LA LITERATURA DELS III

By nnoe.cm
  • 1400

    EL SEGLE D'OR

    Als territoris valencians i catalans al segle XV es va viure una esplendor artística i literària. A més, hi hagué un creiximent demogràfic i València es convertí en un gran punt mercantil i financer. Els poetes més importants són Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.
  • 1400

    CARATERÍSTIQUES SOCIALS

    En Europa es va patir un canvi important de la mentalitat, ja que sorgí l'humanisme. En canvi, les idees de Bernat Metge seguíen arrelades a l'época i als escriptors.
  • 1400

    LA POESIA ENTRE ELS SEGLES XIV I XV

    La lírica trobadoresca va seguir en la literatura catalana fins el segle XV, però, alhora, van sorgir elements de ruptura amb tot açó, com va ser l'occità (que cada vegada era més catalanitzat), van desapareixer alguns temes i tópics i la poesia francesa va començar a tindre més influència.
    Els primers anys del s.XV escriuen Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.
  • Period: 1400 to 1459

    BIOGRAFÍA AUSIÀS MARCH

    Molt jove va ser cavaller i participà en campanyes militars d' Alfons el Magnànim. Quan es retirà de la vida militar es dedicà a administrar el seus béns i defensar els seus privilegis feudals. Es casà primer amb Isabel Martorell, pero va morir i es tornà a casar amb Joana Escorna. Al 1459 va morir ell.
  • Period: 1400 to 1459

    QUI ÉS AUSIÀS MARCH

    March va ser el primer autor de la literatura catalana que va escriure poesia culta en català sense provençalismes.
    Combina l'experiència amorosa amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia.
    També es troben motius i situacions típiques de la poesia trobadoresca.
    March considerava la llegnua catalana com la llengua de la veritat.
  • Period: 1400 to 1459

    TEMES I ESTIL D'AUSIÀS MARCH

    Es centra bàsicament en l'amor, en tractar d'aconseguir un amor que es imposible a causa de la dama i ell mateix. Veu l'amor com un dilema tràgic, un engany o una passió destructora.
    La estructura formal que utilitza és la mateixa que en la poesia trobadoresca.
    Utilitza una lleguna poc melodiiosa, que es caracteritza per la precisió conceptual i de vegades per la inmediatesa col·loquial.
    Per últim, utilitza comparacions, imatges, l'antítesi i utilitza la primera persona.
  • Period: 1400 to 1459

    OBRA D'AUSIÀS MARCH

    Es pot classificar en diversos grups:
    -Cants d'amor: l'aitor reflectix a una damaamb un senyal o pseudònim.
    -Cants de mort: Són sis poemes motivats pel traspàs de Joana Escorna.
    -Cants morals: En aquest grup March indaga sobre ell mateix, utilitzant elements de la filosofía.
    El "Cant espiritual" és un poema en el que sínterroga sobre la seva salvació. Altres de les sues obres són: "Veles e vents", "Així com ell..." i "Antología poetica".
  • Period: 1400 to 1500

    LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

    Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels "Llibres de cavalleries", ja que aquestos relaten aventures meravelloses protagonitzades per perosonatges molt poc creïbles en terres exòtiques i temps fabulosos.
  • Period: 1400 to

    CARACTERÍSTIQUES DE LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES

    En la novel·la cavalleresca l'acció se situa en geografíes conegudes i en temps próxims als dels autors.
    Tampoc conté elements meravellosos o increïbles i els herois no són extraordinaris, sino que tenen certs límits que els mantenen humans. Algunes d'aquestes característiques es poden observar en "Curial e Guelfa" i Tirant lo blanc"
  • Period: 1405 to 1465

    JOANOT MARTORELL

    És l'esciptor del "Tirant lo Blanc". Va nàixer a València en una família noble, però el poder econòmic i la influència d'aquesta es va declinar progressivament. Quan ja estava completament arruinat, va formar part d'una partida de bandolers i va ser empressonat.
    Cap al 1460 comencà a escriure el Tirant i més tard va morir, solter i sense descendència.
  • 1416

