-
Extens període que comprèn des del S.V, amb la fragmentació de l'imperi romà, fins al S.XV, en que s'inicià el Renaixement. Característiques socials:
-Piràmide social estricta
-Feudalisme
-Progressiva ascensió de la burgesia (forma part de la classe baixa) Característiques culturals:
-Naixement de llengües vulgars
-Mentalitat teocentrista
-Finalitat literària didactica i moralitzadora
-Introducció de la alta cultura
-Pervivència de la cultura popular
-Imitació dels models clàssics (a l'art) -
-
-
-
Poesia profana i culta escrita en provençal basada en la filosofia de l'amor cortès:
-Idealització de la dama
-Personatges: Domna, Hom, Gilós i lausengiers
-Actitud de vassallatge
-Sofriment Gèneres:
-Sirventès: Atac a un país o a una política
-Plany: Lament per la mort d'un personatge
-Debat poètic: Discussió entre dos trobadors
-Pastorel·la: Diàleg amorós entre trobador i una pastora
-Alba: Narració de la separació de dos amants després d'haver passat la nit junts
-Viadera: estrofes breus(2) -
-
Nascut a familia noble va empendre una tasca evangelitzadora arreu del mediterrani amb la qual va tractar de convertir infidels, fundar noves escoles i escriure llibres per a demostrar que el cristianisme és l'única religió. Primer autor no anònim en escriure en català.
Va ser creador de llenguatge al fixar un model a seguir per a la posteritat.
-Obra extensa: 280llibres
-Obra sobretot religiosa Obres més reconegudes:
-Llibre d'Evast e Blanquerna
-Llibre de les meravelles
-Vida coetània -
Jaume I: LLibre dels feits.
Autobiografia dels seus records personals referents a les conquestes de València i Mallorca.
-Intenció didàctica
Bernat Desclot: Regnat de Pere II, de qui fou contemporani
Ramon Muntaner: Parla des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne.
-Més entusiasta i menys imparcial dels cronistes
Pere el Cerimoniós: Parla del regnat del seu pare i les intrigues de la cort. Característiques
-Patriòtiques
-Didàctiques
-Retrat
-Oralitat
-Intenció política -
-
-
-
-
-
Als segles XIV i XV s'afavoreix la producció i traducció d'obres literàries de qualitat que converteixen el català en una llengua romànica més unificada.
-
-
-
Vida: Fou funcionari de la Cancelleria Reial amb el càrrec de secretari reial de Joan I.
És acusat de la mort del rei i empressonat a una cel·la ón escriurà la seva obra més important (Lo Somni). Obra principal: Lo Somni:
-Gran obra de l'humanisme català
-Escrita en primera persona
-Narra una nit de Bernat Metge a la presó, duran la qual se li apareix Joan I i mantenen una conversa.
-Intenció: justificació davant Martí l'Humà
Aspectes:
-Racionalisme
-Culturalisme
-Model de prosa -
-
A partir dela segona meitat del S.XIV i al llarg del XV, un seguit d'esdeveniments històrics i socials fan trontollar les creences i conviccions de l'Europa medieval. Característiques socials:
-Crisi en època de transició
-Antropocentrisme
-Hegemonia de la burgesia
-Monarquies imperialistes Característiques culturals:
-Humanisme: ús de la raó i retorn als clàssics
-Contactes literaris amb Castella
-Difusió de la impremta
-Auge de les universitats -
-
-
Armat cavaller de jove va intervenir en nombroses campanyes militars fins que Alfons III el nomenà falconer major.
Primer autor que escriu poesia culta en català tot creant un estil propi. Obra (128 poemes)--Obra capdal: Cant espiritual (s'adreça a Déu amb por d'haver pecat en la seva vida amorosa i demanant la mort)
-Trenca amb l'amor cortès Dolce i amb el Stil Novo.
