-
-
El primer text que s’ha trobat, escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).
-
Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
-
Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.
Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.
Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals. -
-
-
Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou. Va viure a la segona meitat del Segle XIII. Escrigué la mès antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats coneguda com La Crònica de Bernat Desclot.
Es coneixen poques dades sobre Bernat Desclot. En les primeres línies del Pròleg de la seva Crònica, l’autor escriu: «Aci comença lo libre qu'En Bernat d'Esclot dicta e scrivi». -
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans".
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265. Era fill d'una família notable que hostatjà Jaume I el Conqueridor. Muntaner morirà a Eivissa el 1336. -
Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. Frare franciscà, doncs, de sòlida formació intel·lectual, va viatjar força. De retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar gestions polítiques. Destaca l'obra de "Llibre de les dones".
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta, i la més tardana, de les grans cròniques en llengua catalana dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps. La Crònica fou escrita per ordre del rei Pere el Cerimoniós (el gran reformador de la Cancelleria Reial). Abarca tot el seu regnat i el del seu pare, Alfons el Benigne.
-
-
-
Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. La novel·la està dividida en tres llibres.
Es una història d'amor i d'armes i la llengua és una barreja de formes cultes i populars. -
Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 6 d'octubre de 1497)[1] fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. Fa una literatura aristocràtica i refinada, i barreja vers i prosa en una mateixa obra (Tragèdia de Caldesa, 1458).
-
Jaume Roig (Començaments segle XV, València - 1478, Benimàmet) Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura valenciana medieval, que ell mateix titulà Espill (ca. 1460).
A part d'espill, també destaca "Llibre de les dones". -
