-
Period: 1101 to 1401
Literatura medieval ( XII-XV)
Ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 fins a l'inici del Renaixement italià. -
1170
Poesia trobadoresca
Comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca. -
1177
Guillem de Cabestany
Trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama va ser Saurimonda de Navata. Es conserven 7 cançons, una de elles "lo dous cossire" una de les més boniques i repetides en aquet període. -
1220
Literatura religiosa i moralitzant
Va sorgir a causa d’una crisi política i social que va afectar a tot Europa durant el segle XIV la qual va suposar també una profunda crisi religiosa (ja que van sorgir nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es va dividir) .
A partir d’aquesta crisi va sorgir un tipus de literatura explicativa entre els segles XIV i XV, al mateix temps van aparèixer ordres de predicadors. -
1232
Ramon Llull
Escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. Creà un sistema filosòfic que denominà Ars, integrava la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social. -
1300
La narrativa històrica: les cròniques
Explica fets importants del passat. En la història de Catalunya, en destaquen 4, que van ser escrites a finals del segle XIII durant el XIV. OBJECTIU:
Deixar constància d’uns fets molt importants.
Explicar les gestes que van fer cadascú perquè es recordin per la posteritat.
Justificar les decisions reials.
Tot i que no sigui del tot un objectiu, aquestes cròniques volien deixar bé el rei, com una bona persona molt important que hauria de passar a la història. -
1301
Historiadors catalans
Jaume I : rei d’Aragó, València i Mallorca, Compte de Barcelona i senyor de Montpeller. perquè tothom recordi les seves gestes i es recordin per la posterioritat.
Pere el Cerimoniós: à Rei d’Aragó, Catalunya, València i Sardenya. perquè els reis que el succeïssin preguessin exemple d’ell.
Bernat Desclot :à La seva identitat no ha pogut ser mai documentada
Ramon muntaner : pel fet de mostrar que havia estat un home amb la sort de poder viure uns fets històrics irrepetibles. -
Period: Jan 1, 1335 to Jan 1, 1499
La narrativa humanista
Arriba a través de la cancelleria reial.
Es manifesta a Catalunya en:
Traducció de clàssics grecs i llatins.
Traducció de les obres dels humanistes italians de moment.
La incorporació d'autors catalans al nou corrent. -
1340
Bernat Metge
Pertanyia a la burgesia
secretari reial , escriptor i traductor d'obres.
Obra destacada: lo somni, escrita per disculpar-se d'uns càrrecs ue l'imputaren i el portaren a la presó. -
1401
Novel·la cavallaresca
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i XV.
Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes.
Llavors va haver-hi una influència entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers les llegien i volien actuar com als herois d’aquestes obres. -
1414
Joanot Martorell
Va ser un escriptor i cavaller valencià, especialment conegut per ser l’autor de l’obra de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanch.
Tirant lo Blanch va ser una novel·la cavalleresca de ficció després de romandre un temps a Anglaterra, on ensinistra com a cavaller, torna a Bretanya. Acompanyat del fill del rei de França, decideix contrarestar el setge que pateix l'illa de Rodes dels genovesos i el sultà del Caire. -
1430
La poesia mediaval
La poesía medieval és aquell conjunt de textos que pertanyen a el més ampli grup de la literatura medieval, que van ser escrits en vers o amb característiques predominantment líriques.Si bé l'espectre temporal és enormement ampli, normalment l'estudi de la poesia medieval sol centrar-se en els poemes o conjunts de poemes escrits ja en llengua romanç; en el nostre cas, en castellà. -
Mar 3, 1459
Ausiàs March
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. -
Period: 1501 to
Literatura moderna (XVI-XVIII)
Són conceptes definits amb criteris estètics i no tant cronològics, caracteritzats pels valors d'originalitat i ruptura enfront dels de tradició i continuïtat; d'una manera similar a com es defineixen els conceptes d'art modern i art contemporani. -
1503
Renaixement, poesia i narrativa
Època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. -
1505
Pere Serafí
Poeta i pintor català del Renaixement. Els seus contemporanis l'anomenaren «lo Grec»; l'home creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre. -
Barroc, poesia
Període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques.
La poesia barroca és un estil d'escriptura poètica de finals de segle XVI fins a principis de l'XVIII, caracteritzat per la seva sofisticació retòrica i extravagància. -
Francesc Vicent Garcia
Conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. -
Neoclassicisme, teatre
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l'esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII. La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del neoclassicisme català. Quant als models teatrals, cal fer referència a la comèdia de caràcters (Molière) i la tragèdia (Racine i Corneille). -
Joan Ramis, Lucrècia
Advocat, escriptor i historiador.
Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis quan tenia vint-i-tres anys. -
Romanticisme, poesia, narrativa, teatre
Moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle xviii, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. -
Modernisme, narrativa, poesia, teatre
Va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del xix i principi del xx, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. -
Period: to
Literatura contemporània ( XX-XXI)
Literatura que generalment s’estableix després de la Segona Guerra Mundial. Els subgèneres de la literatura contemporània inclouen el romanç contemporani. -
Noucentisme, poesia, teatre
Moviment estètic espanyol, inicialment artístic i literari, estès a altres àmbits de la cultura, que s'associa genèricament a les avantguardes artístiques i literàries de començaments de segle XX.
La poesia era el seu gènere literari principal, estava pel damunt de les novel·les i els relats que havien tingut molt èxit a l’època del Modernisme.
Les produccions realitzades durant aquest període s’anomenaven Teatre Noucentista. -
Joan Maragall
Poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. -
Avantguardisme, poesia
L’avantguardisme és la tendència, en una obra d’art qualsevol, o d’un artista en introduïr elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Per ser més concrets, va ser un conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle xx, propugnen en les arts i en la literatura l'experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura. -
Angel Guimerà
Dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. -
JOAN SALVAT-PAPASSEIT:
Conegut com a Joan Salvat-Papasseit ,poeta nascut a Barcelona 16 de maig de l’any 1894. Màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana. A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans més importants del segle xx i el seu recull de poemes. -
Carles Riba
Carles Riba i Bracons va ser un humanista, filòleg, escriptor i poeta espanyol en llengua catalana. També van ser molt valorades les seves traduccions de textos grecs tant clàssics com moderns.
Aquest va néixer el 23 de setembre de l’any 1893 i va morir el 12 de juliol de l’any 1959. -
Josep carner
poeta, periodista, autor de teatre i traductor espanyol.
conegut com el príncep dels poetes catalans.
El famós literari va néixer el 9 de febrer de l’any 1884 a Barcelona. Va morir a Bruselas l'any 1970. Va formar part de el moviment d'avantguarda dels primers anys de segle XX. La seva obra es va caracteritzar per l'absència de l'drama i la tragèdia, i sobretot per l'ocupació de paraules col·loquials i algunes paraules antigues pròpies del dialecte català. -
Postguerra, poesia, narrativa
La postguerra és el període que transcorre després d'un conflicte armat o una guerra prou intensa com per a desencadenar una situació de penúria, de crisi econòmica i social, que no finalitza fins que hi hagi una recuperació econòmica i una superació de problemes socials per factors que afecten a la superació de la crisi social.