Segle XIX

By Vbujosi
  • La llengua al segle XIX

    La llengua al segle XIX
    El castellà té una posició de prestigi sobre el català, per aquesta raò el català només té un ús popular i el autors escriuen en castella per a les obres cultes i importants. A més hi ha autors que manifesten un autoodi cap al català
  • Period: to

    català literari vs català que es parlava

    La llengua catalana tenia un problema i era que no existia una normativa única per a tots els parlats. Els intel·lectuals volien una per depurar el lèxic i l'ortografia.Hi va haver un conflicte pel model que aplicar si utilitzar un català acadèmic per l'estudi dels clàssics catalans o si utilitzar normes basades en el català popular. Només Jacint Verdaguer va fondre els dos models, però no es va cristal·litzar en una norma comuna perquè no es veia un futur amb un català normalitzat.
  • Period: to

    Intents de normativització de la llengua

    Principis de la lectura menorquina d'Antoni Febrer i Cardona, la Gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot, el Diccionario mallorquín-castellano-latín de Joan Josep Amengual i el diccionari de la llengua catalana amb correspondència castellana i llatina de Pere Labèrnia
  • Tomàs Aguiló

    Tomàs Aguiló
    Va contribuir molt a la consolidacio del Romanticisme i la Renaixença a Mallorca. No reconeixia el català com a llengua de cultura, pero encara aixi participa als Jocs Florals amb poemes en castella.
  • Josep Lluis Pons i Gallarza

    Josep Lluis Pons i Gallarza
    Es considerat uns dels fundadors dels Jocs Florals. Participà activament en l'activitat cultural mallorquina.
  • Ferran VII i el romanticisme (1823-1833)

    Ferran VII i el romanticisme (1823-1833)
    El romanticisme va arribar a Espanya a través de Catalunya amb la revista El Europeo, però va ser censurada pel rai Ferran VII i no va ser fins la seva morta al 1833 que la revista El Vapor va continuar el treball de El Europeo i el romanticisme es difon i triomfa.
  • 1823, Pere Alcàntara Penya

    És un dels creadors al teatre popular sel segle XIX, del teatre caire costumista balear, de tècnica perfecta. És conegut per la seva poesia, però també pels sainets "Es cordó de la vila", "Un criat nou" i "Sa pesta groga".
  • Marià Aguiló

    Marià Aguiló
    Va ser l'autor que inicià la renaixença a les illes i va ser la figura mes destacada. La seva major tasca va ser recopilar la nostra cultura popular. Va ser premiat diverses vegades als Jocs Florals. La seva obra mes important va ser ''Llibre de la mort''.
  • Renaixença

    Renaixença
    Moviment literari que restaura la literatura culta en el català i adopta els corrents més representatius d'aquella època a Europa. Aquest moviment és plural i va afectar a tots els grups socials.La literatura culta va augmentar en quantitat i qualitat de la poesia, la prosa i el teatre. Va sorgir per tres motius: motius socioeconomics, motius culturals i per la difusio que va tenir per tota Europa del Romanticisme.
  • Publicació de l' "Oda la Pàtria"

    Publicació de l' "Oda la Pàtria"
    Data d'inici de l'activitat pública.
  • Romanticisme

    Romanticisme
    El romanticisme és un moviment artístic i literari oposat al neoclassicisme. Aquest moviment va afavorir el tipisme i els estereotips folkloristes de cada país ressaltant l'exotisme de cada país i parlant amb nostàlgia de les tradicions i festes pròpies de cada país.
  • Romanticisme conservador

    Romanticisme conservador
    En aquesta tendència trobam a la majoria dels nostres autors: Manuel Milà, Joaquim Rubió Marià Aguiló eren els més importants. Aquesta corrent es defineix pel medievalisme i per l'utilització de l'història per conèixer l'esperit del poble. També reivindica el català no només en l'àmbit literari sinó a tota la resta.
  • Period: to

    Inicis renaixement

    És una època dominada per la diglossia, ja que fora de la poesia romàntica i les obres populistes de caire satíric, la literatura expressa temes autòctons però en castellà. Els autors més importants són Joaquim Rubió, Tomàs Villarroya i Vicent Salvà.
  • Romanticisme liberal

