-
ASSASINAT DE L'ARXIDUC
El 28 de juny de 1914, va haver-hi l'atemptat que li va causar la mort a ell i a la seva esposa, la comtessa Sofia Chotek.
Es va dur a terme a Sarajevo, capital de la Província imperial de Bòsnia i Hercegovina. L'arxiduc i la seva comitiva va sortir aquell dia en un tren cap a Sarajevo, on va ser rebut per Oskar Potiorek. Al arribar a Sarajevo, l'arxiduc, la seva dona i dues persones més van pujar a un cotxe i els altres membres anaven en uns altres cotxes. -
ÀUSTRIA DECLARA LA GUERRA A SERBIA
Poblada per eslaus propers a Sèrbia, aquesta província havia estat annexionada a l’Imperi Austrohongarès el 1908, fet que havia estat fortament contestat pel nacionalisme. Francesc Ferran va cometre la imprudència d’anar a Sarajevo en un dia de commemoració nacionalista eslava, fet que va fer enfurismar les organitzacions nacionalistes més radicals. L’atemptat va ser dut a terme per Gavrilo Prinzip. -
TRIPLE ALIANÇA
La incorporació d’Itàlia al pacte secret austro-germànic de 1878 donaria lloc a la creació de la Triple Aliança (1882-1915) contra França. El regne italià esperava rebre mitjançant aquesta aliança ajuda en les seves pretensions colonials sobre Tunísia, territori ambicionat també pels francesos. -
BATALLA DE VERDUN
En els primers mesos de l’hivern de 1915-1916 l’Alt Comandament alemany va reforçar considerablement els seus efectius en el front occidental. La treva forçada que els va concedir l’hivern rus els ho va fer possible. D’aquesta manera s’iniciava la guerra de desgast que caracteritzaria la guerra durant aquell any. -
ESCISSIÓ ENTRE BOLXEVICS I MANXEVICS
La posició més radical dels bolxevics no exiliats era representada per Bujarin que plantejava la lluita política contra el govern burgés provisional. Lenin, per la seva banda, es trobava a Suïssa, aïllat de la política russa des de 1905, el que va impedir-li participar en els primers mesos de la revolució. -
TRIPLE ENTESA
El 16 de gener de 1917, el ministre d’Afers Exteriors de l’Imperi alemany, Arthur Zimmermann, va enviar un telegrama xifrat al seu ambaixador a Mèxic. En ell l’instava a demanar al govern asteca que ataqués els Estats Units en cas que Washington entrés a la Primera Guerra Mundial al costat de la Triple Entesa -
RÚSSIA SURT DE LA GUERRA
De tots els contendents, el que més va patir les conseqüències del conflicte va ser Rússia. El febrer de 1917 va esclatar una revolució que va fer caure el règim del tsar Nicolau II. Tot i que el govern provisional volia mantenir el país a la guerra la situació política no va consolidar-se i la revolució va continuar. Els socialistes i, sobretot, els bolxevics mantindran una actitud contrària a la guerra que era recolzada pel poble. -
INTERVENCIÓ DELS EUA
El blocatge al qual estava sotmesa Alemanya va fer que aquests intercanvis comercials es realitzessin bàsicament amb els aliats. D’aquesta manera, el 1916 el comerç nord-americà amb França i Anglaterra s’elevava ja a 2.748 milions de dòlars, i els emprèstits monetaris assolien ja els 2.300 milions de dòlars. Així, les forces econòmiques nord-americanes tenien un clar interès en el triomf dels aliats. -
INICI GUERRA CIVIL RUSSA
