-
Segle Vlll
(711 al 976) -
L'any 711, el regne visigot patia una guerra civil que enfrontava Roderic i Àkhila per la successió al tron del darrer rei visigot, Vítiza.
Musa i el seu general Tariq varen travessar l'estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete, també van conquistar part de Sevilla, Còrdova i l'any 713 Toledo.
En quatre anys l'exèrcit musulmans van ocupar la major part de la península, varen anomenar al-Àndalus les terres sota el seu poder (capital Còrdova). -
L'any 912, Abd Al-Rahman III va heretar el tron. L'any 929, Al-Rahman es va proclamar califa.
L'any 976, va accedir al títol de califa Hisâm ll, que només tenia onze anys. El govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor, un general brillant que va emprendre nombroses campanyes de saqueig o ràtzies contra els regnes cristians del nord.
El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història andalusina. -
(718 al 1230)
-
(751) Les àrees cantàbriques i pirinenca varen ser les úniques zones que varen eludir el domini musulmà. En aquestes regions abruptes varen sorgir en els segles VIII i IX els primers regnes cristians. -
Castella i Lleó es van separar i unir diverses vegades.
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir als dos regnes sota la seva autoritat i va formar la corona de castella. -
(1035 al 1512)
-
Al principi del segle lX, el comet Ènnec Aritza va expulsar les tropes franques de Pamplona i es va proclamar primer rei de Pamplona.
Aquest regne va experimentar una expansió notable cap al sud i es va transformar en el regne de Navarra. -
A partir del segle X va governar Navarra la dinastia Ximena, que va estendre la seva influència per terres de les actuals Àlaba i la Rioja.
Després de la mort del monarca, el 1035, el regne es va fragmentar entre els seus fills:
Garcia V (1035-1054) va heretar Navarra.
Ferran I (1035-1065) va rebre el comat de castella.
Ramir I (1063-1063) es va convertir en rei d'Aragó. -
La Corona estava formada pels comtats catalans i els regnes d'Aragó, Valencià i Mallorca. Era una unió dinàstica, també hi havia instruccions que ventaven pel compliment de les lleis aprovades per les corts i pel respecte dels furs o lleis pròpies de cada regne. -
La corona catalanoaragonesa no es va expandir tat per la península com la Corona de Castella.
En el segle XII, Alfons I el bataller van conquerir les terres de la vall de l'Ebre. Més tard en el segle XIII, Jaume i el conqueridor v a prendre a Valencià, Alacant, Múrcia i les illes Balears.
No obstant això, la Corona va emprendre una important campanya d'expansió pel Mediterrani. Des del segle XIII, Pere el gran i els seus successors conquerien Sicília, Sardenya i Nàpols. -
(segle IX)
-
(1412 al 1472)
-
Reconquesta.
L'avenç cap al sud dels regis cristians que es consideraven hereus del regne visigot. -
Avancen cap al sud fins a la vall del Duero - zona gairebé deserta - no interessava als musulmans - no militars - pagesos colonitzen terres.
-
Debilita de les taifes i més expansió cap al sud.
Paguen paries al rei.
Al s.XI i XII Portugal i castellà avancen fins al Tajo. Frontera al-Àndalus a serra Aragó conquereix Saragossa i Terol. -
Tots els reis cristians contra els Almohades - 1212 batalla de les naus de Tolosa.
Al-Àndalus en mans dels cristians: Portugal - Algarve.
-Castella: Al-Àndalus i Múrcia.
-Aragó: València i Balears. -
Control de territori.
Repoblament
-Fins s. XI - villa+llogaret
cartes de poblament i fors (privilegis).
-Al segle XI difícil repoblar-los per l'extensió.
Divisió de latifundis i terres als nobles i església.
-Conquereixen territoris i els defensaven. -
Segle XIV
(1273) -
Tots els territoris que formaven la corona de Castella tenien unes institucions comunes i les mateixes lleis.
La figura fonamental del govern era el rei. El Menorca exercia el govern amb l'ajuda dels grans nobles i les corts. -
Les males collites, les passes de fam i les pestes es varen succeir des del principi del segle XIII a Castella. La població va disminuir i moltes terres conreus es varen abandonar. El malestar popular va provocar revoltes i persecucions injustes contra els jueus. -
Rei
-Governa.
-Aplica i canvia les lleis.
-Imparteix justícia.
-Declara la guerra. +Consell reial
-Assessorava el rei en el govern. +Audiència
-Òrgan suprem de justícia. +Hisenda
-Administra l'economia del regne. -
CORTS
-Subordinades al poder del rei.
-Voten els impostors sol·licitats pel rei.
-Fan peticions al monarca.
-Aconsellaven els reis. -
L'economia de castellà en l'agricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia de la cria de l'ovella merina, la llana de la qual s'emprava en la indústria tèxtil o s'exportava. Els ramats eren transhumants i circulaven en una xarxa de camins o canyades, que creuaven la península de nord a sud. Els ramaders es reunien per assemblades mestres, per a resoldre les qüestions del seu ofici. En 1273, Alfons X va reconèixer l'honrat consell de la mesta i li van atorgar diversos privilegis.