    Romanticisme liberal
    En aquesta tendència es defensa la llibertat individual a qualsevol àmbit. Els autors més importants són Victor Hugo, Alexandre Dumas, Joseph-Andrew que veia la literatura com un instrument de progrés i intenta arraconar els temes històrics. El màxim exponent d'aquesta corrent és Víctor Balaguer que imposa la tendència.
  • 1839, Federic Soler

    1839, Federic Soler
    És dels autors més importants de l'època. També fou empresari teatral. Es va iniciar en el teatre en castellà sense èxit al mateix temps que triomfava amb sainets i paròdies d'obres romàntiques en català que firmava amb el pseudònim "Serafí Pitarra". La popularitat que va aconseguir amb les comèdies catalanes el van dur a canviar de llengua i a provar amb obres més ambicioses. Se'l considera el creador del teatre en català. Va tenir un gran èxit amb "L'esquella de la torratxa".
  • La Palma

    La Palma
    A les illes i a Valencia el moviment de la Renaixença no va anar mes enlla de l'ambit literari, aixo va ser debut a que la revolucio industrial no va arribar a aquelles zones. La fundacio de La Palma va ajudar a que els mallorquins s'adentrassin mes a les cultures de la nostra terra e intentassin escriure en català. Els escriptors romantics mallorquins consideraven que el català nomes podia ser empleat a la poesia i als discursos dels jocs florals.
  • 1843, Bartomeu Ferrà

    1843, Bartomeu Ferrà
    Fou un dels creadors del teatre caire costumista balear, de tècnica perfecta al teatre popular. Retrata el món quotidià que vol viure a "Es calçons del Mestre Lluc", "Es senyor de Son Misteri" o "Sa plagueta d'es lloguers".
  • Àngel Guimera (1845-1924)

    Àngel Guimera (1845-1924)
    Arribà a Catalnuya quan era petit. Tenia a mes un petit trauma amb l'amor i el fet que els seus pares haguesin tengut un fill abans de casarse. Va ser uns dels fundadors de la revista La Reneixença.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    Autor que va respresentar la consodilació de la Renaixença poètica.
    Considerat el creador del català literari modern.
    Va conrear sobretot vers però també prosa. Va escriure exclusvament en català.
  • Period: to

    Poesia lírica de Jacint Verdaguer

    Senitment nacionalista i religiós. Recull llegendes tradicionals catalanes.
    Es clasifica en: poesia patriòtica i religiosa.
  • Period: to

    Prosa de Jacint Verdaguer

    Tres temàtiques principals:
    -Llibres de viatges i excurions.
    -Articles periodístics.
    -Narracions folklòriques
  • Narcís Oller

    Narcís Oller
    Va neixer a Tarragona a 1846 i va morir a Barcelona al 1930 , va ser escriptor i advocat , i es considerat el creador de la npvel·la catalana moderna . La seva carrera com a escrictor va començar cultivant el naturalisme i el realisme . Va participar en els jocs florals , avon gràcies a les seves narracions curtes va ser premiat dos pics.
  • Realisme

    Realisme
    Fou un corrent artistic i lliterari que va apareixer a mitjans del segle.XIX i va arribar l'escultura , lliteratura i pintura . Aquest moviment tenia com a objectiu plasmar la realitat tal i com era . Va sorgir a França i es va extendre per tot , en concret a España va arribar al 1870
  • Narrativa Romàntica

    Narrativa Romàntica
    Escasses amb un estil ple de barbarismes i arcàic. Era molt costumista.
    -Novel.la històrica: moda romàntica historicista.("L'ofrenete de Menargues").
    -Novel.la fullotonesca: dramàrtic i sentimental amb personatges bons i dolents. Volia crear intiriga al lector. Gènere conreat per Dickens i altres autors europeus,
    -Costumista: gènere de transició entre la novel-la romàntica i realista. Descobriment de la realitat quotidiana, descriu escenes de la vida quotidiana. Visió estàtica de la realitat.
  • Jocs Florals