Des dels seus orígens, el règim bolxevic sortit de la Revolució d’Octubre va haver d’enfrontar-se a un seguit d’obstacles polítics, bèl·lics i econòmics que posaven en perill la seva existència. Així, Lenin i els seus col·laboradors van haver d’enfrontar-se amb l’animadversió de les potències occidentals, decidides a posar fi a la Revolució, amb l’oposició dels grups tsaristes i anti bolxevics i amb una situació econòmica força caòtica que es va agreujar amb la guerra civil. -
ALEMANYA ES RENDEIX
El resultat d’aquesta ofensiva aliada va ser la segona victòria del Marne i la progressiva retirada dels alemanys que poc a poc van anar perdent tot el que havien conquerit. L’exèrcit alemany es troba en una situació límit. Els imperis estaven enfonsats i el col·lapse va acabar de confirmar-se als Balcans, on les tropes búlgares claudicaven davant de l’avanç aliat. -
ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC
l líder bolxevic creia que calia aprofitar la crisi que afectava els Estats burgesos durant la postguerra i accentuar la combativitat del proletariat, que havia patit les conseqüències de la guerra en proporcions superiors a qualsevol altra classe social, per desencadenar una estratègia revolucionària que capgirés l’ordre social europeu vigent. -
TRACTAT DE VERSALLES
En primer lloc, l’Imperi alemany va quedar amputat i les seves colònies van ser repartides entre els aliats. Va haver de cedir l’Alsàcia i la Lorena a França i la regió de la Posnània a Polònia. A més, es va crear un passadís o “corredor polonès”, amb la creació de la “ciutat lliure” de Danzing, que separava la Prússia oriental de la resta d’Alemanya. -
CREACIÓ DE LA SDN
Finalitzada la guerra va fer-se patent la necessitat de regular les relacions internacionals. El president nord-americà Wilson ja apuntava en els seus Catorze Punts el desig de crear un organisme, amb funcions de parlament internacional, que permetés als diferents països que l’integressin, en funció de litigi, una oportunitat de solucionar els seus conflictes sense necessitat de recórrer a l’enfrontament bèl·lic. -
FUNDACIÓ NSDAP
Adolf Hitler era un soldat de la Primera Guerra Mundial, que no havia acceptat la
derrota alemanya i que el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels
Treballadors d’Alemanya (NSDAP) i se’n va erigir líder indiscutible. El partit va
elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir
d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt (SA). -
MARXA SOBRE ROMA
En una situació d’efervescència nacionalista italiana, Benito Mussolini va crear a Milà la seva organització, el Fascio di Combatimento, en referència a la unitat italiana i a un símbol de la Roma imperial –el fascio era una arma representativa de la legió imperial romana–. -
CREACIO DE LA URSS
La Unió Soviètica va sortir de la Segona Guerra Mundial destrossada en l’aspecte material, però enormement reforçada en el seu paper de líder dels comunistes del món. De la mateixa manera, Stalin, mariscal de la URSS, cap del Partit Comunista i del govern, es va convertir en el dirigent indiscutible que havia conduit els soviètics cap a la victòria, donant pas a un autèntic culte a la seva persona. -
MORT DE LENIN
Des del 1922, Lenin, el gran líder de la Revolució comunista soviètica, va estar molt malalt. La seva malaltia no va fer més que agreujar-se en els dos anys següents mentre començaven a produir-se les primeres disputes entre els principals dirigents bolxevics per aconseguir el poder a la Unió Soviètica.