    JORDI DE SANT JORDI

    La seua obra és la millor mostra de la tradició poètica catalana a partir del s.XIV. A més està escrita en una llengua que és un híbrid d'occità i català.
  • Period: 1435 to 1462

    CURIAL E GÜELFA

    Curial e Güelfa té un autor desconegut.
    És una novel·la històrica, però també sentimental que narra l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavallería i l'amor. Combina tradicions literaries, te una ambientació molt realista i amorosa amb l'erudució i les alegoríes mitoògiques.
  • Period: 1435 to 1462

    ESTRUCTURA CURIAL E GÜELFA

    L'obra s'estructura en tres llibres: -El llibre primer está dedicat a l'amor i narra la juventut de Curial, protegit i enamorat de Güelfa, de la qual s'ha de separar.
    -El llibre segon està dedicat a les armes i es centra en el torneig de Melú.
    -El llibre tercer està dedicat a la ciència i a la saviesa. Aquest narra les aventures de Curial, que es convertix en capità en defensa a la cristiandat i es casa amb Güelfa.
  • Period: 1460 to 1465

    ESTRUCTURA DE TIRANT LO BLANC PART 1

    Aquesta novel·la es pot dividir en cinc parts. -Primera part: Transcorre a Anglaterra, on arriba Tirant per a assistir a les festes del casament del rei d'Anglaterra.
    -Segona part: L'acció es trasllada a Sicília i Rodes, on va acompanyat per Felip.
    -Tercera part: Transcorre a l'imperi grec, on tirant el defensa de la invasió dels turcs. En aquesta part Tirant s'enamora de la princesa Carmesina
  • Period: 1460 to 1466

    ESTRUCTURA TIRANT LO BLANC PART 2

    -Quarta part: L'acció es trasllada al Nord d'Àfrica, que Tirant aconseguix conquerir i convertix a milers d'infidels al cristianisme.
    -Cinquena part: Tirant torna a Constantinoble i derrota els turcs. L'emperador li dona a la filla (Carmesina) com a muller i el nomena cèsar i hereu de l'Imperi, però Tirant emmalalteix i mor.
  • Period: 1460 to 1465

    UNA NOVEL·LA TOTAL

    "Tirant lo Blanc" és una novel·la contemporània a l'época de Martorell, no com "Curial e Güelfa". A més, algunes de les aventures es basen en fets reals i molts dels episodis també es basen en l'observació del segle XV. Per altra part, la novel·la està qualificada com una novel·la total, ja que combina aspectes molt diversos, com l'alternació d'un to teatral i solemne amb un altre col·loquial i directe, també hi combina aspectes còmics amb tràgics i batalles amb l'història sentimental i eròtica.
  • Period: 1500 to 1501

    CERTÀMENS I TERTÚLIES

    Com la cort va desaparéixer es van crear dos cercles antagònics: -Primer el grup aristocràtic, representat per Joan Ruis de Corella. Les obres d'aquests autors tractaven continguts d'inspiració mitològica o bíblica. Teníen un estil paregut al llatí clàsic. -D'altra banda es trobava el grup burgués de Bernat Fenollar, on participaven Jaume Roig, Jaume Gassull o Narcís Vinyoles. Les obres d'aquestos autors destacaven per la sàtira de costums amb un estil planer i directe.
  • Period: 1500 to

    LA LITERATURAPOPULAR DEL SEGLES XVI I XVIII

    Es una literatura molt lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional, dona prioritat a la comunicació inmediata i a la diversió. Destaquen tres manifestacions: -El romancer
    -Els col·loquis valencians, que recullen continguts polítics, històrics i de notícies tractats d'una manera burlesca o satírica, escrits en vers
    -El teatre religiós d'arrels medievals, l'exemple més antic que es conserva es el <<Misteri d'Elx>>, que encara continúa representant-se
  • Period: to

    LA PROSA DEL SEGLE XVIII

    En absència d'una producció novel·lesca, en la prosa d'aquest segle destaquen les rondalles, els adagis i els dietaris, que prolongaren la tradició del segle anterior. En les rondalles destaca <<Rondalla de Rondalles>>, de Lluís Galiana, es una obra que mostra el valencià col·loquial i dels proverbis i les expressions més pinorescos
    En els dietaris destaca <<Calaix de sastre>>, de Rafel d'Amat, te seixanta volumns i es fa la crònica de la vida quotidiana des de 1769 fins al 1816
  • Period: to

