La Monarquia Hispànica

Carles II (1665-1700)

1665 BCE

Carles II va ser l'últim rei dels Habsburg, amb el seu regnat es van ajuntar: la seva incapacitat per governar, la corrupció dels seus privats, la crisis econòmica i la perduda de poder polític. Ell mor sense descendència hi i haura una guerra entre Felip de Borbó i Carles d'Àustria, guanya Felip.

Pau de Westfàlia (1648)

1648 BCE

Va ser el tractat que va donar final a a guerra del 30 anys. Però França i "Espanya" no van deixar els seus enfrontaments fins els 1659.

Batalla de Rocroi (1643)

1643 BCE

Va ser la batalla on Felip IV va perdre contra les tropes del Frances Jean de Gassion.

Aixecaments de Catalunya i altres (1640)

1640 BCE

La guerra dels 30 anys va consumir molts dels recursos que la Corona d'Aragó i Castella tenien, això va empobrir moltes zones, i Catalunya, Andalusia i Portugal van aixercar-se contra Castella.

Felip IV (1621-1665)

1621 BCE

Amb Felip IV s'acaba l'hegemonia dels Habsburg a Europa, el seu privat, el comte-duc d'Olivares li agrada ficar-se en guerres per treure-li protagonisme als francesos.

Guerra dels 30 anys (1618-1648)

1618 BCE

Va ser una guerra entre la monarquia hispànica i França, Felip IV va començar amb bons rsultats però al final va acabar perdent.

Expulsió del moriscos (1609)

1609 BCE

El 1609 Felip III va expulsar tots els moriscos de la península, però això va causar problemes agrícoles perquè tots els moriscos treballaven al camp.

Felip III (1598-1621)

1598 BCE

Felip III no tenia a ningú que l'ajudes alhora de fer tasques de govern, per tant va donar aquestos càrrecs al ministres o també dits privats. El seu privat és el duc de Lerma. Ell va tindre un regnat breu i, en general, pacífic. Va deixar-li els gover al seu privat.

L'Armada invencible (1588)

1588 BCE

L'armada invencible va ser el nom que els anglesos li van posar a la flota que Felip II va enviar per conquerir anglaterra. Aquesta va ser dirigida pel duc de Medinasidonia. Però el mal temporal i una enorme tempesta va destruir la majoria de les embarcacions.

Annexió de Portugal (1581)

1581 BCE

El 1580 quan Portugal no tenia rei a causa de que Sebastia I va morir sense descendència, Felip II va aprofitar aquest fet i va anar a invair Portugal, on les seves tropes van vencer a la batalla d'Alcàntara i ell va ser proclamat rei el 1581.

Batalla de Lepant (1571)

1571 BCE

Va ser una batalla que intentava frenar l'avanç dels turcs, el papat, Espanya i Venècia van juntar-se contra els turcs, però no els va servir i van perdre. En aquella batalla va participar Miguel de Cervantes.

Rebel·lió de Flandes (1566)

1566 BCE

Aquesta rebel·lió va ser causada pel descontentament del habitants deguda als alts impostos i l'extenció del calvinisme per aquella zona, que va provocar conflictes religiosos. Finalment els Països baixos es va dividir en dos, el nord protestant (Holanda), i el sud catòlic i dependent d'Espanya.

Batalla de Sant Quintí (1557)

1557 BCE

La batalla de Sant Quintí va ser la batalla o Felip II va derrotar finalment als Franccesos.

Felip II (1556-1598) Part 1

1556 BCE

Felip II va heretar totes les terres de Carles I exepte Àustria, que va ser heretada pel seu germa. Felip tenia un imperi immens, i va regnar, a diferencia del seu pare, segos els interesos de la monarquia hispànica. Ell governava desde Madrid, que va ser establerta capital el 1561, també va fer construir l'Escorial, on era la residencia reial i la seu del govern. Ell casi mai convocava les corts perquè prenia totes les desicions, Felip era ajudat en la tasca per molts funcionaris (burocràcia).

Felip II (1556-1598) Part 2

1556 BCE

Felip II també va fer ampliar el sistema de consells i va crear-ne de nous. Va impossar una figura de Corregidor, que era un representant del rei per controlar els municipis. En quan a religió Felip va impossar la Contrareforma en la lluita contra el protestantisme de Luter, per això ell va prohibir importar llibres o anara estudiar a l'estranger. Felip va impulsar molt l'inquisició per l'existencia de moltsconvents jueus i moriscos. Això va acabar a la sublebaci´de les Apujarras el 1567.

Guerres de religió contra els prínceps alemanys (1540-1555)

1540 BCE

Martí Luter era un frare que no estava d'acord amb moltes de les coses que passaven a l'esglesia en la seva època, com les indulgències. Ell va proposar un reforma protestant coneguda com luteranisme, que va rebre el suport dels prínceps alemanys. Amb ells va ser impossible arribar a un acord, i d'aquí els enfrontaments religiosos. Finalment l'emperador va tindre que acceptar la pau d'Augsburg el 1555, que donavaigualtat el catolicisme i al protestantisme i suposava la seva derrota.

Guerres contra els Turcs (1529-1541)

1529 BCE

Aquesta succesió de guerres contra els Turcs va ser deguda a que ells amenaçaven la zona del Danubi i inclús van arribar a assetjar Viena el 1529, per impedir això Carles I va decidir ocupar Tunis el 1535.

