-
A l’any 1919 va crear els fasci de combat (camises negres) -
És el període de temps en el que les potències europees s'estan preparant i armant, per a una possible guerra. -
Les guerres dels bòers, varen produïr molts de morts, sobretot de les males condicions, conegudes com a guerres bòers al Regne Unit i com a guerres d'Alliberament entre els bòers van ser dos conflictes armats que van tenir lloc a Sud-àfrica entre l'imperi britànic i els colons d'origen neerlandès. -
La Triple Aliança va ser inicialment formada per l'Imperi Alemany, l'Imperi Àustria-Hongria i Itàlia, per la iniciativa del caicer alemany Otto Van Bismarck. -
El diumenge sagnant havia començat següent una manifestació pacífica del poble, perquè passaven fam, a les parts del palau d'hivern, però el tsar va ordenar que l'exèrcit obris foc contra els manifestants. A conseqüència d'això hi va haver una sublevació i tot junt va provocar uns canvis. -
El Potemkin és un cuirassat i els seus soldats, després de veure el que havia succeït al Diumenge Sagnant, es varen sublevar. Però el tsar va tornar a reaccionar violentament.
Així i tot, aquesta vegada va haver-hi una sèrie de canvis importants per intentar millorar la situació:
- Es va crear un parlament, en aquest es podien diferenciar dos poders: el legislatiu (diputats) i l'executiu (tsar).
- Una reforma agrària.
- A més d'algunes llibertats individuals. -
La Triple Entesa va fer possible que els imperis russos i britànics s'unissin. No era un tipus de tractat que implicava batalla sinó que era un tractat d'unió entre els països de França, Gran Bretanya i Rússia. -
El pla Schlieffen era un pla alemany que pretenia atacar de forma ràpida i decisiva França pel nord. El pla implicava la invasió de la neutral Bèlgica. -
Aquesta es podria dir que es troba en dos fronts:
- OCCIDENTAL: Alemanya vol a atacar a França, passant per Bèlgica (Pla Schlieffen).
- ORIENTAL: Alemanya divideix tropes i lluita contra Rússia, a la batalla de Tannenberg, amb victòria alemanya. Que permet avançar a l'imperi Àustria-Hongria.
I després hi ha un estancament de la guerra. -
El final de la "pau armada" va ser provocat per l'assassinat de l'hereu de l'imperi Àustria-Hongria. Aquest s'anomenava Francesc Ferran i va morir a mans d'un nacionalista de Bòsnia amb armes sèrbies, a Sarajevo. Aquest fet va desencadenar una sèrie de declaracions de guerra. -
La I Guerra Mundial es deu a causes econòmiques, imperialistes, nacionalistes, aliances i armamentístiques.
-
-
Aquesta era una batalla entre Rússia i Alemanya. Tot i que l'exèrcit alemany s'havia dividit per lluitar en els dos fronts, va guanyar a Rússia. -
-
-
-
França va oposar resistència sobre la línia del riu Marne, fent retrocedir els exèrcits Alemanys. El pla Schlieffen Alemany, traçat des de cap a molts anys per a la invasió de França, havia fallat. I tots dos països varen mantenir les seves posicions. -
Les potències de França i Alemanya varen voler defensar les seves posicions, des de les trinxeres d'occident.
-
Aquest canvi es va deure al fet que Àustria no li tornava els territoris de Venècia, entre altres territoris. A més que havia reportat poc del seu tracte amb els alemanys i els austrohongaresos. -
Aquesta batalla succeeix a l'etapa de la guerra de posicions, va ser la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. -
L'any de 1917 va ser decisiu per l'evolució de la guerra, amb diversos canvis de bàndols. Rússia abandona la Primera Guerra Mundial, mentre que els EUA entren en aquesta i Itàlia canvia de bàndol.
-
El febrer de 1917 hi va haver una revolta massiva del poble a St. Petersburg, a causa de la fam devastadora que governava a Rússia. Però a diferència als altres intents per millorar, aquest cop l'exèrcit també s'hi va afegir i va donar suport al poble.
