-
Les àrees cantàbrica i pirinenca varen ser les úniques zones que varen eludir el domini musulmà. En aquestes regions abruptes varen sorgir en els segles VIII i IX els primers regnes cristians. -
A l'any 711 el regne visigot comença una guerra que enfontava Roderic i Àkhila. Àkhila va demanar ajuda als musulmans. Musa i Tariq travessen l'estret de gibraltar. En Roderic es derrotat a la guerra de Guadalete. -
La invasió musulmana es va iniciar el 711 i va dividir la Península a l'Estat musulmà d'al-Àndalus i als diferents comtats i regnes cristians del nord de la Península. -
La conquesta de l'Al-Àndalus al califat. Data des del 711 fins el 912.
-
L'any 718, Pelai, un noble visigot, es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes. Es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga (722), una escaramussa de resultat incert, però que li va permetre consolidar el seu poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo. -
750: La Dinastia Omeia va ser assasinada pels abbàssidas a Damasc.
756: Emirat independent de Còrdova de Abd Al-Rahman 1 emir.
-Primers temps conflictius. Els emirs s'enfrontaven a les revoltes internes, incursions militars franques i cristianes. -
Reconquesta- Avenç al sur dels reis cristians que es consideraven hereus del Regne Visigot.
-Va tenir 3 etapes: -
La societat andalusina era heterogènia. El grup més poderós era el dels conqueridors i els seus descendents. De tots aquests, la minoria d'origen àrab es va reservar les millors terres i els càrrecs de govern. Els conqueridors d'origen berber ocupaven una posició inferior, per la qual cosa varen protagonitzar revoltes. -
La zona pirinenca formava part de l'Imperi carolingi. Carlemany hi havia fundat la Marca Hispànica, un territori fronterer organitzat en comtats la missió dels quals era protegir l'imperi de l'avenç musulmà. En el segle IX, quan es va dissoldre l'Imperi carolingi, aquestes regions es varen independitzar. Hi varen sorgir tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans. -
La major part de la població andalusina es dedicava a l'agricultura. Conreaven cereals, vinya, oliveres i fruiters. Varen crear tècniques de regadiu i varen introduir conreus nous, como el cotó, l'àrròs, les carxofes... -
A al-Andalus es va desenvolupar una cultura esplèndida en la qual varen influir la prosperitat econòmica i una certa tolerància intel·lectual, sobretot durant l'època califal i les primeres taifes. Hi varen destacar pensadors musulmans i jueus importants, com Avicenna, Avempace, Averrois o Maimònides, que varen comentar les obres dels grans filòsofs clàssics. -
En el segle X, el regne de Lleó va viure un període de crisi. Afectat per les lluites internes i per les incursions musulmanes freqüents, va frenar l'expansió territorial. En aquesta època es va consolidar el poder de Castella, un territori situat a la part oriental del regne. Era una zona poc poblada. -
A partir del segle X va governar a Navarra la dinastia Ximena, que va estendre la seva influència per terres de les actuals Àlaba i la Rioja.
El moment de màxima esplendor va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035). Mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i l'ús de la força quan trobava resistència, va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella, que va heretar de
la seva esposa, i una part de Lleó. -
Al 912, Abd Al-Rahman III. Revoltes internes i incursions cristianes.
Victoria = Gran autoritat.
922: Es proclama califa (autoritat política i religiosa).
Govern: Hagib (1r ministre), Visirs (minstres) i Valís (govern províncies).
Esplendor Andalusí:
-Mesquita de Còrdova
-Palau madinat Al-Zara.
976, Hisam II amb 11 anys. El govern està a mans del general Almansor. Va fer moltes campanyes de saqueigals cristians. -
L'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó, també amb el títol de regne. Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa. -
La progressiva decadència lleonesa d'ençà de final del segle X va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. El 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó. -
Després de la mort d'Almanssor (al 1002).
1031: Divisió en regnes Taifes (petits regnes).
Enfrontaments entre sí = +poderoses volen les mes febles.
Destaquen: Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa.
-Paguen paries (Tributs als reis cristians per no rebre atacs).
(+ impostos a la població).
-1085: Toledo cau a mans cristianes.
(Reis taifes criden als almoravits).
Guerrers nord-Àfricans (Marràqueix). -
Tota l'historia de la fragmentació del califat al regne Nassarita:
-
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort de Ferran I, el regne es va dividir entre els seus fills, però un d'ells, Alfons VI (1072-1109), va aconseguir tornar-lo a unificar. Així i tot, el regne es va tornar a separar el 1157, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès. -
-Almoravits: Eren una tribu que professava els principis més estrictes de l'islam.
1090- Inicien l'ocupació de diverses taifes.
Mesures impopulars (Estrictes amb vestimenta..)= avanços cristians.
1147- Almoravits sustituits per almohades.
(Llençan una ofensiva contra els cristians).
-Batallas navas de Tolosa 1212.
Musulmans perden i es DESINTEGRA L'IMPERI. -
Event 3:
-Tots reis cristians contra almohades- 1212: Batalla de las Navas de Tolosa.
-Al-Àndalus a mans dels cristians: Portugal= Algarve-Castela= Andalusia i Murcia- Aragó= València i Balears. -
Últim regne musulmà de la península.
1236- Dinastia o nasr o nassarita.
-Regne- províncies: Màlaga , Granada, Almeria i Cadis.
-Regne dèbil- Vasall de castella- Pagaven atributs- Però esplendor cultural: L'Alhambra de Granada (S. XIV-XV).
-Lluites internes que varen afavorir la conquesta cristiana al 1492. Capitulació del Rei Boabdil.