-
L’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
-
-
Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. -
El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució. -
La revolució es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial. -
L’abril de 1792, l’Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a París.
La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes, que van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la república (setembre de 1792). -
L’oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seva fugida de París per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l’absolutisme -
El 1791 es va promulgar una Constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític, encara que reservava al rei el dret de veto. Es va establir el sufragi indirecte i censatari. -
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Hi ha dos etapes:
1.-La Convenció girondina.
2.-La Convenció jacobina. -
El rei Lluís XVI fou jutjat per traïció condemnat i executat a la guillotina. Uns mesos després va ser executada la seva dona, Maria Antonieta d'Àustria. -
Els jacobins van instaurar una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre, que va reprimir a tots aquells que eren sospitosos de contrarevolucionaris.
-
Mitjançant el cop d’Estat de Termidor, el juliol de 1794, els jacobins van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins -
Després del cop d’Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució.
Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres.
El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució de 1791. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar les mesures d’aquell període. -
En aquest període es va consolidar la revolució burgesa moderada. Napoleó va monopolitzar el poder i va establir el liberalisme:
– Va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
– Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
– Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament.
– Va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç). Va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors. -
El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). -
Napoleó, com a Primer Cònsol, anà concentrant en la seva persona quasi tot el poder.
Malgrat l'oposició dels republicans, la majoria de la població restà acrítica a la seva política, fins al punt de què el senat acordà de donar a Bonaparte el títol d'emperador el 18 de maig de 1804, decisió aprovada per un referèndum el mateix dia. -
Napoleó va ser coronat emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès el18 de maig de 1804.