-
SÓCRATES (470-399 a.C)
Va nàixer a Atenes, fou un filòsof grec i va ser considerat fundador de la Filosofia Occidental. Sols ens ha arribat informació pels seus deixebles, particularment Plató.
Pren renom especialment per la seua contribució en el camp de la ètica. Aquest dona nom als conceptes de la ironia socràtica o d’un mètode Socràtic.
Les aportacions van suposar una important i duradera contribució als camps de l’epistemologia i la lògica. -
HIPÀS DE METAPONT
Filòsof presocràtic membre de l’escola Pitagòrica.
No hi ha dades sobre el seu naixement, però es situa sobre el 500 a.C. Es creu que va proposar l’existència dels nombres irracionals. Gràcies a aquesta teoria els pitagòrics l’expulsaren de l’escola i van construir una tomba amb el seu nom en senyal que el consideraven mort. -
ÈSQUIL (525-456 a.C)
Dramaturg grec predecessor de Sòfocles i Eurípides.
Es considerà com a creador de la tragèdia grega. Va nàixer a Eleusis. Algunes de les seues obres són el resultat de les seues experiències en la guerra. Va ser acusat per revelar els misteris d’Eleusis, per la qual cosa va ser jutjat i absolt. Algunes de les seues obres van ser: “Les dones d’Etna”,” Els perses” (472 a.C), “ Els set contra Tebes” (467 a.C) i “L’orestiada” (458 a.C). -
PARMÈRIDES D’ELEA (570-475 a.C)
Fou un dels filòsofs més importants de l’antiga grècia. Recollint la contraposició Xenòfanes de Colofó. Considera que l’únic camí per a arribar a la veritat és la raó i que els sentits sols són pures aparences. Pertanyia a l’escola d’Elea.
Va desenvolupar les seues idees en un poema didàctic titolat “De Natura”.
D’altra banda, partint de “L’èsser és i el no èsser no és” va desenvolupar una teoria d’ontologia. -
ANAXIMANDRE DE MILET (610-546 a.C)
Filòsof jònic, va nàixer a Milet i fou discípul de Tales.
Se li atribueix un llibre sobre la naturalesa i aquest va dir que tot prové de l’apeirón (hetèreo); però a nosaltres ens arriba pels comentaris doxogràfics d’altres autors. També se li atribueix un mapa terrestre. -
Va proposar la teoria de que la Terra és cilíndrica i que és el centre de l’univers, demostrant-la per mitjà d’observacions dels solsticis i equinocticis. També va parlar d’ètica, política, justicia...
-
ANAXÍMEDES DE MILET (585-524 a.C)
Filòsof grec que va nàixer a Milet. És un discípul d’Anaximandre. Coincideix amb ell amb el principi de que les coses són infinites; a diferencia que ell parla de que tot prové d’un element: l’aire. Va participar en un llibre sobre la naturalesa. -
AQUESTS TRES VAN FUNDAR L’ESCOLA NATURALISTA, JA QUE ELS TRES COINCIDIEN EN QUE EL KOSMOS PROVÉ DE LA MATÈRIA I AQUESTA MATÈRIA ES TROBA A LA NATURA.
-
Va estudiar a Egipte i fou allí on obtingué la idea de que tot venia de l’aigua a causa de veure el que passava als diferents cicles del riu Nil. Fou el primer en previndre un eclipsi total, el qual va aprofitar per a enganyar a la població i fer-se ric amb les seues terres de cultiu. Hi ha un mite el qual nomena la mort de Tales:
-
Una dona arruïnada per els enganys de Tales, aprofità la seua addicció de mirar cap al cel, per a fer-li un forat en terra davant de sa casa i que aquest caiguera matant-se
-
EURÍPIDES
Fou un dels tres poetes tràgics grecs antics.
Va nàixer el 485 o 481 a.C a Salamina. Va morir sobre els 75 anys, 406 a.C.
Fou entrenat per a atletisme, però anbandonà per a dedicar-se a la pintura, sense èxit. Va tindre duríssimes crítiques per part d’Aritòfanes, gràcies a aquestes sabem un gran nombre de dades d’Eurípides.
En les seues obres els Deus i els mites apareixien pariodiats i envoltats d’un clima negatiu. -
TALES DE MILET (639-547 a.C)
Iniciador de la indagació racional sobre l’univers i fou el primer filòsof de la Filosofia Occidental. Va fundar l’Escola Jònica de filosofia segons el testament d’Aristòtil. Sigué un dels més grans astrònoms i matemàtics de l’època també va fer estudis de l’àrea de geometria, àlgebra lineal, geometria de l’espai, i algunes rames de la física: estàtica, la dinàmica i la òptica. -
SÒFOCLES
No hi ha dades exactes sobre el seu naixement, però s’estima que va nàixer sobre el 406-405 a.C. Va ser un dels 3 dramaturgs més importants de l’antiga Atenes, juntament amb Eurípides i Esquil.
Va ser autor de 123 obres entre les quals conten tragèdies de la importància i influència com Èdip-Rei i Antígona. Sols es conserven 7 obres completes.
Considerat el major dels dramaturgs grecs per haver arribat a un equilibri expressiu. Va tenir una vida llarga, ja que va morir quant tenia gair -