    Jocs Florals
    El primer diumenge de maig de 1859 a l'ajuntament de Barcelona es van celebrar es primers jocs florals sota el triple lema de : pàtria, fe i amor.
  • La poesia a la Renaixença

    La poesia a la Renaixença
    La poesia es el genere mes empleat a la Renaixença, aixo va ajudar a la recuperacio literaria. Destaca per l'evocacio del passat historic, la bellesa del paisatge, l'interes per la poesia popular, l'us de la llengua propia com a unic metode per expressar els sentiments i la subjectivitat, diversos topics, la religio i l'amor i les composicions estrofiques classiques.
  • Period: to

    Consolidacio de la renaixença

    Es restauren els Jocs Florals i es creen institucions com Lo Rat Penal que proporcionen un augment en el nombre d'obres. Els poetes més importants són Víctor Balaguer, Teodor Llorente, Maria Aguiló i Jacint Verdaguer amb la seva obra l'Atlàntida.
  • 1864, "L'esquella de la torratxa" de Federic Soler

    1864, "L'esquella de la torratxa" de Federic Soler
    Fou l'obra que garantitzà l'èxit clamorós de Federic Soler al 1864.
  • 1865, "Tal faràs, tal trobaràs" de Eduard Vidal i Valenciano

    1865, "Tal faràs, tal trobaràs" de Eduard Vidal i Valenciano
    Obra de teatre de costums del teatre culte amb la qual Eduard Vidal i Valenciano inicia aquesta línia teatral.
  • 1868, revolució

    1868, revolució
    Revolució on un dels bàndols és comandat pel general Prim i que és el contexte principal de l'obra "La bogeria" (1898) de Narcís Oller.
  • 1868, "Don Joan de Serrallonga" de Víctor Balaguer

    1868, "Don Joan de Serrallonga" de Víctor Balaguer
  • Naturalisme

    Naturalisme
    Va ser un corrent artistic que tenia com a objectiu explicar el món segons els pricipis cientifics i les lleis naturals a través de la lliteratura. Va sorgir a França imulsat per Émile Zola i a Catalunya per Narcís Oller
  • L'Atlàntida de Jacint Verdaguer

    L'Atlàntida de Jacint Verdaguer
    Primera gran obra del Romanticisme, llarg poema èpic que conta com va desaparèixer el continent.
    Format per: una introducció, deu cants i conclusió. Versos alexandrins. Temes històrics i mitològics. Doble procés de destrucció i creació.
  • Period: to

    Transició renaixença

    Amb l'aparició del naturalisme i el realisme la literatura catalana entra dins l'òrbita europea amb autors com Verdaguer, Narcís Oller i Anguel Guimerà
  • El Costumisme a les Illes

    Té característiques pròpies: atenció a la ciutat, a la classe mitjana, ús llengua dial.lectal rica.
    Al 1879 apareixen setmanaris humorístics ("L'ignorància"i" la Roqueta"). Ideologia conservadora i amb molt èxit popular.
    Destaquen a Mallorca: Pere Alcàntara Penya i Bartomeu Ferrà
  • 1879, "Gal·la Placídia" de Àngel Guimerà

    Obra teatral d'Àngel Guimerà que és una tragèdia romàntica. Es caracteritza per l'ambientació medieval, el tractament subjectiu i llegendari de la història, el gran relleu dels personatges i característiques típicament romàntiques.
  • Recuperació de la narrativa

    La literatura catalana tenia una manca de narrativa.
    El 1862 és pulbicada la primera novel.la del segle, però no es considera la recuperació d'aquest gènere.
    Al 1882 es publica "La papallona" de Narcís Oller.
  • 1884, "L'escanyapobres" de Narcís Oller

    1884, "L'escanyapobres" de Narcís Oller
    Oller va subtitular l'obra com "Història d'una passió". L'anàlisi dels personatges segueix el model naturalista, però els canvis socials que reflecteix són característics del Realisme. Amb aquesta obra s'introduiex de ple en el Naturalisme en descriure l'avarícia com una malaltia i se l'ha considerat la millor creació estilística d'Oller.
  • 1885, "Vilaniu" de Narcís Oller