Aquesta vegada varen demanar l'abdicació del tsar, per la corrupció de la corona. El tsar va abdicar i amb ell va desaparèixer el tsarisme i dona lloc a un govern provisional d'una República Parlamentària. -
Els Estats Units varen entrar a la primera guerra, després que Alemanya els enfonses vaixells que transportaven subministraments, per a Gran Bretanya. -
Lenin, polític bolxevic exiliat durant el tsarisme, les publica;
- El repartiment de les terres entre el poble.
- L'abolició de la propietat privada, expropiant les fàbriques i posant-les en mans dels obrers.
- La nacionalització de la banca i els mitjans de transport.
- La sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
I tot això ve acompanyat del lema: TOT EL PODER PER ALS SOVIETS. A més es crea el soviet, una assemblea d'obrers i pagesos, que s'organitzen per prendre mesures i millorar. -
Amb la revolució bolxevic sorgeix un enfrontament al país:
- BOLXEVICS: l'anomenat exèrcit vermell
- EXÈRCIT BLANC: que era la burgesia, tsarisme, petits propietaris, església i l'ajuda internacional.
Lenin adopta el "comunisme de la guerra", aquest consisteix en un sistema econòmic per fer front a la guerra.
- Tota la producció es destina a la guerra.
- Restriccions entre la població.
Finalment, l'exèrcit vermell surt victoriós i es crea l'URSS. -
Les mesures del govern varen ser:
- Una reforma agrària, amb un repartiment de les terres.
- Un sistema parlamentari que aporti llibertats.
- Rússia continua participant en la Primera Guerra Mundial. -
-
ECONOMIA:
- Europa es recupera de la Primera Guerra Mundial i depèn dels EUA.
- Per als EUA és una època de prosperitat econòmica, de fet l'anomenen els "FELIÇOS ANYS 20". Amb una societat de consum i en la que tothom inverteix en borsa.
Fins que succeïx el CRACK DEL 29.
POLÍTICA:
Hi ha una crisi de les democràcies, amb una societat molt polaritzada en esquerres (comunistes) i dretes conservadores (feixistes). -
Rússia abandona la Primera Guerra Mundial i pacta amb Alemanya la seva sortida, i accedeix a:
- Cedir els territoris dels països bàltics i part de Polònia per a Alemanya.
- Independitza a Ucraïna, però una part es troba sota el control d'Àustria-Hongria.
- També permet la independència de Finlàndia. -
La segona batalla de Marne va ser la darrera gran ofensiva que alemanya va fer al front occidental, en contra de França. Aquesta batalla va començar al 10 de juliol de 1918 i va acabar al 6 d'agost del mateix any, amb la derrota d'Alemanya i, per tant, la victòria aliada. -
En la batalla de Vittorio Veneto, disputada entre l'imperi Àustria-Hongria i Itàlia va acabar finalment amb l'imperi Àustria-Hongria, que ja estava debilitada per les diverses revolucions independentistes internes. Donant la victòria a Itàlia, participant de la triple aliada, des del seu canvi de bàndol. -
Alemanya va abandonar la Primera Guerra Mundial, afirmant així la victòria dels aliats. -
Durant República de Weimar es va enforontar als moviments revolucionaris d’esquerra amb armes i també a els grups d’extrema dreta en contra de la República, que consideren que no ha d’acceptar les condicions de Versalles i pretenen aconseguir el poder per la força. -
Objectius:
- Evitar que Alemanya torni a ser forta.
- Aïllar a Rússia.
Mesures:
- Reduir l'exèrcit alemany al mínim
- Confiscar les mines del Rhur.
- Alemanya ha de pagar les reparacions de guerra a França, Gran Bretanya i Bèlgica.
