Grans matemàtics timeline.

Tales de Milet va néixer el 624 a.C. i va morir el 547 a.C. Va ser un filòsof i matemàtic grec que va descobrir que si posaves una ratlla paral·lela del costat d'un triangle el petit triangle que et quedava era semblant al gran que teníem inicialment. És a dir, que tenien diferents mides però els mateixos graus en els angles i els costats de mesures proporcionals als del triangle inicial. Això ho va descobrir quan intentava mesurar les piràmides d'Egipte. Aquest s'anomena teorema de Tales.

Pitàgores de Samos va néixer el 586 a.C. i va morir el 495 a.C. Va ser un filòsof i matemàtic grec que va descobrir la manera de calcular quan mesura un costat d'un triangle rectangle, sabent-ne dos. El teorema diu que la suma dels quadrats dels catets, els costats que formen l'angle recte, és igual al quadrat de la hipotenusa, el costat oposat a l'angle recte. També va apropiar el pentàgon pitagòric, és l'estrella que es crea quan es marquen totes les diagonals d'un pentàgon.

Va néixer el 323 a.C. i va morir el 285 a.C. Va ser un matemàtic grec que va escriure un famós llibre anomenat Element on dona informació sobre objectes geomètrics i els nombres naturals. També va descobrir una manera eficaç per calcular el màxim comú divisor anomenada algorisme d'Euclides i cinc postulats, un dels quals diu que si tu tens un segment rectilini, el podràs allargar indefinidament i seguirà sent recte; aquestes són les teories seves més rellevants, tot i que en va descobrir més.

Arquimedes va néixer el 287 a.C i va morir el 212 a.C. Fou un matemàtic, filòsof, astrònom, físic i enginyer grec. En el cap de les matemàtiques va destacar per descobrir la relació del diàmetre i la circumferència arribant al resultat que el diàmetre era més de tres vegades, però menys de quatre el perímetre de la circumferència. Avui en dia anomenat el nombre π. També va descobrir que el costat d'un hexàgon inscrit en una circumferència era el radi d'aquesta; d'entre altres coses.

Va néixer el 360 i va morir el 415. Fou una filòsofa i matemàtica grega que és recordada per millorar l'astrolabi, un instrument per mesurar l'hora a partir de la posició del Sol. També va fer comentaris a varies obres d'altres matemàtics, com un comentari d'aritmètica sobre les equacions o un altre sobre la geometria cònica. Va publicar unes taules que permetien calcular la trajectòria dels astres. Aquestes són les obres més importants.

Va néixer el 780 i va morir el 846. Va ser un matemàtic musulmà que va descriure les regles per trobar l'àrea d'un cercle i volums del con, l'esfera o la piràmide. També explicà les equacions amb arrels i quadrats. Va escriure un llibre on explicava la manera de sumar i restar segons els indis. Va ser molt bon astrònom, va calcular els calendaris, els eclipsis i va investigar sobre les reals posicions del Sol, la Lluna i els planetes.

Va néixer el 1170 i va morir el 1240. Fou un matemàtic italià de l'Edat Mitjana. Va inventar la Successió de Fibonacci, que consisteix en un seguit de nombres naturals, en el qual el següent és la suma dels dos anteriors. Va desenvolupar la trigonometria i també va estudiar les equacions quadràtiques, és a dir, les equacions de segon grau. Va ser molt important ja que a part del que he comentat va ajudar a estendre el sistema numèric indoaràbic.

Tartaglia va néixer el 1499 i va morir el 1557. Va ser un matemàtic italià. Se l'anomena així ja que a causa d'una ferida al paladar es va quedar tota la vida balbucejant. Va descobrir un mètode de resoldre les equacions de tercer grau, gràcies a una competició que estava fent. També va aportar maneres de calcular la trajectòria de projectils i va descobrir la fórmula de calcular l'àrea dels tetraedres segons el que mesuraven els seus costat, anomenada fórmula de Tartaglia.

René Descartes va néixer el 1596 i va morir el 1650. Va ser un important filòsof i matemàtic francès. Aquest va inventar el sistema de coordenades cartesianes, que consisteix en dos línies perpendiculars, una anomenada x i l'altra y. També va escriure un llibre anomenat Geometria on explica que les primeres lletres de l'alfabet: a, b, c, les assignem a quantitats conegudes i les últimes: x, y, z, les associem a les incògnites, aquest parla de la importància d'aïllar els termes a les equacions.

Pierre va néixer el 1601 i va morir el 1665. Va ser un matemàtic occità que és conegut per aplicar l'infinit en el càlcul, és famós per l'Últim teorema de Fermat, en el qual explica que un cub és impossible que sigui la suma de dos cubs, o que una potència quarta no pot ser la suma de dues potències quartes. També va descobrir els nombres amics, que consisteixen en dos nombres en que la suma dels divisors del segon nombre és igual al primer nombre i al revés.