D’aquesta manera, quan, el gener de 1924, Lenin va morir, a l’URSS va obrir-se una època de debat i d’inestabilitat. -
CRISI DE LA SOBREPRODUCCIÓ
Des de finals del segle XIX, l’agricultura catalana va entrar en un període de crisi general que només es superaria en alguns períodes concrets i per alguns sectors de la producció. Aquesta crisi va ser deguda a: la política aranzelària del govern espanyol que va permetre l’entrada massiva de productes agrícoles estrangers; la pressió fiscal que gravava l’entrada dels productes agraris a les ciutats -
DIJOUS NEGRE
:Però la crisi de 1929 tindria unes característiques pròpies. El mecanisme de producció i consum, base del sistema econòmic capitalista, van veure’s substituïts i alterats per l’abundància de capitals. Aquesta important inversió de factors es manifestaria en forma de crisi. Però no seria una crisi qualsevol, sinó la més profunda, extensa i llarga coneguda fins aleshores. -
13 MILIONS D'ATURATS
La política de la nova administració nord-americana presidida per Franklin Delano Roosevelt seria decididament intervencionista, tot implicant l’Estat en la solució de la crisi econòmica. Aquesta nova política econòmica trencava la sòlida tradició del capitalisme liberal nord-americà de la inhibició de l’Estat en els assumptes econòmics. -
NEW DEAL
Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt
superior al valor real i que no continuarien pujant de manera indefinida. La
desconfiança es va estendre entre els inversors i el 24 d’octubre del 1929
(dijous negre) una onada venedora va afectar la Borsa de Nova York -
ARRIBA AL PODER FRANKLIN D. ROOSEVELT
La política de la nova administració nord-americana presidida per Franklin Delano Roosevelt seria decididament intervencionista, tot implicant l’Estat en la solució de la crisi econòmica. Aquesta nova política econòmica trencava la sòlida tradició del capitalisme liberal nord-americà de la inhibició de l’Estat en els assumptes econòmics. -
EL PARTIT NAZI ARRIBA ALS 13 MILIONS DE VOTS
En les eleccions del 1932, el partit nazi ha va aconseguir 13 milions de vots i, el
gener del 1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler
canceller. Al cap de pocs dies, els esquadrons nazis van provocar un incendi al
Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes. -
REPÚBLICA DE WEIMAR
Superats els processos revolucionaris que s’havien produït a l’acabament de la guerra i durant el procés de formació de la República, l’acatament de Tractat de Versalles serà el principal de la República durant els anys vint. Els tractats de pau de París van suposar per Alemanya pèrdues territorials, limitacions militars i unes altes reparacions de guerra que suposaran una forta hipoteca econòmica. -
LLEIS DE NUREMBERG
Després que Hitler va arribar al poder el 1933, hi va haver un ràpid creixement en la legislació alemanya dirigida als jueus, però l'existència de molts alemanys laics i ateus d'origen jueu i l'adhesió dels nazis a definicions racials van crear la necessitat d'un mètode legal clar per definir qui era jueu. Les lleis de Nuremberg (en alemany «Nürnberger Gesetze») de 1935 van ser les lleis antisemites a l'Alemanya nazi que es van introduir en el míting anual de Nuremberg. -
CREACIÓ CAMPS DE CONCENTRACIÓ I HOLOCAUST -
En els camps de concentració i extermini, els jueus i els altres asocials primer eren privats de la seva humanitat, reduïts a cossos biològics primer, després considerats una cosa i, finalment, assassinats. Els presoners quedaven reduïts a un estat animal, eren deshumanitzats. D’aquesta manera, els nazis feien realitat el seu malaltís somni biològic tot despullant les seves víctimes de la humanitat. -
REDUCCIÓ JORNADA LABORAL A 40 SETMANALS
Aquestes reformes econòmiques van anar acompanyades d’un conjunt de
reformes socials. Per lluitar contra l’atur, l’Estat va impulsar la realització d’un
pla d’obres públiques de gran abast (carreteres, embassaments, ponts...). A més,
per augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors, va afavorir una política
de suport als preus agrícoles i l’augment dels salaris, alhora que reduïa la jornada
laboral a 40 hores setmanals. -
HITLER ES PROCLAMA FÜHRER
Aquest incident va servir de pretext a Hitler per eliminar els seus adversaris i
exigir plens poders. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III
Reich (Imperi). -
CREACIÓ DELS FASCI DI COMBATIMENTO
Si avui la Guàrdia Civil intimida és gràcies a l’omnipotent i omnipresent Roma. Basta veure l’escut d’aquest cos creat el 1844 pel Duc d’Ahumada, durant el regnat d’Isabel II. Des del 1943, el seu emblema és un feix romà coronat i travessat per una espasa, símbol tradicional del feixisme italià. -
IL DUCE ARRIBA AL PODER
finals de la dècada dels anys 20, en Mussolini ja es trobava de nou aferrat al poder a Itàlia. La seva omnipresent figura fins i tot eclipsava a la del rei Victor Manel III, i és que il Duce tot sovint apareixia davant les càmeres treballant amb el pit nu en la recol·lecció del blat o recollint xarxes en un vaixell pesquer.