CANVIS TERRITORIALS:
Alemanya perd:
- Alsàcia i Lorena
- Colònies
- Prússia
- Es crea el passadís de Danzing
Àustria-Hongria:
- Redueix fronteres
- Creació nous països
- Perd territoris
Imperi Otomà:
- Redueix fronteres
- Creació nous territoris i països. -
Per Àustria. -
Per a Bulgària. -
Aquests son alguns dels 25 punts del programa del Partit Nazi:
1. Constituir una Gran Alemanya.
2. Abolir el Tractat de Versailles i SaintGermain.
3. Exigim territoris i colònies per a l’alimentació del nostre poble i per l’establiment del nostre excés de població.
4. Ningú altre que no tengui sang alemana no podrà ser membre de la nació. Cap jueu serà membre de la nació.
5. S’abolirà qualsevol ingrés no aconseguit per mitjà del treball.
6. Nacionalitcen els negocis de grans companyies. -
A Hongria. -
Per a Turquia. -
Els fasci formen el Partit Nacional Feixista. Suportats per la petita burgesia, el finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i l’església
catòlica.
Programa:
- Estat fort.
- Política exterior expansionista.
- Ordre social.
- Defensa de la propietat privada. -
Aquest període de temps del 1929 fins al 1956, hi va haver una dictadura personalista de Josif Stalin. El que va és:
- Eliminar a tots els rivals polítics i realitzar persecucions.
- L'aparició d'una policia política
- Vol la col·laboració de la població
- Hi ha deportacions als camps de concentració, GULAGS
- Amb una economia de Plans Quinquennals, tenien objectius econòmics i productius de 5 anys i el treball era per torns, sense descansos.
L'URSS esdevé una superpotència econòmica i militar. -
No varen tenir exit. -
L'imperi otomà va ser derrotat per Turquia després d'un darrer cop. Això es deu a l'augment del poder d'altres potències Europees, la competència econòmica a causa de noves rutes de comerç i la Revolució industrial. -
L'URSS és un estat plurinacional i multicultural, amb l'autonomia de les repúbliques. També és un estat federal. En l'àmbit central, és a dir, hi ha un partit únic; el Partit Comunista de la Unió Soviètica i té un govern liderat pel soviet suprem. -
Es forma una dictadura, es a dir, un règim totalitari, que rebutja tant la democràcia, com el marxisme i il·legalitcen els partits. A més de la prohibició de vagues i sindicats, amb un total control de la societat i dels mitjans de comunicació. El dictador d'aquesta és Mussolini que te de plens poders, nspira en l’imperi romà. Vol conquistar tot el mediterrani. Hi ha una Autarquia. Aquestes eleccions son guanades per Hitles i així es com al 1934 Alemanya pasa a ser una dictadura.
-
És el llibre que va escriure Hitler, en el cual es poden veure clarament els seus objectius. De fet està a favor de l'antisemitisme (l'odi als jueus), la superioritat de la raça ària i una necessitat de formar un gran imperi. Pero també demostre el seu digust amb el bolxevisme i la democràcia parlamentària. -
Va ser una fallida de la borsa de Nova York. Això va provocar la pèrdua de doblers dels inversors, el tancament d'empreses, apareix l'atur, la crisi econòmica global i una crisi política. -
El Pacte de Sant Sebastià designa la reunió promoguda per l'Aliança Republicana, en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia i proclamar la Segona República Espanyola. -
Es provoquen unes eleccions, que guanyen les esquerres i de fet el 14 es proclama la segona república i al descembre es crea una nova constitució.
-
L'educació pública és una funció de l'Estat. S'accepta l'existència de l'ensenyament privat, sempre que no perseguesqui finalitats polítiques o confessionals partidistes.
L'escola s'ha de limitar a donar informació sobre història de les religions, amb una atenció especial a la religió catòlica.
L'educació universitària ha de reservar un 25 % de matrícules gratuïtes.
