-
Tres tipus de manifestacions predominants: la poesia trobadoresca, la literatura moral i religiosa i la literatura popular.
-
Bernat Metge és considerat un dels millors prosistes en la nostra llengua de tots els temps. Les seues obres, especialment_Lo Somni_, no han deixat mai de reeditar-se i traduïr-se.
-
Pertanyia a una familia de cavallers i poetes ja que son pare també va conrear el gènere. Podem dividir la seua obra en tres parts: cants d'amor, cants de mor i cant espiritual.
-
Aquest gènere reflecteix els ideals de l'humanisme. Les característiques i temes de la prosa humanista són: l' interés per la cultura clàssica, l' antropocentrisme, la recuperació de les llengües clàssiques, el racionalisme i escepticisme i la inmortalitat de l' ànima i la mort.
-
Al llarg de l'Edat Mitjana es van escriure nombroses históries cavalleresques que reflectien el món medieval. Dues novel·les cavalleresques en la nostra llengua só_ Tirant lo Blanc_ i Curial e Güelfa.
Es temes més importants són: l'amor i els fets d'armes. -
Hi ha dos tipus de representacions al teatre medieval, el teatre profà i el teatre religiós. Un dels teatres religiosos més importants es El misteri d'Elx. Aquest teatre es divideix en dos actes: la vespra i la festa.
-
En el segle XV trobem dos tipus de poesia: la poesia innovadora, liderada per Ausias Marc, i la lirica renaixentista, capitanejada per Joan Rois de Corella. Els principals temes de la poesia culta del segle XV són l'amor i la religió.
-
En la seua obra mitológica, la_História de Leánder i Hero_, fon molt bé el seu estil amb els temes i continguts propis de la prosa humanista. Allò pel que es caracteriza la prosa de Corella és, principalment, l' estil. Corella escriu la seua prosa amb un estil retóric,complex i culte. I els crítics l'han anomenat prosa d' art.
-
La novel·la explica la vida del cavaller Tirant lo Blanc. En el cos de la novel·la s'ofereixen distints tipus d'aventures. L'estil d'aquesta és de dos tipus:un més culte, anomenat valenciana prosa , i un altre més col·loquial.
-
Al principi del segle XVI començà un nou període de la nostra literatura marcat per la disminució de l'ús de la nostra llengua como a llengua culta, anomenta Decadencia.
En la literatura popular, en canvi, es viu un període bastant fructífer.
Es temes principals d'aquesta época van ser en primer lloc la poesia, amb Pere Sefarí i Joan Timoneda.
En segon lloc, la prosa didáctica, amb Cristòfor Despuig. I en tercer lloc, el teatre amb Joan Ferrandis d'Heredia. -
El segle XVII va suposar la culminació del procés de la decadéncia. Des del punt de vista literari, el corrent que s'imposa durant la major part del segle es el Neoclassicisme.
En la lírica es poden distingir dues línies: la tradició popular i satírica per Carles León.I la poesis culta, per Joan Baptista Escorihuela i Joan Ramis.
Quan ens referim a la prosa, parlem, d'una banda, amb caràcter erudit per Baldiri Reixac i , de l'altra, de caràcter narratiu, per Lluís Galiana i Rafael d'Amat. -
En el segle XVIII el panorama literari va fer un gir per a canviar el corrent artístic. En aquesta nova visió del món els temes principals van ser el pas del temps, l'obsessió per lluitar, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític.
En la poesia barroca, el representant més important és Francesc Vicent García.
La prosa d' aquest segle ve respresentada de la mà de mossén Pere Joan Porcar. I l' obra més important d'quest període és Lo desengany de Francesc Fontanella.