-Rebutja l'obsessió amorosa
-Rebutja la idealització
-Fa comparacións hiperbòliques (exagerades) -
-
Va ser cavaller. El que l'ajudava a l'hora d'escriure les seves obres cavalleresques i les lletres de batalla, les quals intercanvià amb el seu cosí pel fet que havia tingut relacions extramatrimonials amb la germana de'n Martorell. Obra Capdal: Tirant lo Blanc
-No va ser publicada en la seva vida degut als seus greus problemes econòmics -
Novel·la total: Cavalleresca, històrica, eròtica i d'aventures amb una trama argumental rica i complexa
Realisme: Personatges creïbles, complexos i que utilitzen diferents registres de llengua depenent de la zona ón viuen
Humor i erotisme: Escenes amoroses jocoses i desvergonyides. Barreja fets històrics amb situacions fictícies. Parts de la obra:
-Tirant a Anglaterra
-Tirant a Sicília i Rodes
-Tirant a l'Imperi grec
-Tirant al nord d'Àfrica
-Retorn a l'Imperi grec i mort de Tirant -
-
-
-
-
-
-
-
Època de pobresa cultural a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó a causa d'un conjunt de factors polítics, econòmics i sociolingüístics. Conseqüències dels fets històrics:
-Castellanitzacio de l'aristocràcia
-Pèrdua del poder de la burgesia catalana
-Utilització del castellà en la literatura cutla
-Entrada de castellanismes en la literatura culta
-Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana
-Les classes populars no deixen d'utilitzar el català -
Poeta i pintor de prestigi conegut com lo Grech.
La seva poesia reflecteix la desebocadura de les influències i corrents que caracteritzà el Renaixement:
-Presenta punts de contacte amb els trobadors i Ausiàs March
-Ús de formes poètiques renaixentistes (Sonet) -
-
Autor més important de la Decadència. Conegut com el Rector de Vallfogona, conreà poesia, prosa i teatre seguint els models imposats pels autors castellans del moment.
Poesia artificiosa i elegant, sonets lírics, faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes o modes literàries.
Relacionat, sempre amb el conceptisme, escriu amb tó humorístic, burlesc i volgudament exagerat amb plenitud de tòpics literaris i amb un llenguatge casetllanitzat. -
Moviment antiètic al Renaixement que posa de manifest els següents aspectes:
-Consciència de la mort i de la brevetat de la vida
-Actitud pessimista i desenganyada
-Elements contraposats: Vida i mort, lirisme i burla, etc...
-Artifici formal i conceptual
-Contrast i exageració (ús abundant de recursos) Mentrestant, arreu d'Europa s'estenen les influències dels autors i pintors espanyols: Lope de Vega, Calderón de la Barca, Velázquez, etc... -
-
Vida dividida en dues etàpes:
1) A Barcelona: Participa en festes cortesanes i escriu poesies amoroses i frívoles amb diferents pseudònims.
La burla, la ironia i l'humor deformador de les seves poesies fan que se'l relacioni amb el culteranisme.
2) A Perpinyà (exiliat amb el seu germà): Mort de la seva segona dona i ingressa en l'ordre dominicà i es dedica a escriure poesia religiosa de penediment, glosses, composicions de temes bíblics o teològics.
Obra capdal: Lo desengany -
-
-
-
-
-
Petén recuperar els ideals del Renaixement:
-Confiança en el progrés i la raó
-Voluntat didàctica i ideològica
-Retorn a les normes dels antics grecollatins a través del NEOCLASSICISME. Moviment que propugna el liberalisme polític i la llibertat religiosa que culmina amb la Revolució Francesa del 1789 i la fundació d'una democràcia burgesa basada en la separació de poders.
La funció dels escriptors es difundir els ideals d'aquest nou corrent ideològic.
A Catalunya no cessa la pobresa cultural -
-
-
-
-
-
Exponent del teatre neoclàssic menorquí. (Menorca sota el domini anglés).
Estudia aAvinyó, on es posa en contacte amb el corrent neoclàssic i abandona la seva formació inicial postbarroca i castellana.
