-
En el segle XV, es creu que Tommaso Finiguerra va ser el primer artista que va realitzar una estampa en aiguafort. -
En el segle XVI els aiguaforts eren treballats amb una sola mossegada, pel que careixen de profunditat tonal i de variacions en la línia. Els artistes utilitzaven la punta d'aiguafort com si estiguessin confeccionant un gravat amb burí. Durant aquest període destaca l'artista Alberto Durero. -
En el segle XVII, va ser el francès Jacques Callot qui va començar a estendre l'ús de l'aiguafort entre els artistes. Els mordents van millorar i va començar a usar-se el vernís de retoc per mossegar diverses vegades el coure. -
En el segle XVII són molt pocs els aiguaforts fets, però a poc a poc es van establir com a tècnica expressiva amb entitat pròpia. Els artistes es van dedicar a explorar més a fons les seves possibilitats, com Rembrandt, qui pot considerar-se el major aguafortista de tots els temps. Va dur a terme molts dibuixos de línia fets directament sobre el coure envernissat. -
En el segle XVIII l’artista més destacable va ser Giovanni Battista Piranesi qui va dedicar tota la seva vida a l'aiguafort. Va realitzar gairebé 2000 planxes al llarg de la seva vida. Destaca la seva sèrie de presos. -
En el segle XIX l’artista més destacat amb la tècnica de l'aiguafort va ser Goya, qui va saber treure un partit excepcional a l'aiguatinta, tant per si sol com en combinació amb tècniques de línia. Destaquen les seves sèries com, “Els desastres de la guerra “, fetes amb el propòsit d'enfrontar a la societat amb els seus propis vicis. -
En el segle XX destaca la figura de Jacques Villon qui es va dedicar a augmentar el treball experimental en tots els aspectes de l’aiguafort i el gravat. -
Picasso va treballar aquesta tècnica al llarg de tota la seva vida. Els aiguaforts van ser una mena de diari íntim, en el qual l'artista reflexionava sobre si mateix. -
Actualment, la tècnica de l’aiguafort es segueix utilitzant, com ho fa l’ artista català Jaume Plensa.