-
Més de 2000 anys endarrere ja es suposava que la matèria estava formada per unes partícules més petites. El filòsof grec Demòcrit va idear la teoria d'unes esferes invisibles, eternes i inmutables que formaven la matèria i les va anomenar "átoms" significa invisible en grec.
-
En el 1808, John Dalton va presentar la seva teoria atómica. Eren átoms, diminutes partícules indivisibles que formaven els materials, i que tenien diferents caracterísques químiques en cada material. Si es combinaven formaven diferents materials, aquesta teoria va ser fundamental per la base de la química.
-
Va demostrar, mitjançant un experiment dels raigs catòdics, que dintre dels átoms estaven formats per unes petites partícules amb càrrega negativa, que estaven incrustades dintre de l'átom, i les va anomenar electrons. Llavors van crear el model atòmic de Thomson.
-
Ernest Rutherford va fer un experiment, en que consistia en bombardejar una lámina de or amb partícules alfa, la gran majoria d'elles l'atravessaven sense desviar-se, el qual demostrava que entre els átoms hi havia espais buits. En canvi algunes partícules es desviaven i rebotaven, i això va fer suposar que en el centre de l'átom hi havia un nucli amb càrrega positiva. Model atómic de Rutherford.
-
Bohr va utilitzar la teoria del Sr. Newton de l'espectre de llum visible, aquest espectre te unes longitud de ona, i va veure que la radiació, de la longitud de ona que emitia cada electró no era igual, llavors va suposar que els electrons estaven en diferents nivells, i que podien saltar a una altra escala segons la variació d'energia. Model atómic de Bohr.
-
Dintre del model de Bohr, els electrons estaven en órbita, però, tenien petites variacions d'energia. Sommerfeld va adaptar el model atòmic de Bohr i va aplicar unes subescales a les escales, també electrons amb órbites no només circulars, sinó també elíptiques.
-
El model atòmic d'Schrödinger és un model no relativista. Diu que els electrons són com ones estacionaries i que están en constant moviment. Els orbitals atòmics són zones on tenim més probablitat de trobar un electró i que aquestes determinen un moviment de trasllat al voltant del nucli. Aquest están formats, a més de nivells i subnivells d'energia. El model se centra més en el moviment i la quántica dels electrons i no del nucli, i tampoc aclareix alguns fenòmens.