-
Aquesta batalla va marcar el començament de la conquesta musulmana de la Península Ibèrica. Les forces musulmanes, liderades per Tariq ibn Ziyad, van derrotar l'exèrcit visigot, obrint el camí per a la conquesta àrab i la creació del territori d'Al-Àndalus.
-
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al
rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar
el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
Aquesta batalla és considerada com el punt de partida de la Reconquesta cristiana. El líder asturià Pelayo va derrotar les forces musulmanes a Covadonga, establint el Regne de Astúries, el primer regne cristian de la península després de la invasió àrab. Batalla de Las Navas de Tolosa (1212): Aquesta batalla va ser un punt d'inflexió en la
-
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va
aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir.
En aquest període la península es va consolidar, però no van faltar problemes interns:
- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès.
- Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers. -
Algunos autores restringen el término al territorio peninsular —e inicialmente de la Septimania— bajo poder musulmán entre los años 711 y 1492.3 Para los autores árabes medievales, el término de al-Ándalus designa la totalidad de las zonas conquistadas por tropas musulmanas4 en territorios actualmente pertenecientes a España, Portugal, Francia, Andorra y el territorio británico de ultramar de Gibraltar.5
-
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica. -
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians
i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo.
Els reis taifes van demanar ajuda als almoràvits del nord d'Àfrica: Yusuf, al capdavant de l'exercito berber, i
Motamid, rei de Sevilla, derrota Alfons VI en Zalaca.e) Las invasiones africanas -
agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat
un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van
unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en
1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a
fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes. -
El 1189 el califa almohade Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur va tornar de Marràqueix per lluitar contra Sanç I de Portugal que havia capturat Alvor i apoderat de Silves amb l'ajuda de dos contingents diferents de croats en el seu camí a la tercera Croada per unir-se al setge d'Acre.[1] El califa va recuperar la ciutat amb èxit en 1191 i va tornar a la seva capital. Es va produir un armistici entre els almohades i els reis cristians de Castella i Lleó.
-
Aquesta batalla va ser una victòria clau per a la corona de Castella. L'infant Ferran, futur Ferran III de Castella, va derrotar les forces musulmanes a Navas de Buitrago, assegurant el domini cristia en la regió de Toledo.