Images

literatura catalana y castellana

  • Period: to

    RENAIXEÇA

    S'estengué per tot Europa un moviment cultural que va comprovar grans canvis.
  • Frederic soler

    Frederic soler

    Va adoptar el pseudònim de Serafí Pitarra.
    Feia obres de teatre que eren paròdies del teatre romàntic com per exemple: “El castell dels tres dragons (1865), “Els herois i les grandeses (1866).
    Més endavant abandonà el seu pseudònim i es dedicà a escriure drames romàntics.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer

    Gran poeta de la Renaixença.
    Va ser sacerdort i cinc anys més tard fou capellà i més tard es va convertir en capellà particular del marquès Comillas que li va permetre dedicar-se completament a la literatura.
  • Angel guimerà

    Angel guimerà

    Va participar en la fundació de la Renaixença, de la qual va ser director.
    Va començar escrivint drames romàntics.
    La segona etapa es considera realista, constituïda per les seves obres més importants: “En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894)...
    En la tercera etapa no va tenir exit.
  • Narcis oller

    Narcis oller

    Va pertànyer a la burgesia mitjana, classe que retrata.
    És l’autor que considerem més realista, va fer novel·les seguint les pautes de d’Émile Zola.
    Feia les obres per tant que acaben amb una lliçó moral.
    Es donà a conèixer amb “La Papallona (1882).
  • Miguel Costa i Llobera

    Miguel Costa i Llobera

    En tot moment la poesia de Costa i Llobera és una poesia formalment perfecta que defuig l’espontaneïtat i la “la paraula viva” de Maragall.
    La seva poesia va començar sota la influència romàntica.
  • Joan Alcover

    Joan Alcover

    Intervingué en política i fou elegit diputat a Corts pel partit conservador d’Antoni Maura.
    És a Cap Nord on ell assoleix el cim de la seva poesia.
    La seva poesia defensa la llibertat artística.
    Obres: “Cap al tard (1909)”, “Poemes bíblics (1918)”...
  • Raimon Casellas

    Raimon Casellas

    Fou el primer novel·lista que es considera modernista.
    La seva obra més coneguda es “Els sots feréstecs (1901), que simbolitza el fracàs de l’artista en el seu afany de canviar la societat.
  • Joan Maragall

    Joan Maragall

    Joan Maragall Gorina, nascut a Barcelona, ​​va estudiar la carrera d’advocat, que va exercir poc temps, i es va dedicar al periodisme i la literatura. És considerat un dels pares de la poesia catalana modernista. La seva obra manuscrita (Visions i cants) es conserva a l'Arxiu Joan Maragall.
  • Santiago Rusiñol

    Santiago Rusiñol

    És el dramaturg més conegut de l’etapa modernista, compagina la literatura amb la pintura.
    Dividim la seva producció teatral en tres blocs:
    ·Obres curtes.
    ·Drames.
    ·Comèdies, farses, sainets i vodevils.
    La seva obra més coneguda és “L’auca del senyor Esteve”.
  • Prudenci Bertrana

    Prudenci Bertrana

    Prudenci Bertrana Comte va ser un periodista i escriptor modernista espanyol. Conegut per la seva novel·la Josafat a la maduresa, va començar a escriure contes i novel·les desmarcant-se literàriament de les modes de l'època.
  • Víctor Català

    Víctor Català

    Pseudònim de Caterina Albert, es dedicà a l’administraciò de les propietats, la pintura i la literatura.
    Obres: “Solitud (1905)”, “Caires vius (1907)”...
  • Ignasi Iglésias

    Ignasi Iglésias

    S’interessa pels problemes de la classe obrera i els va reflectir a les seves obres.
    Autor de gran èxit durant la seva època.
    Obres: “El cor del poble (1902), “Els vells (1903)...
  • Adrià Gual

    Adrià Gual

    Fou el fundador d’una agrupació dramàtica i va ser director d’una escola de teatre.
    Les seves obres busquen la relació entre els tons musicals i els colors.
  • Period: to

    MODERNISME

    Anomenan modernisme a un moviment que va sortir de Catalunya al final del segle XIX.
  • Eugeni D’ors

    Eugeni D’ors

    Va començar escrivint en català però després de la mort de Prat de la Riba, es va mudar a Madrid i va deixar d’escriure en català.
  • Eugeni D’ors

    Eugeni D’ors

    Va començar escrivint en català però després de la mort de Prat de la Riba, es va mudar a Madrid i va deixar d’escriure en català.
  • Joan Puig i Ferreter

    Joan Puig i Ferreter

    Va néixer a la Selva del Camp, es va traslladar a Barcelona i viatjà per França, experiencia que va descriure a “Camins de França (1934).
    Obres: “Aigües encantades (1907), “La dama enamorada (1908)...
  • Josep Carner

    Josep Carner

    Josep Maria de Sagarra, va col·laborar amb Pompeu Fabra en l’obra de normativització de la llengua catalana.
    Va escriure “Els fruits saborosos” que són poemes de reflexió sobre la vida humana: La infantesa, la maduresa i l’acceptació de la realitat.
  • Josep Carner

    Josep Carner

    Josep Maria de Sagarra, va col·laborar amb Pompeu Fabra en l’obra de normativització de la llengua catalana.
    Va escriure “Els fruits saborosos” que són poemes de reflexió sobre la vida humana: La infantesa, la maduresa i l’acceptació de la realitat.
  • Carles Riba

    Carles Riba

    Fou decisiu el viatge que va fer a Grècia.
    Després de la Guerra Civil es va exiliar a França.
    La seva obra més difosa és la “Elegies de Bierville (1943)”.
  • Carles Riba

    Carles Riba

    Fou decisiu el viatge que va fer a Grècia.
    Després de la Guerra Civil es va exiliar a França.
  • JOAN SALVAT-PAPASSEIT

    JOAN SALVAT-PAPASSEIT

    Busquen l’experimentació creativa i es caracteritzen per la tendència a l’abstracció i la voluntat de les normes de la burguesía.
  • Joan Salvat-Papasseit

    Joan Salvat-Papasseit

    Va ser un poeta humil, de formació autodidàctica i un compromís catalanista.
    És un dels màxims representants de l’avantguardisme.
  • El teatre modernista català

    Va ser un gènere molt important durant el Modernisme.
  • Period: to

    Noucentisme

    Va ser un moviment polític i cultural. Aquest moviment recollia les aspiracions de la burgesia catalana i una renovació del país.
  • Period: to

    Les avantguardes

    Busquen l’experimentació creativa i es caracteritzen per la tendència a l’abstracció i la voluntat de les normes de la burguesía.