L'evolució de l'home

  • 150

    Homo Sapiens (Apareix fa 150.000)

    Homo Sapiens (Apareix fa 150.000)
    La Parla es va desenvolupar copmpletament gràcies a l'augment d'una àrea cerebral especialitzada, requisit indispensable pel control precís dels llavis i la llengua
    Té duess subespècies: Homo sapiens sapiens i Homo sapiens idaltu (extingit).
  • Period: 150 to

    L'evolució de l'home

  • 250

    Homo Neandertal ( Fa entre 120000 – 300000 anys )

    Homo Neandertal ( Fa entre 120000 – 300000 anys )
    • Capacitat craneana de 1500 cm3 superior a la de l' home modern.
    • Crani allargat i axafat
    • Sinus nasals amples
    • Pòmuls prominents
    • Barbeta retraiguda
    • Ossos gruxuits
    • Alt grau de sofisticació cultural.
  • Homo habilis

    Homo habilis
    Tamany de cervell clarament superior als anteriors amb una capacitat craneana 590-690 cm3. - - -Presenten mandíbules més petites i estretes amb dentsmolt similars als anteriors
    - Compartien amb els simis les prorcions corporals.
    - Es va pensar fins fa poc que van ser els primers en utilitzar utensilis de pedra.
  • Australopithecus robustus

    Australopithecus robustus
    Té molars megadòntics.
  • Homo erctus ( Fa uns 1,8 milions d'anys )

    Homo erctus ( Fa uns 1,8 milions d'anys )
    • Crani baix i arrodonit
    • Front prominent
    • Capacitat craneana entre 800 i 1250 cm3.
    • Ossos més gruixuts que els de les espècies anteriors. Podien suportar forts moviments i tensions. - - Mandíbula gran i fort amb dents petites.
  • Homo Rudolfensis

    Homo Rudolfensis
    • Rostre i cos més grans Homo habilis. Capacitat craneana media de 750 cm3.
    • Dents grosses, semblants als australopitecos robustos.
  • Homo Ergaster ( 2 millions d'anys)

    Homo Ergaster ( 2 millions d'anys)
    • Té el crani arrodonit, una capacitat entre 800 i 850 cm3
    • Front prominent rostre més fi que l'erectus Dents petites.
  • Australopithecus boisei

    Australopithecus boisei
    Té el rostre fort, ample i enfonsat, per aguantar l'esforç d'una forta masticació.
    Molars de tamany 4 vegades superior als actuals.
  • Homo Heidelbergensis ( fa uns 800000)

    Homo Heidelbergensis ( fa uns 800000)
    • Constitució ossia més forta i cervells més grans.((1.350 cm³)
    • Alts (1,75 m) i forts (100 kg)
    • Cranis aplanats, amb mandíbules sortints i gran abertura nasal.
  • Australopithecus aethiopicus

    Australopithecus aethiopicus
    • El crani presenta una elevada cresta sagital cap a la part posterior – Els seus incisiue eren més petits que els dels anteriors australopitecs.
  • Australopithecus africanus

    Australopithecus africanus
    Tenen un crani més globular
    Un rostre i dents amb un aspecte menys primitiu.
    Les característiques facials i cranials denoten una complexió forta.
  • Australopithecus afarensis

    Australopithecus afarensis
    Rostre ample, aplanat i més vertical.
    -Braços més llargs i potents que la majoria de les espècies d'hominids posteriors.
    - Està especialment adaptada pujar pels arbres.
  • Australopithecus anamensis

    Australopithecus anamensis
    El crani és semblant al d'un simi, però la seva llarga tíbia indica que al caminar tot el pes del cos el posava alternativament en una de les extremitats inferiors, com és habitual en la bipedació.