Obra capdal: Lucrècia. Escrita en versos alexandrins (14 sil) ambientada a la Roma antiga.
Respeta les tres unitats del teatre clàssic:
-Lloc
-Acció
-Temps
Quan s'estableix la sobirania espanyola, Ramis passa a escriure en castellà i es dedica a l'activitat científica. -
-
Lluites entre liberals i conservadors que s'alternen en el poder a pasïsos com França i Espanya, fet que provoca llargs períodes d'inestabilitat política.
Revolució Industrial, iniciada al Regne Unit que massifica la vida a la ciutat.
Característiques:
-Rebuig dels cànons clàssics
-Llibertat de l'artista
-Sentiment sobre la raó
-Sentiment patriòtic
-Interès per la imaginació i lo exòtic
-Relació de l'ésser humà amb la natura (objecte dels sentiments)
-El destí
-Estil grandiloqüent
-Transgressió -
Corrent literari centrat, sobetot, en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat del seu temps. Seguidament, vol mostrar els processos socials de l'època.
Característiques:
-Desig científc (exactitud i retrat detallista)
-Predomina la raó per sobre del sentiment
-Recerca de l'objectivitat
-Presència d'una realitat contemporània
-Font d'inspiració real
-Retrat de la vida quotidiana
-Èmfasi en els temes socials
-Crítica i denúncia
-Estil versemblant, descriptiu i detallista -
Moviment de recuperació política i cultural que va dignificar la llengua catalana durant el S.XIX i va reestablir els territoris on aquesta es parlava la llengua nacional
Objectius:
-Dotar de prestigi la llengua catalana
-Recuperar la consciència d'unitat lingüística
-Crear literatura culta en català
-Unificar un model de llengua literària depurada
-Reconstruir i divulgar l'edat mitjana
-Rescatar la literatura popular
-Fomentar una estructura editorial sòlida
-Crear institucions literàries noves -
-
-
-
-
-
Autor més important de la literatura catalana del S.XIX per ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa en un català modern i assequible. Guanyador dels jocs florals amb l'extens poema: L'Atlàntida. Posteriorment, empressonat per càrrecs de quedar-se les almoines, va escriure En Defensa Pròpia on explica la seva innocència.
Obres principals (amor per la natura, la mística i el patriotisme):
-L'emigrant (enyorança de la terra)
-L'Atlàntida
-El Canigó (exaltació d'nfluències romàntiques) -
El millor dramaturg de la literatura catalana i gran exponent del teatre encara que, al final, no s'adapta al teatre popular europeu.
Tema recurrent a les seves obres: entre dues cultures, orfenesa i el fracàs amorós bassat en experiències pròpies i les complicades relacions amoroses que mantenen els seus personatges.
Obra:
1era etapa: Tragèdies històriques en vers (Mar i cel)
2a: Drames realistes en prosa (Maria Rosa i Terra Baixa)
3a: Etapa de provatures intentant adaptar-se al modernisme -
Cosí de Josep Yxart, va ser el millor representant del Realisme i Naturalisme i creador de la novel·la catalana moderna va aconseguir adaptar l'estructura narrativa i el llenguatge del gènere a les noves tendències europees.
Realista amb tocs romàntics
Obres principals:
-La Papallona (època de formació i no del tot realista)
-L'escanyapobres (Realisme i entrant al Naturalisme)
-Pilar Prim (novel·la psicològica on intenta adaptar-se al nou corrent del modernisme) -
-
Comença la seva carrera d'escriptor després de treballar al Diario de Barcelona i L'Avenç i és un autor de molts articles i assaigs mentre manté correspondència amb Miguel de Unamuno.
Nomenat Mestre de'n Gay Saber, va escriure una gran sèrie de poemes clàssics, com ara: La Vaca cega, Cant Espiritual o Oda a Espanya.
