-
L'Hominització és l'evolució de l'espècie humana. -
La Prehistòria és la primera etapa de la història de la humanitat, va començar amb el final de l'hominització (2500000 aC) i va acabar amb el descobriment de l'escriptura (3500 aC).
-
Al Paleolític va començar el final de l'hominitzacio (2500000 aC) i es va acabar quan van l'agricultura (9000 aC).
En aquella època vivien en coves, eren caçadors i recol·lectors. En el Paleolític van fer les primeres armes i eines que el servien per caçar i tallar els aliments. Apareix el foc. Pintaven els animals que caçaven a les parets de les coves, apareix la Venus i enterraven els morts. -
L’Homo erectus va descobrir el foc fa
1.500.000 anys. -
Pintaven les parets, enterraven els morts, creien en la Venus i feien xamanisme.
-
El Neolític va començar amb el descobriment de l'agricultura (9000 aC) i es va acabar quant troben els primers metalls (5000 aC).
En aquella època van començar a fer cases de palla, fang i fusta i van viure en petits poblats. Van aprendre a domesticar els animals i a cultivar plates (blat, mongetes, pèsols...). Ara feien teixits em cotó, llana i seda. Els dibuixos dels animals eren molt més definits. -
La Revolució del Neolític és el descobriment de l'agricultura. -
Els Homosapiens van arribar a EUROPA.
-
L'Edat dels Metalls va començar amb el descobriment dels primers metalls (5000 aC) i es va acabar amb el descobriment de l'escriptura (3500 aC).
En aquesta època van descobrir els metalls (coure, bronze i ferro) que van servir per millorar/fer les eines. Les cases es van millorar (ara estaven fetes de bigues de fusta, fusta, palla i fang i tenien habitacions), i els poblats es van fer més grans. Van aparèixer les persones importants. Es va fer la roda, la vela marítima i les muralles. -
Els primers imperis van ser:
1r: Sumer
2n: Regne Acard
3r: Imperi Babilònic
4t: Imperi Assiri
5è: Imperi Persa -
Va començar a aparèixer l'escriptura els diferents països. -
-
Els Zigurats eren grans temples de Mesopotàmia. Allà s'hi feien: rituals, sacrificis i resaven els Déus. -
El Nilometre era una espècie de pou a on entrava l'aigua. El feien servir per saber si tindrien una bona collita o no. -
A l'Antic Egipte es pensaven que després de la mort hi havia una altra vida. Per això els faraons els momificaven.
Els treien: el cervell, l'estómac, els intestins, els pulmons i els ronyons.
El deixaven assecar al costat del Nil uns 30 o 40 dies el sol.
Abans d'embolicar-lo el cobrien de cotó, després l'embolicaven amb lli i el posaven a dintre del sarcòfag. -
Amb l'Arquitectura van desenvolupar l'arc i la volta.
L'arc: és la unió corba entre dues columnes.
La volta: és el sostre que fa com una corba. -
Les ciutats estats eren ciutats que tenien el mateix poder que un estat. -
El riu Nil tenia tres fases:
1r: de juny-setembre el riu creixia.
2n: d'octubre-gener el riu baixava i era època de cultivar.
3r: de febrer-maig recollien els fruits. -
Les tres piràmides de Gizeh són les més importants que existeixen. Allà hi van enterrats: Kheops (Jufu), Kefrén (Jafra) i Miseriós (Menkaura). -
Aquest codi es va crear a Mesopotàmia a l'any 1.800 a.C.
La va crear el rei Hammurabi perquè tots els habitants del seu imperi les sàpigues.
Aquell codi era molt estricte i precís, hi havia normes que fins i tot et condemnaven a mort. -
Van començar la construcció del temple al 1284 a.C. i va acabar al 1264 a. C.
El Temple Abu està a la ribera occidental del llac Nasser.
Aquest temple va ser traslladat a un altre lloc perquè va estar a punt d'inundar-s'he. -
L'Antiga Grècia va començar el S.X i va acabar el S.I.
Esparta i Atenes eren les polis més importants.
Totes les polis seguien el mateix patró.
Eren politeistes, van crear les olimpíades i les colònies. -
La Guerra Mèdica va començar l'any 499 a.C i va acabar el 490 a.C amb la batalla de la Marató.
A la batalla de la Marató un soldat va córrer fins a Atenes anunciant que havien guanyat. -
La 2n Guerra Mèdica va començar el 480 a.C i va acabar el 449 a.C amb la batalla de Salamina.