Pascal va néixer el 1623 i va morir el 1662. Va ser un matemàtic, filòsof, físic, escriptor, inventor, teòleg i moralista occità. Va inventar la pascalina, una de les calculadores més antigues, per facilitar el treball del seu pare. Va inventar el teorema de Pascal i junt amb Pierre de Fermat va inventar la teoria de la probabilitat, que consisteix en calcular quantes possibilitats tens en un fet aleatori. No saps el resultat final, però sí el nombre de resultats.

Isaac Newton va néixer el 1642 i va morir el 1727. Va ser un físic, matemàtic i filòsof anglès. Ell va inventar la llei de la gravitació universal i va utilitzar el càlcul infinitesimal per afirmar que el moviment planetari i la forma esfèrica de la Terra. Va demostrar que les òrbites dels planetes també podien ser hiperbòliques i parabòliques, a part d'el·líptiques. També va descobrir que un prisma descompon la llum blanca en els colors de l'arc de Sant Martí. Va ser un gran científic.

Carl F. Gauss va néixer el 1777 i va morir el 1855. Va ser un matemàtic, físic i astrònom alemany. Va descobrir la distribució gaussiana, que consisteix en una corba simètrica on el pic superior està concentrat a la meitat. Això ens explica la probabilitat. Al centre hi ha la majoria i als costats la minoria. Per exemple, s'utilitza en el càlcul del coeficient intel·lectual; la majoria de gent està distribuïda al centre, la resta pels costats, que són la minoria.

Ada Lovelace va néixer el 1815 i va morir el 1852. Va ser una física i matemàtica anglesa i la primera programadora. Va inventar una màquina voladora. Va tenir una idea per a programar la màquina analítica de Charles Babbage. Aquesta consistia en una programació a partir de targetes perforades. També va creure que la màquina de Babbage, podia desxifrar informació xifrada o crear peces musicals i literatura, tot això ho va predir un segle abans de la informàtica moderna.

Georg Cantor va néixer el 1845 i va morir el 1918. Va ser un matemàtic i filòsof alemany. Va crear els termes de nombre ordinal i nombre cardinal. També va crear el teorema de Cantor, on explica que existeixen molts tipus de nombres, que n'hi ha infinits i una infinitat de tipus. Va idear la teoria dels conjunts, una teoria que consisteix en agrupar, per exemple els nombres en grups seguint un criteri, com pot ser ajuntar el nombres primers.

David Hilbert va néixer el 1862 i va morir el 1943. Va ser un matemàtic alemany molt important. Va formular vint-i-tres problemes anomenats els problemes de Hilbert. També va crear els axiomes de Hilbert, que són hipòtesis relacionades amb la geometria. Va idear l'espai de Hilbert, que consisteix en que fórmules geomètriques o algebràiques es puguin aplicar en la dimensió arbitrària. Com per exemple el teorema de Pitàgores.

Julio Rey Pastor va néixer el 1888 i va morir el 1962. Va ser un matemàtic espanyol. Va treballar en la geometria algebraica sintètica i la geometria projectiva superior. La geometria projectiva consisteix en intuir la perspectiva de figures. També va tractar sobre l'estudi sintètic de corbes i va investigar sobre la història de la matemàtica, escrivint molts llibres, tant per a estudiants com per a científics.

Pere Puig i Adam va néixer el 1900 i va morir el 1960. Va ser un matemàtic i pedagog català. Va escriure un llibre anomenat "Curso de geometria métrica", aquest va ser un treball molt important. També va ser professor de matemàtiques a instituts, tenint com a alumne, per exemple, a Joan Carles de Borbó. Va ser molt bon calculador infinitesimal. Va treballar amb el seu company Julio Rey Pastor. Finalment va rebre el premi de l'Ordre del Mèrit Civil.

Alan Turing va néixer el 1912 i va morir el 1954, va morir enverinat per ell mateix. Va ser un matemàtic i científic britànic. Va investigar sobre la informàtica i la intel·ligència artíficial, és a dir, programant màquines. Va ser molt conegut sobretot perquè va ser l'home que va desxifrar el sistema xifrat dels alemanys a la Segona Guerra Mundial. Gràcies a Alan van poder guanyar la batalla de l'Atlàntic, derrotant als alemanys, i així finalitzant la Segona Guerra Mundial.

J.F. Nash va néixer el 1928 i va morir el 2015 a causa d'un accident de trànsit. Va ser un matemàtic i professor estatunidenc. Va conviure amb científics com Albert Einstein, i això va fer que volgués superar-se i destacar encara més. Va fer un treball innovador en la geometria algebraica on explica, d'entre altres coses el teorema de la incrustació de Nash. També va incloure informació a la teoria de la singularitat. J.F. Nash va ser guardonat amb el premi Nobel d'Economia.