-
1173
Usatici Barchinonae
Llatí. Recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir sobre la base dels Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. Data del 1173. -
1180
Gesta Comitum Barchinonensium
Llatí. Crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions. Més endavant hi hagueren versions (distintes a aquesta) en català. Devia ser escrita entre el 1170 i el 1195. -
1192
Liber feudorum maior - Ramon de Caldes
Llatí. Cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella. Fou recopilat vers el 1192 pel rei n'Alfons el Cast i es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. -
Period: 1232 to 1316
Vida de Ramon Llull
Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. És una de les grans figures de la cultura catalana de tots els temps. -
1420
Tuḥfat al-ʾarīb fī-r-radd ʿalà ahl al-salīb - Anselm Turmeda
Àrab. En català "L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu". Es coneix com la "Tuhfa". Les dues primeres parts són biogràfiques: en la primera, explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; en la segona, parla sobretot de les obres del soldà. La tercera part és la part programàtica de l'obra, on defensa l'Islam com a única i verdadera religió i desmenteix el cristianisme. Tingué una gran repercussió arreu del mon islàmic. -
Period: Mar 6, 1492 to May 6, 1540
Vida de Joan Lluís Vives
Vives fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu del Renaixement, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura. Escrigué les seves obres en llatí. Les seves obres tingueren una repercussió immediata per tot Europa, i van ser traduïdes a la majoria de llengües europees d'estat. -
1506
Endymione - Benet Garret "Il Chariteo"
Italià. Cançoner del tortosí Benet Garret, que es degué acabar de compondre entre 1493 i 1494, però que no es va estampar fins a 1506 a Nàpols. -
1519
Opuscula varia - Joan Lluís Vives
Llatí. Col·lecció d'opuscles on trobem la seva primera obra de caràcter filosòfic "De initiis, sectis et laudibus philosophiae". -
1520
Adversus pseudodialecticos - Joan Lluís Vives
Llatí. Presenta la lectura dels clàssics com a mitjà per tal d'adquirir agilitat mental. -
1524
Introductio ad sapientiam - Joan Lluís Vives
Llatí. És la seva obra pedagògica més important. -
1526
De subventione pauperum - Joan Lluís Vives
Llatí. Tracta el problema de la mendicitat cercant solucions dins les institucions públiques, les quals han de socórrer els pobres i fer treballar els indolents. Per tal de fer-ho, cal una organització de la beneficència i una reforma del sistema sanitari. L'obra és un pla d'actuació contra la pobresa a Bruges. -
1538
De anima et vita - Joan Lluís Vives
Llatí. Una de les obres amb més maduresa de l'autor. Hi desenvolupa conceptes de psicologia. -
1543
Obra poètica de Joan Boscà
Castellà. Publicació pòstuma de l'obra del poeta barceloní Joan Boscà, qui molt unit a la cort reial castellana escriví la major part de la seva obra en castellà i introduí les formes renaixentistes en la poesia castellana. És un dels grans noms de la literatura castellana del renaixement. -
1560
La Carolea - Jeroni Sempere
Castellà. Poema d'èpica culta escrit en llengua castellana que narra moments de la vida de Carles V. És lloat al Quixot. -
1569
In Aristotelis philosophiam acromaticam - Joan Lluís Vileta
Llatí. Seguint la línia dels humanistes florentins, Vileta, el filòsof barceloní més important de l'època, va fer aquesta síntesi entre l'aristotelisme i el platonisme. -
1573
Los diez libros de Fortuna de Amor - Antoni Lofrasso
Castellà (amb molts catalanismes), català i sard. Obra d'autor alguerès que apareix esmentada al Quixot. Novel·la pastoral en metre poètic -
1582
Appendix defensionis D.R.Lullii doctrinae - Joan Lluís Vileta
Llatí. Vileta, el filòsof barceloní més important de l'època, defensà el lul·lisme davant el bisbe i la Inquisició i lluità perquè les obres de Ramon Llull no fossin incloses a l'Índex [de llibres prohibits de la Inquisició], cosa que aconseguí. Per encàrrec de Felip II, redactà aquest Catàleg amb la relació de 110 obres lul·lianes. -
El Monserrate - Cristòfol de Virués
Castellà. "El Montserrat", en català, és l'obra més important de Cristòfol de Virués, valencià descendent d'aragonesos. Narra la llegenda de fra Garí i la fundació del monestir de Montserrat d'una manera grandiloqüent. És digna d'ésser inclosa per la seva repercussió i importància. És lloada al Quixot. -
De Catalonia - Francesc Calça
Llatí. Obra que recrea històricament l'origen de la nació catalana, vista des d'una base ètnica. Tingué una forta rellevància durant el segle següent, el XVII. -
Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano - Marc Antoni de Camós i de Requesens
