-
VISIONS I CANTS - Joan Maragall
Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya, busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat". -
SOLITUD - Caterina Albert
Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada. L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu, situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix el protagonisme amb el personatge de Mila. -
EL COR QUIET - Josep Carner
El cor quiet és una mostra esplèndida de la plena maduresa de Josep Carner. Observem que aquest llibre és un dels més cordials i apassionats, on fins i tot sembla que la mateixa exploració i la riquesa idiomàtiques, sense perdre preciosisme, són més sòbrie. Una major profunditat en el to en relació amb la realitat i la presència singular d’alguns temes fan d’aquest recull un dels llibres més atractius de l’obra carneriana per al lector actual. -
BALL ROBAT - Joan Oliver
En l'antevigília de celebrar el desè aniversari de matrimoni, tres parelles es troben infelices i desenganyades des del punt de vista conjugal i enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços amb un cònjuge diferent del seu, tanmateix amic i component d'una altra parella. -
NARRACIONS - Salvador Espiru
Durant els anys de la dictadura i la transició, Espriu va representar, amb la seva obra i la seva actitud, la dignitat de la cultura catalana. La seva figura simbolitza com poques altres tot el que el segle XX va significar per la nostra literatura: l'etapa radicalment nova de l'escriptor precoç d'abans de la guerra, la resistència clandestina a la postguerra i la represa esperançada amb la mort del dictador. -
FELIÇMENT, JO SOC UNA DONA - Maria Aurèlia Capmany i Farnés
És una novel·la de denúncia que marca una clara inflexió en la narrativa de Capmany vers un feminisme conscient que té també un vessant literari. L’obra és una amalgama de materials narratius en què Capmany barreja els gèneres literaris i n’explora els mateixos límits en un intent de donar resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX.