Quan va acabar la guerra es va crear la Lliga de Delos. -
Cap al S. VII els grecs van arribar a la península Ibèrica pel golf de Rosses i van fundar les primeres colònies: Rohde i Empòrion. -
L'Imperi Romà comença el 753 a.C i va acabar el 500 a.C.
Aquesta etapa es divideix en les següents:
-La Monarquia
-La República
-L'Imperi
-Invasions britàniques -
La més important va ser Tàrraco.
Totes les ciutats de l'Antiga Roma seguien el mateix patró i tenien els següents monuments i estructures:
-Circ
-Fòrum
-Temple
-Muralla
-Teatre
-Amfiteatre
-Termes
-Arc del triomf
-Aqüeducte -
El creador d'aquest fet va ser Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar.
Aquest va fer que des del S.I al S.II d.C es va estendre la pau per tot l'Imperi Romà i va fer que creixessin les ciutats, la població i l'economia i la romanització. -
La crisi de l'Imperi Romà va fer que aquest es dividís per diferents atacs els quals van fer que es dividís en Imperi Romà d’Orient i Imperi Romà d’Occident. -
L'edat Mitjane es divideix en 3:
-Alta edat mitjana (S. V-X dC)
-Plena edat mitjana (S. X-XIII dC)
-Baixa edat mitjana (S. XIII-XV dC) -
En els regnes germànics:
-No tenen escriptura
-No tenen lleis-estructura d'Estat
-Societat ruralitzada
-Es van romanitzar:
· Adoptaren el Llati
· Es van Cristianitzar Uns d'ells varen ser:
-Regne dels Ostrogots (De l’est).
-Regne dels Visigots (De l’oest).
-Regne dels Francs.
-Regne dels Burgundis.
-Regne dels Alamans.
-Regne dels Anglosaxons. -
La Batalla de Guadalete va succeir el 711 -
Carles Martell va vèncer els musulmans a la batalla de Poitiers (732) -
Pipí el Breu, (fill de Carles Martell) va destronar l'últim monarca franc i es va coronar rei l’any 732. -
L’any 768, Pipí el breu, va cedir el tron a Carlemany, el seu fill. Aquest, va expandir el regne fins a convertir-lo en l’imperi carolingi.
Carlemany va imposar el cristianisme entre els pobles sotmesos.
El 25 de desembre del 800, el papa el va coronar emperador d’Occident. -
Entre els segles IX i X hi va haver un seguit d'invasions:
-Nord: normands (vikings)
-Sud: musulmans
-Est: hongaresos
Els monarques no van poder fer res i van crear el vassallatge, que era un jurament de fidelitat. -
Desigual i amb 3 estaments:
1. Rei
2. Noblesa i Clergat
3. Llauradors i Artesans -
Eren les donacions (de collites, diners...) que havies de fer a l'Església. -
El regnat de Lluís el Piadós, fou inestable i per les pressions de l’aristocràcia i del clergat va dividir l’imperi en els seus 3 fills:
Carles el Calb: part occidental.
Lotari: part central i títol d’emperador.
Lluís el Germànic: part oriental.
Ells van signar el tractat de Verdun (843) en el que van reconèixer el repartiment de l’imperi. La mort de Lotari (870) va comportar la divisió del seu territori entre els germans i el naixement de:
Regne franc.
Sacre Imperi Romanogermànic (s.XIX). -
Les primeres dates de Balsareny són al 880 - 890, quan el comte d’Ausona, Guifré I, va demanar refer antigues fortaleses per poder-se defensar dels sarraïns (musulmans).
L’any 951, la segona datació del castell de Balsareny, amb la donació del rei franc Lluís l’Ultramarí a favor de l’abat de Santa Cecília de Montserrat.
A partir d’inicis del segle XI, trobem una major citació del castell de Balsareny.
El nom de Balsareny en aquesta època era Balceringia. -
Abd ar-Rahman lll va proclamar la independència religiosa de l'emirat i això va convertir l'emirat en califat. -
Aquesta guerra es va causar per l'abús de poder que van duu a terme diferents regents en nom de Hixam ll, que va acabar sent empresonat. -
El s. XIII van crear:
-Noves tècniques (rotació biennal a triennal i ús de fems)
-Noves eines (arada normanda, molins i cavalls) -
La taifa de Granada va ser l’única que va resistir les invasions dels regnes cristians. -
Entre els anys 1347-1350:
-PEG (males collites i morts)
-Guerra dels Cent Anys (guerres molt continues)
-PN (mort 50% població)
A Catalunya es va dir Lo mal any primer (1333) -
El primer banc públic va ser la Taula de Canvi de Barcelona 1401.
