-
1474
Isabel I de Castella
- La Católica
- 1474 - 1504
- Va regnar amb el seu marit Fernando V de Castella a partir del - - 1474
- Va creure en els projectes de Colom i va finançar amb les seves joies el viatge que portaria al descobriment d'Amèrica. Els monarques catòlics van fixar una política de "neteja religiosa", i al 1492, aproximadament 200.000 jueus van ser expulsats del Regne de Castella i de la Corona d'Aragó.
-
Period: 1474 to 1516
Dinastia Trastàmar
-
1506
Felip I de Castella
- El hermoso
- Va regnar amb la seva dona Joana I 75 dies
- 1478 - 1506
- Joana, va ser proclamada l'hereva dels Reis Catòlics.Per la Concòrdia de Salamanca de 1505 s'acordà un govern conjunt entre Joana, Felip el Bell i Ferran el Catòlic.Les males relacions entre Felip, i el seu sogre Ferran van fer que aquest renunciés al tron de Castella. Per la Concòrdia de Villafàfila de 1506 Ferran es va retirar a la Corona d'Aragó i Felip el Bell fou rei de Castella.
-
1506
Joana I de Castella
- La loca
- 1506
- 1479 - 1555
- Després de la mort de Felip el Bell, Ferran el Catòlic va decidir fer-la recloure a Tordesillas a l'any 1509. Allà va passar la resta de la seva vida fins al dia que va morir, el 12 d'abril del 1555. Joana fou proclamada hereva de la Corona d'Aragó i successora de son pare en tots els seus títols, però per la seva incapacitat, en tindria la regència el fill de Joana, el príncep Carles d'Habsburg,
-
1516
Carles I
- El César
- Va regnar conjuntament amb la seva mare Juana I des del 14 de març de 1516 - 1556
- 1500 - 1558
- Carles I va esdevenir el primer monarca a ostentar les corones de Castella, Aragó i Navarra. Per mantenir aquest imperi, Carles I va haver de lluitar a llargues guerres durant el seu regnat. A Espanya va ser present una etapa de prosperitat econòmica. Carles va ser defensar la unitat religiosa catòlica, i per això va combatre als protestants.
-
Period: 1516 to
Dinastia Àustria
-
1556
Felip II
- El Prudente
- 1556
- 1556 - 1598
- Felip II, fill d'Isabel de Portugal, va fer valdre els seus drets dinàstics al tron portuguès i va enviar l'exèrcit per assegurar-se la successió davant de l'altre pretendent, que va ser derrotat a la batalla d'Alcàntara. Va continuar l'expansió per terres americanes i va aconseguir agregar a la corona les illes Filipines. Va continuar les lluites contra els turcs a la Mediterrània oriental mitjançant la seva participació en la Lliga Santa 1571.
-
Felip III
- El Piadoso
- 1598
- 1598 - 1621
- El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscos dels regnes hispans i es va signar la Treva dels Dotze Anys amb els Països Baixos. Al 1618 en començar la guerra dels Trenta Anys en què Espanya va recolzar l'emperador Ferran II d'Àustria contra l'elector del Palatinat, Federico V. Les seves dificultats econòmiques i la cessió del govern a privats o vàlids ja predeia el declivi de l'Imperi.
-
Carles II
- L’Encantat
- 1621
- 1621 - 1700 Durant el seu regnat van tenir lloc dues guerres contra França, el 1684 es va signar una treva de vint anys amb França, treva que va ser trencada el 1690 en concloure's una aliança entre Espanya, Anglaterra, els Països Baixos i l'Imperi donant lloc a un tercer enfrontament bèl·lic que duraria fins a 1697. Carles II no va tenir descendència amb cap de les seves dues dones, com a conseqüència el final de la dinastia dels Àustries espanyols.
-
Felip IV
- El Gran, el Rei Planeta
- 1621
- 1621 - 1665
- Durant el seu regnat van patir conflictes a Catalunya, Portugal i Aragó. També va estar present la Guerra d'independència de Portugal. La darrera gran batalla de la guerra que hi hagué en vida de Felip IV va ser el juny de 1665, que es liquidà amb victòria portuguesa. Felip IV fou un home de gran cultura i mecenes de les arts, i va adquirir per a la Corona més de 800 quadres.
-
Felip V
- El Animoso
- 1700
- 1700 - 1724
- L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
-
Period: to
Dinastia Borbònica
-
Arxiduc Carles
- L’ Arxiduc
- Rei rival com Carles III, en guerra contra Felip V d'Espanya
- 1703
1703 - 1715 - L'Arxiduc Carles era el fill menor que va tenir Leopold I, cosa que el convertia en nét d'una infanta espanyola i en nebot de la segona esposa de l'últim Habsburg que va regnar a Espanya. El jove va reclamar la tro de l'Imperi espanyol durant la Guerra de Successió, el conflicte dinàstic que va enfrontar a borbons contra austriacistes.
-
Felip V (segón regnat)
- 1724-1746
- Mort prematura de l'anterior
- 1746
- L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
-
LLuís I
-El Bien Amado, El liberal
- 14 de gener
- 14 de gener - 31 d’agost del 1724
- Lluís, va começar a regnar amb disset anys, inexpert i no preparat, tot i que el seu pare seguia els seus moviment. Lluís es va envoltar durant el seu escàs regnat d'una sèrie de tutors que intentaven separar-lo de la influència paterna fent un gir a la seva política, despreocupant-se de la recuperació de les possessions italianes perdudes a la guerra de successió i centrant-se més a Amèrica i l'Atlàntic. -
Ferran VI
- 1746 - 1759 -el Prudent o el Just
- 1759 El seu regnat va significar un període de pau en les relacions internacionals a través d'un sistema de neutralitat (1749 - 1759). Així doncs, mentre d'una banda s'exercia la pau, de l'altra, es duien a terme les reformes internes, principalment de caràcter econòmic i militar, de la mà del marquès de l'Ensenada, que posarien les bases de les reformes després dutes a terme durant el regnat de Carles III.
