-
Period: 400 to 1400
L'EDAT MITJANA
Va ser un període caracteritzat per una estructura social dividida en estaments: la noblesa, el clergat i els vassalls. Posteriorment va aparéixer la burgesia.
Van haver diferents tipus de manifestacions literàries: -
Period: 400 to 1000
ALTA EDAT MITJANA
-
1000
La lírica trobadoresca
-Va ser la primera manifestació culta en llengua romànica: l'occità.
- Va nàixer al sud de França, antiga Occitània.
TEMES:
- L'amor cortés: Cançons en què l'enamorat (om) tenia una relació de vassallatge amb la dama (midons)
- La mort: S' utilitzava el plany per a expressar el dolor per la pèrdua d'alguna persona.
-Les picarbelles: Enfrontaments entre un trobador i un enemic. Destaca el trobador Guillem de Berguedà.
- Els debats: Dos trobadors debatien sobre l'amor. Destaca
Alfons I. -
Period: 1000 to 1400
BAIXA EDAT MITJANA
-
1200
Les cròniques
Altres de les manifestacions van ser les quatre còniques:
1. CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FEITS
2._ CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT O LLIBRE DEL REI EN PERE.
3.CRÒNICA DE RAMON MUNTANER.
4.CRÒNICA DE PERE EL CRIMONIÓS.
Aquests escrits tracten d'explicar els fets ocorreguts a diferents reis i justifiquen les seues accions. Aquests ens han permés conservar la memòria dels esdeveniments històrics més impotants de les nostres terres. -
Period: 1300 to 1500
La Prosa Humanista
Aquest gènere reflecteix l'Humanisme, un moviment que considerava que l'èsser humà era el centre de tot.
CARACTERÍSTIQUES:
-Interés per la cultura clàssica.
-Antopocentrisme(l'home és el centre).
-Recuperació de les llengües clàssiques
-Racionalisme i escepticisme.
- Temes com la immortalitat de l'ànima i l'amor -
1399
_Lo Somni_
-Va ser escrit per Bernat Metge, nascut en 1346. Aquest home va treballar com a escrivà de Joan I. Va ser acusat de la mort del rei, ja que no s'havien fet les cerimònies necessàries per a que la seua ànima anara al cel.
-L'objectiu de l'obra era: defensar-se contra aquelles acusacions i guanyar-se el favor dels nous reis.
- Es va dividir en quatre llibres en els quals es reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment. -
1400
_EL MISTERI D'ELX_
Què és un misteri?
Un misteri era una forma de teatre religiós que representava tòpics del cristianisme per a penllogar les celebracions de l'eucaristia.
L'altre tipus de teatre era el profà, de caràcter còmic i popular, on destacava l'entremés.
EL MISTERI D'ELX: Representa la mort i l'Assumpció de la Mare de Déu.
Es divideix en dos actes:
1.-LA VESPRA: Maria expressa el desig de morir fins a l'ascenció de la seua ànima al cel en pressència dels apòstols.
2.- Soterrament del cos i coronació. -
1400
La Lírica Innovadora
-Va ser liderada per Ausiàs Marc.Va nàixer a Beniarjó en 1397 i va morir a València el 1459. Pertanyia a una família de cavallers i poetes. Es va casar dues vegades i va tractar temes com l'amor passional i carnal i la religió (es penedia sobre la seua visió única de l'amor).
- S'ofereix una visió més realista de la dona, no tan idealitzada.
- El poeta mostra les seues passions mitjançant la descripció de caceres, batalles, natura feréstega...
- En la estrofa final es fa referència a la dama. -
1400
La lírica renaixentista
-Va estar capitanejada per Joan Rois de Corella. Va nàixer en 1435 i va morir en la capital en 1497. Va tractar l'amor centrant-se en el sofriment i la religió, focalitzada a l'amor per la Mare de Déu.
-Actuà com a pont entre l'Edat Mitjana i el Renaixement.
-Utilitzà el valencià culte.
-Es recorregué a la visió d'una natura equilibrada i harmònica.
-Era una poesia sensible i molt plàstica.
- S'emprà la poesia per a alleugerir el sofriment amorós, que només podia acabar amb la mort. -
Period: 1400 to 1500
EL RENAIXEMENT
A finals del segle XIV, la societat feudal va entrar en decadència. Com a conseqüència, en el segle XV, Europa va sofrir un canvi de mentalitat, molt més optimista i antropocentrista. Va començar el Renaixement. -
1456
La prosa de Corella
Joan Rois de Corella també va destacar per la seua prosa, d'art, amb un estil retòric, complex, culte, que imita els clàssics.
Aquest home va ser cavaller i va estudiar teologia.
La seua obra es pot dividir en:
- Les narracions mitològiques( 1456-1458), d'acord amb l'humanisme i el Renaixement. Entre les històries destaca la de Leànder i Hero, representada en la imatge.
- Les proses religioses, d'acord amb la seua condició d'home eclesiàstic. -
1490
_Tirant lo Blanc_
Aquesta obra, escrita per Joan Martorell, és un exemple de novel·la cavalleresca de l'humanisme. Les característiques són:
-Protagonista valent, fort i versemblant. En aquest llibre és Tirant lo Blanc.
-Personatges històrics(Guillem de VaroÏc).
-Evolució lògica.
-Ús de l'estil col·loquial i la valenciana prosa.
-Tractament de l'amor (Tirant s'enamora de Carmensina) i de les armes (guerres, justes)...
