR EN 1472 AMB LA PRESA DE BARCELONA PEL REI. -
Lluites internes que varen afavorir la conquesta cristiana al 1492. Capitulació del rei Boadbil