-
-
Al segle XVIII també, les institucions i personalitats comencen a interessar-se tant per la història que per la llengua de Catalunya. D'aquí podríem xerrar de la fundació de la "Real Academia de Buenas Letras de Barcelona". -
Podem destacar a Antoni de Campany, que va ser autor de la primera història econòmica publicada a Europa: "Memorias històricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona" (Madrid, 1779-1792) obra que constitueix un precedent del posterior moviment de la Renaixença. -
Extensió i intensificació en la producció agrícola, que van acompanyades d'una millora de les tècniques de conreu i un augment d'ingressos que afavoreix més la creació de la indústria. -
En el segle XVIII, a Catalunya, es produeix una expansió demogràfica, a la qual la població va augmentar més del doble del que es veia anteriorment, entre el 1718 i el 1787. -
A finals del segle XVIII, l'autor Ignasi Ferreras va escriure una "Apologia de l'idioma català". El 1796 trobem al Diario de Barcelona una polèmica sobre temes d'ortografia i de gramàtica catalana, la qual cosa indica que un sector de la societat estava interessat en aquestes qüestions. -
-
"La Pàtria" (1833) de l'autor B. Carles Aribau, es considera l'inici del moviment. -
La poesia pren importància, tornant-se predominant sobre els altres gèneres de la literatura. -
J. Rubió i Ors publica el 1841 un recull de poesies amb una introducció que es considera el manifest de la Renaixença. -
-
S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença. -
Comencen a expandir-se els gèneres literaris. -
Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen oportunitat al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors. -
-
Dificultat alhora de la publicació, però igualment molta abundància d’edicions en català. -
A la propagació de la literatura, es dona importància a la premsa periòdica, sobretot el costumisme (interpretació de la vida quotidiana). -
Els escriptors més importants van ser: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. -
-
L'any 1892, es dona fi a la renaixença amb l’aparició del modernisme. Açò va suposar el triomf de poder concebre i tenir una valoració dels escriptors i obres noves.