Castellà. Justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials. Escrita en diàlegs, hi intervenen tres interlocutors: Turritano, Benavente i Valdeiglesia, que discuteixen aquelles qüestions i dificultats que es presenten en cada estat de la vida cristiana. -
La fuente deseada - Marc Antoni de Camós i de Requesens
Castellà. De títol "La fuente deseada e institución de la vida honesta". Obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera. -
Francesc Agustí Tàrrega
Mort aquest any, fou un dramaturg i canonge valencià. Les seves obres en castellà són:
La duquesa constante
El esposo fingido
Las suertes trocadas y torneo venturoso
El prado de Valencia
El cerco de Pavía
El cerco de Rodas
La enemiga favorable
La sangre leal de los montañeses de Navarra
La fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced
La perseguida Amaltea "La enemiga favorable" és citada al Quixot. -
Pyramis Centaurina - Josep Campins i Arau
Llatí. Poema en forma de piràmide escrit a la primera meitat del XVIII, en què hi ha un petit diàleg entre Hespèria (nom grec per dir Espanya) i Catalunya. Hespèria es plany de la mort del rei Carles II i no entén perquè Catalunya es contén les llàgrimes. Catalunya, als darrers tres versos li respon que no plora perquè, amb la mort del rei, se li ha mort el cor. L'he situat a l'any 1700, any de la mort del rei: és probable que el poema es compongués per aquelles dates, com a molt tard en 1701. -
La Estuarda - Madama Abelló
Castellà. Tragèdia en quatre actes, que es pensa que fou inspirada en una obra estrangera, probablement britànica. No se sap exactament quan es va escriure. Es creu que entre 1770 i 1800. -
La Laureta - Madama Abelló
Castellà. Comèdia també anomenada "Entre los riesgos de amor sostenerse con honor". Utilitzà per a l'argument el conte Laurette (1761) de Jean-François Marmontel. -
Los bandos de Castilla - Ramon López Soler
Castellà. També anomenada "El caballero del cisne", és la primera novel·la històrica de Ramon López Soler, basada (i en fragments, gairebé adaptada) en "Ivanhoe" de Walter Scott, tot i agafar també passatges d'altres novel·les, sobretot britàniques. Imitant Walter Scott, va obrir el camp a novel·les d'aquest gènere en llengua castellana. -
La conquista de Valencia por el Cid - Estanislau de K. Bayo
Castellà. Novel·la històrica en què s'esforça a presentar l'esperit cavalleresc de l'edat mitjana, d'entre altres maneres adaptant-ne el llenguatge: l'estil és ampul·lós. Al pròleg esmenta que mira de prescindir de qualsevol influència estrangera, i que té l'objectiu de crear una novel·la històrica autòctona. -
Lorenzo - Joan Cortada
Castellà. Novel·la històrica que segueix els afers del trobador Lorenzo Cigalla durant la seva estada a Avinyó, on retrata les corts d'amor i el món trobadoresc. -
El beso - Maria Josepa Massanés
Castellà. Fou publicat el 1837 i es traduí ràpidament a l'anglès, idioma en què tingué una gran acollida: s'arribà a recomanar per a ús escolar en alguns estats nord-americans. Es tracta d'un poema en què el tema central és l'amor matern, i presenta certes connotacions personals. La traducció al català, la féu la mateixa autora alguns anys després de la seua publicació en castellà. -
Poesías - Maria Josepa Massanés
Castellà. És el seu primer llibre. Es pot considerar una antologia poètica, i s'hi recullen tots els treballs publicats en premsa fins aquest moment. Entre els poemes que conté cal destacar "Romance", en què ridiculitza i satiritza la poesia romàntica, raó per la qual s'ha considerat que Massanés no arribà a integrar-se en el romanticisme. -
El poeta y el banquero - Pere Mata
Castellà. Novel·la prerealista que va tenir molt bona rebuda. -
Il regio imeneo - Joan Cortada
Italià. Text de la cantata "Il regio imeneo", al·lusiva a les noces d'Isabel II, amb música de Marià Obiols, que fou la que inaugurà el teatre del Liceu el 4 d'abril de 1847. -
L'ultimo abenzerraggio - Felip Pedrell i Francesc Fors
Italià. Òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand, composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins a la definitiva del 1889. L'òpera va ser escrita en italià per Francesc Fors de Casamajor i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 d'abril de 1874. -
Schiava e regina - Lluïsa Casagemas i Josep Barret.
Italià. Primera òpera escrita per una dona a Catalunya. Casagemas per tant revoluciona el panorama català. És una òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai. -
The Supernatural Enhancements - Edgar Cantero
Anglès. Novel·la de difícil catalogació que sovint ha estat qualificada de "thriller paranormal". Ha guanyat un cert èxit als Estats Units. L'Edgar ja havia escrit dues novel·les en català el 2007 i el 2011.