-
Va ser un període caracteritzat per una estructura social dividida en estaments: la noblesa, el clergat i els vassalls. Posteriorment va aparéixer la burgesia.
Van haver diferents tipus de manifestacions literàries: -
-
-Va ser la primera manifestació culta en llengua romànica: l'occità.
- Va nàixer al sud de França, antiga Occitània.
TEMES:
- L'amor cortés: Cançons en què l'enamorat (om) tenia una relació de vassallatge amb la dama (midons)
- La mort: S' utilitzava el plany per a expressar el dolor per la pèrdua d'alguna persona.
-Les picarbelles: Enfrontaments entre un trobador i un enemic. Destaca el trobador Guillem de Berguedà.
- Els debats: Dos trobadors debatien sobre l'amor. Destaca
Alfons I. -
-
Altres de les manifestacions van ser les quatre còniques:
1. CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FEITS
2._ CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT O LLIBRE DEL REI EN PERE.
3.CRÒNICA DE RAMON MUNTANER.
4.CRÒNICA DE PERE EL CRIMONIÓS.
Aquests escrits tracten d'explicar els fets ocorreguts a diferents reis i justifiquen les seues accions. Aquests ens han permés conservar la memòria dels esdeveniments històrics més impotants de les nostres terres. -
Aquest gènere reflecteix l'Humanisme, un moviment que considerava que l'èsser humà era el centre de tot.
CARACTERÍSTIQUES:
-Interés per la cultura clàssica.
-Antopocentrisme(l'home és el centre).
-Recuperació de les llengües clàssiques
-Racionalisme i escepticisme.
- Temes com la immortalitat de l'ànima i l'amor -
-Va ser escrit per Bernat Metge, nascut en 1346. Aquest home va treballar com a escrivà de Joan I. Va ser acusat de la mort del rei, ja que no s'havien fet les cerimònies necessàries per a que la seua ànima anara al cel.
-L'objectiu de l'obra era: defensar-se contra aquelles acusacions i guanyar-se el favor dels nous reis.
- Es va dividir en quatre llibres en els quals es reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment. -
Què és un misteri?
Un misteri era una forma de teatre religiós que representava tòpics del cristianisme per a penllogar les celebracions de l'eucaristia.
L'altre tipus de teatre era el profà, de caràcter còmic i popular, on destacava l'entremés.
EL MISTERI D'ELX: Representa la mort i l'Assumpció de la Mare de Déu.
Es divideix en dos actes:
1.-LA VESPRA: Maria expressa el desig de morir fins a l'ascenció de la seua ànima al cel en pressència dels apòstols.
2.- Soterrament del cos i coronació. -
-Va ser liderada per Ausiàs Marc.Va nàixer a Beniarjó en 1397 i va morir a València el 1459. Pertanyia a una família de cavallers i poetes. Es va casar dues vegades i va tractar temes com l'amor passional i carnal i la religió (es penedia sobre la seua visió única de l'amor).
- S'ofereix una visió més realista de la dona, no tan idealitzada.
- El poeta mostra les seues passions mitjançant la descripció de caceres, batalles, natura feréstega...
- En la estrofa final es fa referència a la dama. -
-Va estar capitanejada per Joan Rois de Corella. Va nàixer en 1435 i va morir en la capital en 1497. Va tractar l'amor centrant-se en el sofriment i la religió, focalitzada a l'amor per la Mare de Déu.
-Actuà com a pont entre l'Edat Mitjana i el Renaixement.
-Utilitzà el valencià culte.
-Es recorregué a la visió d'una natura equilibrada i harmònica.
-Era una poesia sensible i molt plàstica.
- S'emprà la poesia per a alleugerir el sofriment amorós, que només podia acabar amb la mort. -
A finals del segle XIV, la societat feudal va entrar en decadència. Com a conseqüència, en el segle XV, Europa va sofrir un canvi de mentalitat, molt més optimista i antropocentrista. Va començar el Renaixement.
-
Joan Rois de Corella també va destacar per la seua prosa, d'art, amb un estil retòric, complex, culte, que imita els clàssics.
Aquest home va ser cavaller i va estudiar teologia.
La seua obra es pot dividir en:
- Les narracions mitològiques( 1456-1458), d'acord amb l'humanisme i el Renaixement. Entre les històries destaca la de Leànder i Hero, representada en la imatge.
- Les proses religioses, d'acord amb la seua condició d'home eclesiàstic. -
Aquesta obra, escrita per Joan Martorell, és un exemple de novel·la cavalleresca de l'humanisme. Les característiques són:
-Protagonista valent, fort i versemblant. En aquest llibre és Tirant lo Blanc.
-Personatges històrics(Guillem de VaroÏc).
-Evolució lògica.
-Ús de l'estil col·loquial i la valenciana prosa.
-Tractament de l'amor (Tirant s'enamora de Carmensina) i de les armes (guerres, justes)...