    EL SAINET VALENCIÀ

    Té l'origen en els col·loquis de la fi del segle XVIII i es va considerar com a gènere teatral a partir de l'obra de Josep Bernat i Baldoví. Els sainets d'aquest autor present sovint episodis eròtics a partir d'uns diàlegs plens d'expressions populars o paròdies d'obres teatrals de la literatura culta
  • Period: to

    LLENGUA I LLITERATURA DE LA RENAIXENÇA

    Durant el segle XIX, l'ús del català culte no es va produir igualment en tots el gèneres literaris. Al principi, els renaixentistes, van limitar la restauració literària a la poesia, mentre que per la resta de la seua producció escrita van continuar fent-se en castellà. Però, al costat de la poesia renaixentista hi havia també una extensa producció popular en català, representada pel sainet i per la prosa satírica i consumista.
  • Period: to

    EL TEATRE DEL SEGLE XIX

    El teatre va tindre una gran difusió popular, per la qual cosa es va convertir en un mitjà molt important per a la consolodació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle el teatre en català va ser una forma quasi exclusiva de la literatura popular. En la segona meitat es va construir progressivament un teatre culte, gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà
  • Period: to

    EL SAINET

    és una peça curta, de caràcter còmic, construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics. Es representaven en l'entreacte o al final d'obres en castellà. Van obtindre un ressò ambpli i es convertiren en l'expressió de la literatura popular.
    En Catalunya es destaquen dos autors:
    Josep Robrenyo, escriptor i actor, les seues obres son de contingut polític al servei de la causa liberal i Frederic Soler (Pitarra), que feia drames romàntics.
  • Period: to

    LA RENAIXENÇA

    és el moviment de renovació cultural, iniciat a Catalunya, es va mainfestar com a volunat de restauració de l'ús culte del català. El moviment va comportar una difusió progressiva de la consiència de cultura autònoma, i en conseqüència, un increment de la produvvió literària en català.
    Factors que afavoriren el sorgiment del moviment.
    -L'herència il·lustrada
    -La Revolució Industrial i l'enfortiment de la burguesía
    -El Romanticisme europeu
  • Period: to

    ESCRIPTORS POPULARS I LLEMOSINISTES

    A diferència de la poesia jocfloralesca del grup de Llorwnte, la literatura popular, representada sobretot per la premsa satírica i el teatre còmic, va obtenir una gran difusió.
    La Renaixença valenxiana va estar marcada per l'escissió entre dos grups de poetes:
    -Els escrpitors populars o poetes d'espardenya, que utilitzaven el valencià col·loquial
    -Els escriptors burguesos o poetes de guant o llemosinistes, que van reduir la restauració literaria a una poesia artificiosa i arcaïtzant
  • Period: to

    EDUARD ESCALANTE

    Els seus sainets es caracteritzen pels efectes còmics i per uns personatges molt ben caracteritzats amb una gran economia de mitjans. En la seua producció vasatiritzar el procés de castellanització de la petita burguesia de la ciutat de València
    Obres més importants:
    -<<L'escaleta del dimoni>>
    -<<Bufar en caldo gelat>>
    -<<Les xiques del entresuelo>>
  • Period: to

    TEODOR LLORENTE

    De jove va ser director de periodics com Las provincias o La Opinión, des de els quals va exercir una enorme influència sobre una bona part de la societat valenciana. Ell representava al sector burgués i conservador de la Renaixeça valenciana, que es va caracteritzar per l'inmobilisme polític i literari.
    L'obra d'ell no mostra cap evolució i transmet una imatge conservadora, ancorada al passat nostàlgic. La seua poesia s'ajusta a l'exaltació del medi rural.
  • Period: to