La importància de Maragall se centra en la seva poètica, encara que no s'han d'oblidar els seus assaigs on exposa les seves idees de la poesia (PARAULA VIVA). -
Un dels personatge més emblemàtics del modernisme català i dels més polifacètics relacionat amb Picasso i Ramon Casas.
Provinent de la burgesia i màxim representant de la bohèmia daurada, Rusiñol fou el màxim representant del teatre modernista.
Fases del seu teatre:
1.Obres simbolistes (L'alegria que passa)
2.Teatre de denúncia (L'heroi)
3.Obres humorístiques i costumistes (L'auca del Senyor Esteve) on es presenta la relació entre l'escriptor modernista i la burgesia. -
-
Considerada la gran novel·lista del Modernisme català que va dedicar la seva vida a la creació artística en l'àmbit de la pintura i al de la literatura.
Obra fonamental: Solitud
Novel·la plena de connotacions simbòliques escrita en un llenguatge ruralista i barroc el que dona un toc de gràcia a la peculiaritat barreja dialectal.
En aquesta obra podem veure el modernisme en estat pur degut a la relació que presenta l'autor de l'obra amb la societat, tot marcant el no poder ordenar la realitat. -
-
-
-
-
-
Obra poètica escrita per Bonaventura Carles Aribau que va marcar l'inici oficial de la Renaixença.
-
Un dels més grans poetes catalans, agafà prestigi ràpidament que va ser exiliat a Mèxic degut a que era l'únic país que rebutjava la dictadura franquista.
Obra fina i irònica.
Passà per una etapa modernista i es convertí en un dels màxims exponents del Noucentisme poètic que emprava els simbolismes sovint (El Cor Quiet) i reflectia les inquietuds metafísiques amb molts recursos (Nabí)
Obres capdals:
-El Cor Quiet (1925)
-Nabí (1941) -
-
-
Moviment que representa un procés de modernització de la cultura i es caracteritza per:
-Reacció contra la burgesia
-"Divorci" entre l'autor i la societat
-Reivindicació de la bohèmia
-Consciència de modernitat i trenca amb les idees burgeses
-Tendències del modernisme català:
-Regeneracionsime: Canvi social i polític per a regenerar la societat
-Esteticisme: Transformació de la societat gràcies a l'art.
Dues grans etapes:
-92-1900: etapa combativa
-00-11: etapa més literària i menys ideològica -
-
-
-
Un dels grans autors del S.XX i pertinent a molts moviments artístics (Avantguardes, Noucentisme i Postsimbolisme).
Entra en contacte amb la avantguarda francesa i italiana i amb autors com Salvadro Dalí o Antoni Tàpies.
Escriu en una llengua arcaica i va presentar un punt de trobada de la poesia medieval, d'una banda, i de les avantguardes de l'altra.
Influència de Joan Brossa i Gabriel Farreter -
Important tasca intel·lectual i literaria
Va ser hereu del Noucentisme el que l'ajuda per a escriure una poesia intel·lectual i depurada.
Figura catalana de la post-guerra
Obra classificada com a post-simbolista:
Temàtica amorosa i sobre l'autoconeixement del poeta, la creació poètica mateixa o el destí personal.
Està sota la influència de la "poesia pura" (intel·lectual que busca la musicalitat per tal de transmetre coneixement)
Elegies de Bierville: vivència a l'exili i l'experiència religiosa -
Un dels autors amb obra més extensa de Catalunya i un dels més populars. Poeta, damaturg i novel·lista que escriu teatre i articles i novel·les escandaloses.
Enfront de l'ambient gris de la post-guerra, torna a escriure teatre sense èxit. Comença al teatr i acaba com a traductor
Obra: El comte Arnau (1928)
Facilitat verbal extraordinària en tots els gèneres. En el camp de la poesia, és autor de quatre reculls inspirats en la forma tradicional de la cançó com tabé d'extensos poemes narratius. -
Vinculat a la bohèmia negra, va ser un escritor socialista que va fer una evolució fins a l'anarquisme que va ser introduit al futurisme i va professar un individualisme vagament anarquista.