    1885, "Vilaniu" de Narcís Oller
    Aquesta obra suposa un retrocés tècnic respecte a obres anteriors d'Oller.
  • "Canigó" de Jacint Verdaguer

    "Canigó" de Jacint Verdaguer
    Considerada la millor obra de la Renaixença poètica.
    Dotze cants i un epíleg. Versos de 7,8 i 10 síl.labes.
    Mostra la lluita entre móns a l'edat mitjana: religiós i pagà.
    Els persontages tenen més capacitat d'acció.
  • 1887, "Poesies" de Àngel Guimerà

    Un dels dos reculls on està recopilada l'extensa poesia d'Àngel Guimerà.
  • 1888, "Mar i Cel" d'Àngel Guimerà

    1888, "Mar i Cel" d'Àngel Guimerà
    Fou una obra teatral escrita per Àngel Guimerà , basada en el S.XVII tras l'expulsió dels moriscos, Es una histoòria tràgica de amor entre el capità Saïd i Blanca
  • Politització de la llengua

    Politització de la llengua
    Amb l'evolució de la llengua en els usos literaris cultes els intel·lectuals varen veure en el català un signe d'identitat propi. A partir d'aquí es va polititzar l'ús del català que va ser lligat a un procés nacionalista. També les disputes amb el poder central varen desembocar en un nacionalisme dominat per la burguesia que volien protecció per als seus negocis
  • Nou llenguatge dramàtic culte

    És el nou llenguatge culte introduït en l'obra poètica i teatral d'Àngel Guimerà. Abunden arcaismes i castellanismes i hi trobam incorreccions.
  • 1890-1900, Àngel Guimerà incorpora el Realisme les seves obres teatrals

    Àngel Guimerà incorpora el Realisme al teatre de drames realistes sense oblidar alguns aspectes romàntics.
  • 1893, "En pòlvora" de Àngel Guimerà

    1893, "En pòlvora" de Àngel Guimerà
  • 1898, "La bogeria" de Narcís Oller

    1898, "La bogeria" de Narcís Oller
    És l'obra més naturalista d'Oller. Està basada en un fet real i Oller planteja el gran debat naturalista en oposar la influència d'herència genètica a la influencia del medi. L'autor ens convida a evitar actituds extremes.
  • 1900, Àngel Guimerà entra en una etapa de vacil·lacions al seu teatre

  • 1901, "Arran de terra" de Àngel Guimerà

    1901, "Arran de terra" de Àngel Guimerà
    Obra de l'etapa vacil·ladora d'Àngel Guimerà, que assaja el drama burguès.
  • 1906, "Pilar Prim", de Narcís Oller

    1906, "Pilar Prim", de Narcís Oller
    És una novel·la que s'acosta a la nova estètica modernista en plantejar el conflicte individu-societat. L'obra representa la contribució d'Oller a les grans novel·les europees protagonitzades per dones que lluiten per alliberar-se de l'opressió social i sexual.
  • 1917, "Jesús que torna" de Àngel Guimerà

    1917, "Jesús que torna" de Àngel Guimerà
    És un dels intents modernistes i retorns a l'orígen d'Àngel Guimerà cap al drama realista.
  • 1920, "Segon Llibre de poesies" de Àngel Guimerà

    1920, "Segon Llibre de poesies" de Àngel Guimerà
    És un dels dos reculls de la poesía d'Àngel Guimerà.
  • 1924, mor Àngel Guimerà sense completar la seva obra "Per dret diví"

    Aquesta obra queda incompleta quan Àngel Guimerà mor al 1924.
  • 1926, Es finalitza l'obra "Per dret diví" d'Àngel Guimerà

    El poeta Lluís Vía acaba l'obra incompleta d'Àngel Guimerà i l'estrena pòstumament al 1926.
  • 1913-1932, reforma ortogràfica i gramatical de Pompeu Fabra

    Pompeu Fabra duu a terme entre el 1913 i 1932 una reforma general de la llengua catalana ortogràfica i gramatical.