-
Feb 27, 1450
Els Jocs Florals.
Els jocs florals eren certàmens literaris sorgits a Occitània i que s’havien celebrat a Barcelona entre el segle XIV i el XV.Els jocs florals van suposar un fort impuls al moviment de la Renaixença. Els guanyadors de categoria rebien un premi com aquests:
• L’englantina d’or per al millor poema patriòtic
• La viola d’or i argent per al millor poema de temàtica religiosa
• La flor natural per a la millor composició amorosa -
LA RENAIXENÇA
S’anomena renaixença i no romanticisme perquè des de l’època medieval la literatura catalana culta ,havia pràcticament desaparegut .A partir del segle 18 Catalunya comença a desenvolupar-se. Apareix la burgesia. Just quan comença a funcionar des de Castella comencen a ofegar econòmicament aquesta burgesia.El corrent literari que es va fer servir en la renaixença va ser el romanticisme. -
Bonaventura Carles Aribau.
Es considera que la publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, va ser el primer pas cap a la recuperació de les lletres catalanes i la primera mostra literària del moviment romàntic a Catalunya. El poema es va publicar a la revista El Vapor, l’any 1833. Aribau va escriure aquest poema quan es trobava fora de Catalunya, a Madrid. -
Romanticisme
Va ser un moviment artístic, literari i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i es caracteritzà per la reacció contra el rigor neoclàssic i per la defensa del sentiment sobre la raó i de la llibertat de l’individu enfront de la societat. -
Naturalisme
El naturalisme fou un tendència literària que, recollint aspectes del pensament científic positivista i evolucionista del segle XIX, volia fer de la novel•la i del teatre una eina per a l’estudi psicològic i sociològic de l’ésser humà. El naturalisme analitzava els efectes deterministes que l’herència, el medi social i el moment històric tenien sobre el comportament dels personatges.El principal teòric del naturalisme va ser Émile Zola. -
Jacint Verdaguer
Va ser un dels escriptors més il•lustres de la Renaixença. Va guanyar dos cops els Jocs Florals, el seu poema èpic L’Atlàntida va ser guardonat en aquest certament l’any 1877 i és considerat el punt culminant del moviment de la Renaixença.A banda de L’Atlàntida (1877), una de les seves obres més conegudes, és seu el poema èpic Canigó (1886), que narra els orígens llegendaris de Catalunya.Jacint Verdaguer va recollir moltes rondalles populars. -
Narcís Oller
• Apunt biogràfic. Narcís Oller (1846-1930) va néixer a Valls. Més tard es va traslladar a Barcelona per continuar els seus estudis; allà va conèixer altres escriptors i intellectuals que el van introduir en els cercles literaris de l’època. Amb el temps, es convertí en un dels representants més destacats del corrent realista; participà en l’inici del moviment modernista i col•laborà en la revista L’Avenç. Morí a Barcelona l’any 1930. -
Folklore
S’anomena folklore el conjunt de costums, tradicions, narracions i dites populars.
L’ interès pel folklore va fer que es recollissin moltes tradicions i llegendes de transmissió oral que contenien la bellesa natural de les creacions populars. Els romàntics creien en una saviesa que es transmetia de generació en generació i que era plena d’una bellesa inefable. -
Positivisme
El positivisme, que defensava que l’únic coneixement possible és el científic i rebutjava tot aquell coneixement que no provingués de l’anàlisi a través del mètode científic: observació, recollida de dades, formulació d’hipòtesis, experimentació i anàlisi de resultats. -
Determinisme
El determinisme, que considerava l’home com un ésser determinat en tots els sentits: per la seva herència genètica i pel medi o la societat que l’envolta. -
La bogeria de Narcís Oller
La bogeria és una obra de Narcís Oller publicada el 1898 en què l’escriptor va aplicar les teories de l’estètica naturalista. En aquesta obra va fer una mena d’estudi sobre la bogeria a partir de l’experiència del protagonista, Daniel Serrallonga, que la pateix. -
Diferents visions de la bogeria.
Els punts de vista. L’obra d’Oller presenta tres punts de vista diferents:
• el del narrador
• el de l’Armengol
• el del metge Giberga
A través de les opinions del metge Giberga, en Serrallonga és presentat com una víctima de la seva herència genètica. -
El triple punt de vista.
Narcís Oller volia evitar que l’obra sembla un tractat de medicina. Per aquest mateix motiu va introduir el triple punt de vista. La informació sobre els fets o protagonistes,estarà filtrada pel punt de vista que tingui cada personatge.