Vida marcada per l'autodidactisme, la influència avantguardista, una evolució ideologica canviant i la presència d'una malaltia fan que digui el que pensa en cada moment sense censura.
Destaca per ser massa direct, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva.
Catalogat com a fals avantguardista -
-
Gran prosista, tant per la qualitat, com la magnitud de l'obra (25.000 pàgines).
Narrador i novel·lista molt esporàdic. La seva obra prové de la crònica periodísticai el retrat de personatges.
Obra: El quadern gris (1966) considerat una obra maestra i basat en un dietari dels anys vint, és un repàs dels anys de formació i trobem les seves característiques:
-Gust per la descripció
-Importància a les anècdotes
-Visió escèptica i irònica
-Reflex de la realitat i transformada en missatge subjectiu -
Intel·lectual culte de formació francesa i castellana amb obra de recreació subtil i irònica de la seva biografia i de l'entorn social i cultural de la Mallorca de l'època a través de la caricatura esperpèntica. Autor d'articles sobre política, arquitectura i literatura signats com a DHEY.
S'afilià a la Falange i a la post-guerra va reprendre l'activitat periodística en llengua castellana.
Mort de dama, on la mort es la fi de l'època aristòcrata on es depslega ironia entorn al provincialisme -
-
Pertinent a la coneguda Colla de Sbadell, té una obra basada en la seva personalitat: d'una banda la tendència constant a la ironia i l'humor; i de l'altra, el compromís sociopolític i l'adscripció a un cert realisme històric de denúncia.
Va ser censurat en època de postguerra sota el règim feixista.
Obra capdal: Vacances pagades-Balanç de la vida d'ell mateix des de l'entrada a la vellesa. Molt crítica contra el capitalisme i el consumisme i mostra el seu inconformisme. -
-
-
-
Narradora més popular de la postguerra degut als seus personatges femenins, els seus símbols (flors, sobretot) i l'ús d'una llengua aparentment col·loquial, sobjectiva i poètica.
Així doncs, aquests trets tant característics ens permeten identificar l'obra de rodoreda com a novel·la psicològica i simbòlica denotant de lectures més europees que no pas nacionals.
Obra capdal: Mirall trencat (1974). Obra que tracta el pas del temps i e declivi de la burgesia de ma d'una familia burgesa del moment. -
-
Considerat mestre del conte, i especialment del conte humorístic, imaginatiu de to quotidià que potencia la comicitat (propi del còmic) per reflexionar sobre l'absurditat de les convencions i del comportament humà.
Autor caricaturista que contactà amb Josep Carner mentre es publicaven obres seves a Barcelona on tornà i col·laborà amb revistes catalanistes.
Obra capdal: Antaviana--Evasió de la realitat mediocre i conformista amb personatges plans i mediocres.
Humor absurd
imaginació
El Somni -
Un dels autors més personals. Solitari, obsessionat amb la mort, profund coneixedor del món clàssic, així com de l'Antic Testament i de l'antic Egipte.
Món ric i complex. Gira sempre entorn a temes com la mort o la injustícia, tant en to grau com grotesc i un llenguatge ric
Obra: entre to greu i sarcàstic, amb una gran sobrietat expressiva, i entre el cant elegíac (melancòlic) i la farsa grotesca.
Obra capdal: Cementiri de Sinera (1946),obra elegíaca que al·ludeix a la desfeta de la postguerra -
-
-
-
Practica l'èxit en tots els gèneres novel·lístics a mes de narració, poesia i teatre, a la caça del lector deshabituat a legir en català per les circumstàncies de la postguerra.
Expressa el seu ideal polític radical i polèmic a la premsa.
Obra influida per l'existencialisme (desengany davant l'optimisme cientificohumanístic. Influència literària de l'absurd i d'un cert realisme.
Obra capdal: Mecanoscrit on es veu el gust de Pedrolo per la novel·la negra i les provatures pròpies del seu estil. -
Les Avantguardes van suposar un enforntament amb la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa.