- Es divideix en: Tirant a Anglaterra, a Sicília i Rodes, a Constantinoble i a Barbària. -
Period: 1500 to
EL SEGLE XVI (LA DECADÈNCIA)
Durant un període que continúa sent renaixentista, es passa d'una literatura culta a una fructiferació de la literatura popular. -
1540
La poesia culta del segle XVI
La poesia de l'època tenia tres tendències:
- Continuació de la tradició medieval (Ausiàs March). El principal representant va ser Pere Serafí, unint trets medievals com l'amor i la religió, amb renaixentistes. Utilitzà castellanismes i vulgarismes.
-S'intentà renovar la mètrica per tal d'adaptar-se la italiana.
-S'imità la poesia popular. L'exemple es Pere Serafí i Joan Timoneda, que mostrava el gust renaixentista per les tradicions.
No obstant, la majoria eren sàtires i poesia religiosa. -
1557
La prosa didàctica
Destaca Cristòfor Despuig i la seua obra Los col·loquis.
Hi apareixen sis diàlegs entre tres personatges: Líbio, cavaller tortosí; Fàbio, ciutadà tortosí i don Pedro, cavaller valencià. La seua funció és alertar dels perills d'una castellanització, des de la visió pròpia de l'autor. Va ser publicada en el segle XIX. -
1562
_La Vesita_ (teatre del segle XVI)
Els teatres de l'època es caracteritzaven per estar escrits en castellà o en castellà i valencià. Eren realistes, d'esperit satíric i de caràcter popular.
Exemple d'açò és La Vesita, de Joan Ferrandis, que retracta la realitat cortesana de València. -
Pere Joan Porcar
És l'exemple de la prosa barroca a València. En el seu dietari descriu pictòricament la València del segle XVII, admirada pels fenòmens extraordinaris, peró amb to amarg per la situació que es vivia. També destaquen els recursos i tècniques que emprava. -
Period: to
EL SEGLE XVII (EL BARROC)
A partir d'aquest segle, es canvia de corrent artístic, es dona pas al Barroc. Es caracteritza per una actitud de desengany i frustració enfront de la societat.
Van estar de moda les monarquies absolutistes, la religió i l'estil dramàtic.
Els temes que es tractaven en literatura eren el pas del temps, l'obsessió per lluitar, el pessimisme polític i la caricatura tragicoburlesca. S'utilitzaven figures retòriques,caricatures...
El Barroc valencià venia influït pel castellà. -
_Lo Desengany_
Aquesta obra, de Francesc Fontanella, és la més important del període. En aquest teatre es tractaren temes com la mort i el desengany de la vida, seguint la tradició barroca.
A València, tenim a Francesc Mulet, qui va fer obres amb els següents trets:
- Situacions grotesques.
-Llenguatge planer.
-Finalitat de ridiculitzar la literatura cavalleresca amb obres com: La infanta Tellina, El rei Matarot i Los amors de Gaiferos i Melisendra. -
Period: to
EL SEGLE XVIII (NEOCLASSICISME)
El segle XVIII va suposar un retrocés dels usos del valencià, imposant-se el castellà en tots els àmbits cultes. No obstant, el poble es manté fidel a la llengua.
El corrent artístic imposat és el neoclassicisme, amb influència de la il·lustració francesa. Les seues característiques eren la correcció i l'harmonia en els textos, preferint la raó al sentiment. El gènere que destaca és el teatre. -
Francesc Vicent Garcia i L'Harmonia del Parnàs
Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogna, va ser el representant més important de la poesia barroca. Les seues composicions eren sonets, dècimes, romanços mitològics i corrandes.
L'Harmonia de parnàs va formar part de la seua breu obra, que seguia els temes de l'època. -
La prosa erudita
La funció de la prosa erudita era transmetre un coneixement. El màxim exponent va ser Baldiri Reixac(1703-1781), que va escriure un tractat de caràcter pedagògic titulat Instruccions per l'ensenyança de minyons, dedicat a l'educació dels xiquets. -
Lírica de l'època
Es diferencien dues corrents:
- La tradició popular, dominada pels col·loquis. Aquests es recitaven per a informar d'un costum, amb humor i personantges valencians. Com a autors destaca Carles Leon i la seua obra Els dos bessons Nelo i Quelo
- La poesia culta, simètrica i equilibrada. Utilitza sonets, dècimes, romanços i octaves. Els subgèneres són la poesia narrativa, la satírica i la erudita. Destaquen Joan Baptista Escorihuela ( 1753-1817) i Joan Ramis (1746-1819) -
La prosa narrativa
La prosa narrativa explicava fets, anècdotes, etc. Els autors més relevants van ser:
-Lluís Galiana( 1740-1771): Va escriure Rondalla de Rondalles, obra plena de refranys, proverbis i frases fetes de la cultura popular de València en eixe moment.
-Rafael d'Amat, el baró de Maldà (persona de la imatge): Va escriure Calaix de Sastre, on descriu amb detalls la vida de la seua època: costums, festes, manera de viure, pensaments... -
El teatre neoclassicista (_Lucrècia_)
El teatre neoclassicista es caracteritzava per:
-La regla de les tres unitats teatrals: temps,lloc,acció.
-Temes històrics, mitològics i religiosos, amb una funció didacticomoral.
- Obres en vers.
- La tragèdia.
Destaca Lucrècia, de Joan Ramis. Es conta la vida de Lucrècia, qui fou ultratjada pel nebot d'un rei romà. Representa l'alçament del poble i la creació de la República romana. La seua funció és defensar la llibertat.
Consta de cinc actes i abunden els versos alexandrins(14 síl·labes).