-
Carles III
- 1759 - 1788
- el Político i el Mejor Alcalde de Madrid
- mort
- 1788 Durant el seu regnat dugué a terme importats reformes administratives i econòmiques a fi d'assegurar i millorar la situació dels territoris governats, com ara evitar guerres prolongades o controlar la influència del clergat. També promocionà ministres capaços com Floridablanca i Jovellanos, que jugarien un paper important en la projecció externa de la Corona.
-
Carles IV
- 1788 - 1808
- el Cazador
- Fi del regnat: renúncia a la Corona espanyola
- 1819 Era violinista aficionat i es va rodejar d'un entorn musical. Els esdeveniments de l'any 1789 a França i el govern de Maria Lluïsa de Parma i Manuel Godoy van frustrar les seves expectatives. A la mort de Carles III, l'empitjorament de l'economia de l'administració revelen els límits del reformisme, fins al punt que la Revolució Francesa posa a sobre de la taula una alternativa a l'Antic Règim.
-
Josep I
- 1808 -1813
- Pepe Botella o Pepe Botellas
- Fi del regnat: exili forçós
- Succ: Entronació de mans de Napoleó Bonaparte.
- 1844
- Durant la Primera República Francesa, va actuar com diplomàtic. Al 1813 el seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Cat., territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. Va abandonar Espanya al 1813 per a refugiar-se a França, on va romandre fins a la caiguda del seu germà petit, Napoleó Bonaparte. Es va traslladar llavors als Estats Units.
-
Ferran VII
- 1808
- el Desitjat
- Succ: Fill de l'anterior. Succeí al seu pare després del Motí d'Aranjuez que provocà l'abdicació de Carles IV.
- Fi del regnat: renúncia a la Corona espanyola
- 1833 El regnat de Ferran VII es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes. En un primer període, el de la restauració absolutista, Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme.
-
Period: to
Dinastia Bonaparte
-
Ferran VII (segón regnat)
- 1813-1833
- el Desitjat Succ: Fill de l'anterior. Succeí al seu pare després del Motí d'Aranjuez que provocà l'abdicació de Carles IV.
- 1833 El regnat de Ferran VII es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes. En un primer període, el de la restauració absolutista, Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme.
-
Isabel II
- 1833-1868
- La dels tristos destins -Succ: Filla de l'anterior. -Fi del regnat: Isabel es va exiliar a França i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII -1904 La regència de Maria Cristina de Borbó va estar marcada per l'esclat de la Primera Guerra carlina. Durant el regnat de Isabel II, Espanya va experimentar canvis econòmics, polítics i socials, ja que es van establir uns sistemes monetari, d'hisenda i el foment del procés d'industrialització.
-
Amadeu I
1870-1873
el Rey Caballero o el Electo
Succ:Monarca escollit per les Corts espanyoles.
Fi del regnat: Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de 1873. A la seva partida es va proclamar la Primera República Espanyola.
- 1890
-En els seus poc més de dos anys al tron va aconseguir atraure l'antipatia dels monàrquics conservadors. I malgrat que va dedicar sumes generoses a fundar escoles i altres institucions socials, no va aconseguir guanyar-se l'afecte del poble. -
Period: to
Dinastia Saboia
-
Period: to
Dinastia Borbònica
-
Alfons XII
- 1874-1885
- el Pacificador
- Succ: Restauració de la casa de Borbó en el tron d'Espanya. Fill d'Isabel II.
- 1885 Va arribar a Espanya i va ser proclamat rei davant les Corts Espanyoles. Durant el seu regnat conclogué el conflicte, si més no armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i s'inicià el conflicte cubà que acabaria amb la pèrdua de la colònia. El seu regnat fou l'inici de la Restauració, de la política bipartidista i del caciquisme electoral.
-
Alfons XIII
- 1886-1931
- el Africano
- Fi del regnat: Dimissió al cap d'Estat d'Alfons XIII
- 1941
- Alfons va afrontar diversos problemes com les guerres del Marroc, el moviment obrer i el nacionalisme basc i català. La victòria electoral dels socialistes i republicans a les eleccions municipals del 1931 va fer que el monarca abandonés el país, per evitar una lluita civil, proclamant-se així de la II República. Alfons XIII va viure a l'exili deu anys, fins a la seva mort el 1941,
-
Joan Carles I
- 1975-2014
- Succ: Nomenat per Francisco Franco cap de l'estat.
- Fi del regnat: abdicació
- Juan Carlos és proclamat Rei al cap de dos dies de la mort del Francisco Franco, la qual cosa suposa la reinstauració de la monarquia a Espanya. El Rei es defineix com un monarca constitucional. A més, El 1981 hi va haver un Intent de cop d'estat amb l'assalt a les Corts. Els Reis també presideixen l'acte de signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el 1985.
-
Felip VI
- 2014- actualitat
- Felip Vi es va convertir en el primer sobirà espanyol amb una llicenciatura. Va assumir el paper de comandant en cap de l'Exèrcit després de pujar al tron. El rei Felip i la reina Letícia van tenir la distinció de ser el primer monarca i consort espanyol a reconèixer i acollir organitzacions LGBT al Palau Reial. També va retirar el títol de duquessa de Palma de Mallorca a la seva germana, la infanta Cristina, a causa del cas Nóos.