Guerra amb França (1525-1544)

1525 BCE

França era el gran enemic europeu que Carles I tenia, l'exercit frances, dirigit per Francesc I va ser derrotat a Pavia el 1525. Més endevant hi haurant moltes més guerres amb França

Revolta de les comunitats (1520-1521)

1520 BCE

El 1620, quan Carles I va marxar de la península molts artesans, gentilhomes i comerciants van començar a protestar contra la política econòmica i la falta de respecte que Carles els va tindre.
Aquest confllicte és va extendre i es va formar unexercit de comuners que van ser derrotats per tropes imperials a Villalar el 1621.

Revolta de les Germanies (1519-1523)

1519 BCE

Aquesta revolta va ser causada degut a que Carles I no va deixar que els pagesos i els artesans puguesin tindre accés als càrrecs municipals ni a la millora dels arrendaments dels camperols. Ademés Carles va aliar-se amb els nobles que van derrotar als camperols el 1623.

Mor Ferran d'Aragó (1516)

1516 BCE

Ferran el catòlic mor degut a causes que es desconeixen.

Carles I (1516-1556)

1516 BCE

Ell és el fil de Joana I de Castella, i Felip " l'hermos". Va tindre una gran herencia tant de at materna com paterna. Ell sabia parlar l'Alemany, però quan va arribar aquí no sabia practicament res d'Espanyol, ja que va ser educat a Flandes. Quant les corts li van demanar atenció ell va passar, i això va generar conflictes.

Conquesta del regne de Navarra (1512)

1512 BCE

Aquesta conquesta va ser portada per Felip d'Aragó, que la va conquerir definitivament l'estiu de 1512 amb relativa velocitat.

Conquesta d' Orà i Bugia (1509)

1509 BCE

Aquestes ciutats van estar sota domini Espanyol per 200 anys, la iniciativa la va tindre Francisco Jiménez de Cisneros, que va tindre el suport de Ferran el catòlic.

Mor Felip de Borgonya (1506)

1506 BCE

Felip "el hermosso" mor per conseqüencies que no es saben amb exactitud.

Conquesta del regne de Nàpols (1505)

1505 BCE

El regne de Nàpols era un regne que ocupava gran part d'Itàlia, era molt poderos i molts regnes el desitjaven.

Mort de Isabel de Castella (1504)

1504 BCE

Isabel de Castella o la Catòlica va morir degut a un càncer d'úter el 26 de novembre de 1504.

Els "moriscos" (1502)

1502 BCE

El 1502 el cardenal Cisneros va obligar a tots els musulmans de Castella a convertir-se al cristianisme o a ser exiliats.

Conquesta del port de Melilla (1497)

1497 BCE

Es conquista el port de Melilla per així poder controlar la pirateria al merditerrani.

Conquesta Illes Canaries (1495)

1495 BCE

En aquesta conquesta es distigueixen dos parts, la conquesta senyorial, feta per nobles mitjançant un pacte de vassallatge, i la conquesta realenga, portada a terme pels reis catòlics.

Conquesta del regne de Granada (1492)

1492 BCE

La corona de Castella dominava la peninsula i va conquerir Granada, que era governada pel rei Boabdil, es va rendir després de nou mesos de setge. En aquesta conquesta s'elimina l'últim regne musulma de la penisnsula i finalitza així la "Reconquesta".

Expedició a Amèrica (1492)

1492 BCE

Aquesta expedició va ser demanada i feta per Cristòfol Colóm ja que ell volia trobar una nova ruta per arribar a l'Índia, cosa que ell va pensar que era possible. Alhora de fer l'expedició van fer escala a Canàries i després van arribar al continent america pesant que eren les Índies. Va morir amb aquest pensament.

Expulsió definitiva dels jueus (1492)

1492 BCE

Tota la població de jueus va ser expulsada de les seves cases i de la peninsula per ser d'un altre religió.

Sentència arbítral de Guadalupe (1486)

1486 BCE

Va ser una disposició que Ferran d'Aragó va adoptar al monestir de Santa Maria de Guadalupe, que va ser creat per solucionar els conflictes entre els pagesos i els seus senyors.

Casament de Isabel de Castella i Felip d'Aragó (1479-1516)

1479 BCE

Els reis catòlics és casen però amb l'inconvenient de que els dos territoris no s'unifiquen, i cadascun segueixen mantenint les seves lleis, costums, moneda...

Ferran i Isabel hereten els trons (1479)

1479 BCE

Ferran i Isabel hereten els regnes de Castella (Isabel) i Aragó (Ferran), més endevant hi haura una lluita per Castella quan Isabel mori.

Tribunal de la Inquisició (1478)

1478 BCE

Va ser establerta pel papa Sixt IV, que autoritzava als reis catòlics a nomenar inquisidors i un tribunal controlat per la monarquia hispànica, que persegui als heretges.
Es va expandir a tots els regnes de la península excepte al Mallorca, que ho fa al 1488.

Creació de la Santa Hermandad (1476)

1476 BCE

La Santa Hermandad va ser un cos de persones armades que perseguien als bandoles i als lladres, eren com la policia actual o com els sheriffs de l'oest. Va ser instituida per Isabel la catòlica a les corts de Madrigal el 1476 i eren pagats per consells municiplas. Va ser dissolta el 1834.

Guerra civil entre Isabel la catòlica i Joana de Portugal (1475-1479)

1475 BCE

Isabel de Castella entra en guerra contra Joana (la beltraneja), que era la seva neboda, perquè ella tenia que ser l' hereva al tro de Castella, però com el seu "pare" , Enric IV, era esteril ella no podia ser filla seva, llavors ella no va heretar el tro de Castella.