Aquest va sorgir a partir del comerç triangular i davant dels riscos d'inversió. -
El 1469 es van cassar Ferran d'Aragó i Isabel de Castella. -
El quadre de Venus i Mart es va pintar per Sandro Botticelli l'any 1487.
És un quadre d'estil mitològic, què té profunditat, llum, el paisatge és acolorit i té ombres, que fan que sembli realista i que les figures es moguin. -
Ferran d'Aragó va heretar el tron aragonès i va haver-hi una unió dinàstica de la corona de Castella i la corona d’Aragó. -
Al final de l’edat mitjana es van afegir algunes novetats als vaixells que van ajudar a facilitar la navegació. Aquests eren:
- El timó d’eix (va permetre millorar la maniobra de les naus).
- Es combinaren les veles triangulars (canvi de rumb) amb les quadrades (més velocitat).
- Van sortir nous models d’embarcacions; caravel·la (més lleugera, segura i amb més capacitat) i el galió. -
Va presentar el projecte al rei de Portugal, aquest ho va rebutjar. Aleshores, Colom va anar a Castella, on els Reis Catòlics li van finançar la seva empresa firmant les Capitulacions de Santa Fe el 1492.
Colom va partir el dia 3 d’agost del 1492 des de Palos de la Frontera (Huelva), va passar per les illes Canàries i aprofità els corrents marítims i els vents alisis. Arribà a la costa americana (El salvador) el 12 d’octubre del 1492. -
Una de les coses més importants que van passar van ser:
- La Romanització
- L'Humanisme -
La rivalitat entre el regne Castella i el regne de Portugal va comportar que el papa hagués d’intervenir en les diferents disputes territorials fins que l’any 7/6/1494, amb el Tractat de Tordesillas, que va consistir en la divisió del món entre els dos regnes. -
Les obres del Vaticà va fomentar la venda de noves indulgències que van generar un corrent crític entre els quals es trobava Martí Luter. Aquests, més tard fa fer les 95 tesis, llibre en que criticava al papa i mostrava bases de la reforma. -
La conquesta de Mèxic es va iniciar l'any 1518 i va ser dirigida per Hernán Cortés que va desembarcar en territori mexicà. Va fundar Veracruz.
La conquesta del Perú va iniciar l'any 1531 i va ser dirigida per Francisco de Pizarro. Va dirigir la conquesta a la zona de l’imperi inca. -
Va néixer la revolta de les Germanies l'any 1520 al regne de València i al de Mallorca. Això va passar per culpa de l’elevada càrrega d’impostos. -
La van dirigir Magallanes i Elcano durant el 1520 al 1521.
Van passar per les illes Canàries, les del Cap Verd, després van anar a Porto Seguro i l'estret de Magallanes. Aquest va morir allà i el va substituir Elcano, que va arribar a les illes Filipines, les Moluques, el cap de Bona Esperança i per últim va arribar a Espanya. -
Miquel Servet va exposar el funcionament correcte de la circulació pulmonar de la sang. -
L’any 1556, Carles I va renunciar al tron i va repartir les seves pertinences:
El títol d’emperador i els territoris austríacs els va donar al seu germà Ferran.
Va lliurar la resta de pertinences al seu fill Felip. -
Amb el regnat de Felip II, l'any 1561, es va traslladar la capital del regne des de Toledo a Madrid. -
Galileu va reafirmar la teoria heliocèntrica i va descobrir els satèl·lits de Júpiter. -
Abraham Ortelius va publicar el primer atles de la història (Theatrum Orbis Terrarum). -
Felip III va ordenar que fessin fora els moriscos perquè practicaven l'islam i perquè posaven amb perill la seguretat de la monarquia. -
L'any 1617 el rei d'Espanya va nomenar Ferran II, que era membre dels Habsburg i catòlic, emperador de Bohèmia.
Ferran II, durant el seu regnat va afavorir els catòlics en comptes dels protestants. Això va fer que es revoltessin. -
Amb la participació de Dinamarca a la guerra dels 30 anys (1618-1648), Cristià IV va oferir ajuda a les Províncies Unides, Anglaterra i França.
Quan Cristià IV va veure l'elevat nombre de morts que hi havia va demanar la pau amb el tractat de Lübeck l'any 1629. -
Carles II no va tenir fills i el 1700 va nomenar Felip d’Anjou com a successor al tron espanyol.
L’arxiduc Carles d’Àustria, estava en desacord amb el fet que Felip d'Anjou estigues el tron i va crear la guerra de Successió, que va acabar amb la victòria del rei Felip V. Amb ell es va instaurar la dinastia borbònica. La que encara tenim avui en dia. -