L'educació pública ha de tenir un caràcter actiu i creador. -
La Constitució Republicana va establir les bases d'una república democràtica i de progrés, però els grups conservadors, discrepaven en qüestions socials, religioses i autonòmiques. Era un pilar la independència del poder judicial. Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora, republicà catòlic i moderat, va ser escollit president de la República, i Manuel Azaña, republicà d'esquerres, fou nomenat cap d'un govern integrat per republicans, socialistes i nacionalistes. -
Hi va haver un enfrontament amb els afectats per les reformes i aprofitant el descontentament, el general Sanjurjo va fer un cop d'Estat que va ser frenat pel govern. -
La República va abordar el problema del latifundisme. El que varen fer va ser expropiar les grans finques que no es conreassin i distribuir-les entre els pagesos. També es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA) per indemnitzar els propietaris i facilitar l'assentament a les famílies pageses. -
Hitler convoca eleccions, ja que han succeit una serie d'aconteciments (incendi al Reichstag, acusen als comunistes i declara estat d’emergència.) que an provocat el descontent de la població i la necesitat de solucions ràpides.
-
Es va fer amb l'intenció de cooperar contra la crisi.
Tot hi que no es va arriba a cap acord i cada país defensava els seus interessos particulars. -
El president Alcalá Zamora, perque Azaña va dimitir com a cap del govern i Zamora va convocar noves eleccions.
-
A Astúries, un moviment insurreccional, impulsat pels socialistes i els comunistes, va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera. A Catalunya, la Generalitat va proclamar l'Estat català dins la República Federal Espanyola. -
A Asturies els obrers varen demanar:
- Augment dels salaris.
- Jornada de 7 o 6 hores.
- Igualtat salarial pel mateix treball.
- 2 mesos a l'any de vacances pagades.
- 75 % del salari pagat per part de l'Estat als obrers sense feina.
- Vacances per a les obreres durant l'embaraç.
- Salari en cas d'accident.
- Llibertat de reunió i manifestació.
- Desarmament de les forces reaccionàries i armament del proletariat.
- Destrucció del règim capitalista i edificació de la societat socialista. -
Hi va haver diversos ministres radicals que es varen estar implicats en diversos escàndols de corrupció i el president de la República va convocar eleccions per al febrer del 1936.
-
Anarquistes i trotskistes del POUM (Partit Obrer
d’Unificació Marxista) estaven en contra de les mesures del nou govern i aixó va donar lloc a un enfrontament armat a Barcelona. -
Es el dia en que va morir José Castillo. -
Va morir, assesinat en Calvo Sotelo. -
Franco va aprofitar els conflictes per a fer un cop d'estatu acabar amb el Front Popular. De manera que a fianals de juliol ja tenia el control de Canàries, part d'Andalusia, Castilla Lleó, Navarra, Galícia, Balears (exepte Menorca), un sector d'Aragó i Extremadura. -
És el primer govern d’insurrectes i varen anomenar a Franco, generalíssim i cap de govern. Amb l'intenció de posar fi a les reformes republicanes.
"Prou! Davant el marxisme, Espanya. Davant l’anarquia, la llei, i omplir l’abisme odiós que separava els espanyols amb els fruits benefactors d’una obra sòlida de govern que consolidi la solidaritart nacional sota una autoritat inflexible que imposi l’ordre públic, i asseguri la pau, i propulsi les minvades energies de l'economia i de la indústria." -
El bàndol republicà no s’esperava la negativa de França i el Regne Unit amb la seva política de “no intervenció”. (Comité de Londres 1936). I també s'estableix un protocol de Col·laboració entre Itàlia i Espanya.
-
- Batalla a Madrid.
- Batalla a Guadalajara
- Batalla al Front del Nord
- Batalla a Brunete
- Batalla a Belchite
- Batalla a Teruel
-
- Batalla al front de l'Est
- Batalla de l'Ebro
-
Hi ha l'unificació de falangistes i tradicionalistes.
- FET i de las JONS.
- Es prohibeixen altres partits.