-
Rep les possessions dels seus avis materns (els Reis Catòlics), i regna com a Carles I.
-
-
Mort el seu avi (Maximilià I), obté els territoris que els seus avis paterns tenien a Alemanya, els Països Baixos i França. I es escollit com a emperador d'Alemanya i va ser coronat com a Carles V.
-
Les principals ciutats castellanes es van rebel·lar contra Carles I, perquè el rei havia repertit els càrrecs de govern entre estrangers i havia establert nous impostos que perjudicaven la burgesia urbana de Castella.
-
La batalla definitiva de la rebel·lió va tenir lloc a Villalar (Valladolid) i va acabar amb la victòria reial (Els líders de la revolta van ser executats, però Carles V des d’aleshores va tenir en compte les queixes dels castellans per als càrrecs de responsabilitat).
-
Carles I va abdicar i va cedir els territoris hipànics, italians i flamencs al seu fill que va passar així a rei Felip II.
-
-
Felip II va derrotar als francesos a l’inici del regnat i els va obligar a firmar la pau de Cateau-Cambresis.
-
La política religiosa de Felip II va provocar una gran oposició en els Països Baixos (per culpa de l'extensió del calvinisme en aquells territoris). Les províncies del nord es van rebel·lar contra Felip II i es van declarar independents amb el nom de Províncies Unides. El rei no ho va acceptar, i així es va iniciar una guerra molt llarga i costosa que va durar vuitanta anys.
-
L'Imperi turc era una gran potencia que amenaçava les possessions hispàniques al mar Mediterrani. Així que la aliança entre Felip II, el papa, Pius V, i el govern de la república de Venècia va derrotar els turcs en la batalla de Lepant.
-
El rei de Portugal va morir sense hereus i Felip II va reclamar els drets sobre la corona de Portugal, que va obtenir aquell mateix any. Les possessions portugueses s'estenien per l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica (Brasil).
-
Des de que Isabel I va arribar al tron anglès les relacions amb Anglaterra van empitjorar. El suport anglès als rebels dels Països Baixos va fer que Felip II enviés contra Anglaterra a l’Armada Invencible, una flota molt poderosa que va ser derrotada.
-
Felip II, el pare de Felip III, mort fent així rei a Felip III.
-
-
La política exterior a favor de la pacificació es va materialitzar en la firma de la pau amb Anglaterra.
-
El rei va tornar a declarar una altra bancarrota.
-
La política exterior a favor de la pacificació es va materialitzar en la treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides.
-
En política interior, la mesura més significativa del regnat va ser l'expulsió dels moriscos. L'expulsió va ser un drama per a les 300.000 persones que van haver d'abandonar casa seva i, a més, va arruinar molts territoris, que es van despoblar sobtadament.
-
Felip III va signar l'expulsió dels moriscos de Catalunya.
-
La guerra dels Trenta Anys va esclatar al Sacre Imperi.
-
Quan va acabar la treva amb les Províncies Unides, va recomençar la guerra contra els rebels flamencs. ( També es va implicar en la guerra dels Trenta Anys, que va esclatar al Sacre Imperi el 1618 i va capitanejar el bàndol catòlic)
-
-
-
França va declarar la guerra a la monarquia hispànica. Les tropes hispàniques, incapaces d'enfrontar-se amb tants enemics, van començar a ser derrotades.
-
Les victòries van culminar en la batalla de Nördlingen,( els protestants alemanys i suecs van ser derrotats).
-
Es va acabar la guerra dels Trenta Any, amb la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat reconeixia la independència de les Províncies Unides i va comportar la pèrdua definitiva de l'hegemonia hispànica a Europa.
-
La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents.
-
-
-
-
-
Es va concedir al rei la majoria d’edat (però per culpa del seu feble caràcter… la seva mare i diferents favorits van dirigir el govern).
-
Joan Josep d’Àustria, germanastre del rei, va fer un cop d’Estat, i va posar fi el poder del primer ministre i a la influència de la reina sobre el rei.
-
Carles II va morir sense descendència. Això suposava l’extinció de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que hi havia regnat des de Carles I, durant gairabé dos-cents anys. La nova dinastia que va aconseguir el tron va ser la dels Borbó, d’origen francès.