- Es divideix en: Tirant a Anglaterra, a Sicília i Rodes, a Constantinoble i a Barbària. -
Durant un període que continúa sent renaixentista, es passa d'una literatura culta a una fructiferació de la literatura popular.
-
La poesia de l'època tenia tres tendències:
- Continuació de la tradició medieval (Ausiàs March). El principal representant va ser Pere Serafí, unint trets medievals com l'amor i la religió, amb renaixentistes. Utilitzà castellanismes i vulgarismes.
-S'intentà renovar la mètrica per tal d'adaptar-se la italiana.
-S'imità la poesia popular. L'exemple es Pere Serafí i Joan Timoneda, que mostrava el gust renaixentista per les tradicions.
No obstant, la majoria eren sàtires i poesia religiosa. -
Destaca Cristòfor Despuig i la seua obra Los col·loquis.
Hi apareixen sis diàlegs entre tres personatges: Líbio, cavaller tortosí; Fàbio, ciutadà tortosí i don Pedro, cavaller valencià. La seua funció és alertar dels perills d'una castellanització, des de la visió pròpia de l'autor. Va ser publicada en el segle XIX. -
Els teatres de l'època es caracteritzaven per estar escrits en castellà o en castellà i valencià. Eren realistes, d'esperit satíric i de caràcter popular.
Exemple d'açò és La Vesita, de Joan Ferrandis, que retracta la realitat cortesana de València. -
És l'exemple de la prosa barroca a València. En el seu dietari descriu pictòricament la València del segle XVII, admirada pels fenòmens extraordinaris, peró amb to amarg per la situació que es vivia. També destaquen els recursos i tècniques que emprava.
-
A partir d'aquest segle, es canvia de corrent artístic, es dona pas al Barroc. Es caracteritza per una actitud de desengany i frustració enfront de la societat.
Van estar de moda les monarquies absolutistes, la religió i l'estil dramàtic.
Els temes que es tractaven en literatura eren el pas del temps, l'obsessió per lluitar, el pessimisme polític i la caricatura tragicoburlesca. S'utilitzaven figures retòriques,caricatures...
El Barroc valencià venia influït pel castellà. -
Aquesta obra, de Francesc Fontanella, és la més important del període. En aquest teatre es tractaren temes com la mort i el desengany de la vida, seguint la tradició barroca.
A València, tenim a Francesc Mulet, qui va fer obres amb els següents trets:
- Situacions grotesques.
-Llenguatge planer.
-Finalitat de ridiculitzar la literatura cavalleresca amb obres com: La infanta Tellina, El rei Matarot i Los amors de Gaiferos i Melisendra. -
El segle XVIII va suposar un retrocés dels usos del valencià, imposant-se el castellà en tots els àmbits cultes. No obstant, el poble es manté fidel a la llengua.
El corrent artístic imposat és el neoclassicisme, amb influència de la il·lustració francesa. Les seues característiques eren la correcció i l'harmonia en els textos, preferint la raó al sentiment. El gènere que destaca és el teatre. -
Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogna, va ser el representant més important de la poesia barroca. Les seues composicions eren sonets, dècimes, romanços mitològics i corrandes.
L'Harmonia de parnàs va formar part de la seua breu obra, que seguia els temes de l'època. -
La funció de la prosa erudita era transmetre un coneixement. El màxim exponent va ser Baldiri Reixac(1703-1781), que va escriure un tractat de caràcter pedagògic titulat Instruccions per l'ensenyança de minyons, dedicat a l'educació dels xiquets.
-
Es diferencien dues corrents:
- La tradició popular, dominada pels col·loquis. Aquests es recitaven per a informar d'un costum, amb humor i personantges valencians. Com a autors destaca Carles Leon i la seua obra Els dos bessons Nelo i Quelo
- La poesia culta, simètrica i equilibrada. Utilitza sonets, dècimes, romanços i octaves. Els subgèneres són la poesia narrativa, la satírica i la erudita. Destaquen Joan Baptista Escorihuela ( 1753-1817) i Joan Ramis (1746-1819) -
La prosa narrativa explicava fets, anècdotes, etc. Els autors més relevants van ser:
-Lluís Galiana( 1740-1771): Va escriure Rondalla de Rondalles, obra plena de refranys, proverbis i frases fetes de la cultura popular de València en eixe moment.
-Rafael d'Amat, el baró de Maldà (persona de la imatge): Va escriure Calaix de Sastre, on descriu amb detalls la vida de la seua època: costums, festes, manera de viure, pensaments... -
El teatre neoclassicista es caracteritzava per:
-La regla de les tres unitats teatrals: temps,lloc,acció.
-Temes històrics, mitològics i religiosos, amb una funció didacticomoral.
- Obres en vers.
- La tragèdia.
Destaca Lucrècia, de Joan Ramis. Es conta la vida de Lucrècia, qui fou ultratjada pel nebot d'un rei romà. Representa l'alçament del poble i la creació de la República romana. La seua funció és defensar la llibertat.
Consta de cinc actes i abunden els versos alexandrins(14 síl·labes).