Pretenien començar de nou com si no hi hagués hagut res abans, elogiaven la joventut, la novetat, i volien escandalitzar el públic mitjà.
Es manifesten, sobretot, en les arts plàstiques, tot i que en la literatura i en la música.
Característiques:
-Exaltació del progrés
-Aparició d'elements innovadors
-Rebuig de lo anterior
-Provocació
-Admiració per la novetat
-Llibertat creativa -
El cubisme (abolició de la perspectiva i introducció del collage. A la literatura apareixen els cal·ligrames)
El futurisme (elogi a les màquines i la vida moderna en general. Acaba esdevenint el suport del feixisme italià i alemany ja que no hi havia llibertat tipogràfica)
El Dadaisme (El moviment més radical que es fonamenta en la provocació i el gust per l'abolició de les convencions)
Surrealisme (Alliberament del subconscient i exploració dels somnis)
Expressionisme (reflexió de l'angoixa) -
Saludable excepció de la literatura de la postguerra. Opta per l'experimentació hereva de les avantguardes i la seva obra s'entén en relació amb algunes tendències determinades de les arts plàstiques. Escriu poemes basats en els seus somnis degut a la mancança/falta de recursos i inspiracions sobre els quals escriure degut a la censura franquista.
Obra: Amant de l'art total, escriptor de sextines i creador de poesia visual on el poema adquireix un valor autònom.
Obra capdal: Poemes vsuals(1975) -
Època d'entregurres posterior a la Primera Guerra Mundial que mosta un indici de que la societat mundial patiria molt més durant la resta del centenari.
Característiques:
-Radicalizació dels règims polítics
-Esclat dels moviments d'avantguarda
-Reacció classicitzant
-Revolució estètica (molts autors per a molts moviments literaris diferents)
-Eclosió d'un nou art popular -
Creador: Eugeni d'Ors.
Reacció cassicitzant al Modernisme on els noucentistes tornaven a crear una literatura pautada pels cànons del classicisme propi del Renaixement i la Il·lustració
Mostra la pujada al poder de la burgesia catalana que governà la Mancomunitat de Catalunya (unió de les 4 comunitats)
Pensament noucentista:
-Exaltació del present
-Imperialisme (voluntat de recuperació)
-Arbitrarisme (domini de l'ésser humà)
-Classicisme (cultura llatina)
-Exaltació de l'obra ben feta -
Aportador d'innovacions en el camp de la poesia, de la lingüística, la crítica literària i la docència universitària.
Obra no extensa on mostra la seva formalitat i la seva riquesa conceptual fora de sèrie. La seva obra es una poesia de l'esperiència, degut a que els seus poemes es basen en anècdotes viscudes, sovint de tema amorós, com a punt de partida per a fer una reflexió moral, abstracta i profunda.
Vol reflectir lavida dels homes en el seu aspecte moral.
Obra capdal: Teoria dels cossos -
Gran assagista de la literatura moderna que va marcar un abans i un després per la claredat, la ronia, el rigor i la conseüència ideològica. Presenta postures catalanistes en el País Valencià que provocà la destrucció de part de la seva obra
Obra: es dona a conèixer a través de la poesia amb llibres on defensa la catalanitat de València, tot i que assenyala les diferències amb Catalunya. Publica obra abundant que explica els conceptes més diversos, irònics i polèmics.
"Nosaltres, els valencians" -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Panorama cultural català queda reduït amb les institucions abolides i la llengua prohibida i els escriptors catalans s'exilien per por a la situació actual, ja que, en un estat d'autarquia, Catalunya es desert cultural.
Característiques:
-Prohibició de la llengua catalana
-Repressió i censura
-Nova generació d'escriptors
-Nou públic (infantil i adolescent)
-Obres de relleu
-Introducció de la Nova Cançó
Finalment trobem una tímida reconstrucció i una recuperació cultural progressiva i lenta. -
-
-
-
-
-
-