    LA RENAIXENÇA A LES ILLES BALEARS

    A Mallorca, la reivsta <<La Palma>> va permetre l'entrada del Romanticisme a les Illes, va afavorir la recuperació de textos medievals i va establir contactes amb Catalunya.
    Els autors més destacats de la Renaixença balear van ser Marià Aguiló i Josep Lluís Pons
  • Period: to

    JACINT VERDAGUER

    Va nàixer a Flogueroles i va ser sacerdot. Des del 1865 va participar en els Jocs Florals de Barecelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença. En la seua obra destaquen dos poemes épics:
    -<<L'Arlàntida>>, una epopeia clàssica sobre la força de la natura i de la fe
    -<<Canigó>>, una epopeia que mitifica la història i els paisatges de Catalunya També te poemes religiosos, llibres en prosa i articles per a defensar-se de les acusacions de follia
  • Period: to

    ÀNGEL GUIMERÀ

    Ell va representar el teatre culte català, va ser l'únic autor català de talla europea de la época.
    Obres:
    -<<Gal·la Placídia>> i <<Judith de Welp >> són drames històrics en vers a la manera de Victor Hugo.
    -<<Mar i cel>> que va obtenir un gran éxit i va iniciar la seua etapa de plenitud
    -<<Maria Rosa,>>,<<Terra baixa>> i <<La filla del mar>> foren drames en prosa en que l'autor s'aproxima a la realitat contemporània alhota que presenta força passions psicològicament complexes.
  • Period: to

    NARCÍS OLLER

    Fa la transició a la novel·la realista i per a fer-ho es va tindre que enfrontar a problemes com la inexsitència d'un model de prosa literària. Va contribuir a crear la manca de tradició d'una narrativa realista catalana,
    Obres:
    -<<La papallona>>, lligada als esquemes romàntics
    -<<L'escanyapobres>>, tracta la passió pels diners
    -<<La febre d'or>>, es la novel·la més extensa que te. Retrata la transformació de Barcelona en una ciutat burguesa
    -<<La bogeria>>
    -<<Pilar Prim>>, abandona el realisme
  • Period: to

    CONSTANTÍ LLOMBART

    Va ser un autor autodidacte, l'obra més destacada que te es un recull antològic i biogràfic, anomenada <<Los fills de la morta viva>>
    Constantí va proveir a la Renaixeça valenciana de publicacions, eines d'estudi, sentit expansiu i conneió continuada amb la Renaixença del Principat. Va intentar sense éxit una projeció popular àmplia i culturalment digna a la Renaixença valenciana.
  • Period: to

    LA NOVEL·LA DEL SEGLE XIX

    Va ser el gènere que més va tardar a consolidar-se en la literatura catalana del segle. Açó s'explica per la manca d'una tradició novel·listica pròpia i d'un model de prosa normalitzat.
    Fins la meitat del segle, quasi tota la narrativa en català monstra un desfasament respecte de la literatura europea del moment: es van escriure novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes
  • Period: to

    LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS

    Es van fer a Barcelona amb la intenció de garantir la continuïtat i la projecció spcial de l'esforç aïllat i intermitent que fins aleshores havien dut a terme els escriptors en llengua catalana. A més, els jocs també ren un homenatge simbòlic i sentimental.
    Cap a la década dels cinquanta es va produïr un augment ssiignificatiu dels autors que utilitzen el català, com Marià Aguiló, Manuel Milà i Josep Lluís Pons i Gallarza
  • Period: to

    LA RENAIXENÇA VALENCIANA

    Per influència de Marà Aguiló es van celebrar els Jocs Florals a 1859, que no es van repetir fins 1879, any que van ser establir oficalment a València per Lo Rat-Penat, una societat creada per Constantí Llombart amb la intenció d'aplegar tots els valencianistes
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ DE LA RENAIXENÇA

    Cap al 1865 va sorgir una generació d'autors que difondran la ècada dels setanta per mitjà de revistes, editorials i associacions. A més, a partir d'aquest moment, els renaixentistes entren en relació amb el catalanisme polític, i la Renaixença passa a ser considereada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva.
    La consolidació del moviment renaixentista es vincula al 1877, en que van ser premiats als Jocs Florals Jacint Vedraguer i Àngel Guimerà, on també va participar Narcís Oller.