-
1 CE
La medicina clàssica
s.VII-VI aC
A la Magna Grècia, va aparèixer els primers sistemes cosmològics racionals. Quan la medicina va evolucionar, va permetre la superació de les interpretacions de la salut i la malaltia.
La medicina no era aliena a la cultura grega, la medicina màgica es va implantar als temples i santuaris d'Apol·lo i Ascleip.
Aquí es va inventar el mític símbol de la medicina. -
2
La medicina clàssica (filosofía)
El pensament filosòfic va ser dedecisiu per a la constiució de la medicina racional. Va tenir una especial influència en l'elaboració de la doctrina sobre el cos humà de Empèdocles d'Agrigent, que consistía en que tota matèria està formada per "terra, aigua, aire i foc", i que aquests són la combinació de la "calor, la sequedat, el fred i la humitat" (4 humors).
Els primers textos mèdics mèdics grecs (s.VI aC) procedeixen de l'Escola de Cindos i l'Escola de Cos (s.VIaC) pertanyent a Hipòcrates. -
3
La medicina hipocràtica
Medicina clàssica grega és el mateix que medicina hipocràtica. Es fundmenta en que el con humà és constituit per 4 humors: la sang, la flegma, la bilis negra i la bilis groga.
La salut era l'equilibri entre aquest 4 humors, i la malaltia, era el desequilibri d'aquests(cuses internes o externes). Així, curar consistia a retornar aquest equilibri.
Limportant pel metge era preveure l'evolució. Es dona prioritat a l'observació clínica com a font de coneixement mèdic. -
4
Medicina hel·lenística: Galè
Hem de distinir Alexandría i Roma com dues etapes diferents. Durant la primera es permet la dissecció de cadàvers humans. durant la segona el màxim representant va ser Galè de Pergam. La seva teoría partia de la hiipocràtica i es fonamentava en la teoría dels 4 humors, però introdueix innovacions teòriques i experimentals com és el descobriment de la circulació de sang per les artèries. Així mateix considerava que la malaltía era conseqüència del desequilibri dels humors. -
5
La medicina a l'edat antiga: la transmissió de tetos i hospitals
Durant l'edat mitjana es produeix dues epidèmies de pesta, la qual cosa va obligar als metges a buscar solucions ja que cap teoría no ajudava a curar-les.
La creació d'hospitals va ser molt important, es tractaven malalties (lepra) i s'atenien els marginat amb el fi de mantenir el control i l'ordre social. -
6
La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de les malalties
L'edat moderna es caracteritza per dues etapes: la primera es revalora Galè i Hipòcrates; a la segona aquests van ser corregits.
A la facultat de medicina, universitat de Pàdua, van introduir el concepte de fibra, la circulació menor de la sang (sang va del cor als pulmons i retornava al cor, diferent de Galè) o les vàlvules de les venes. M. Servet (1511-1553), J.V. Amusco(1585-1587) i R.Colombo(1516-1519), van ser els més importants de l'època (espanyols) -
7
Revolució científica de s.XVII: la classificació de les malalties i la circulació de la sang
S.XVII de revolució científica. Important: L'empirisme mèdic: renovació dels coneixements patològics. El seu representant T. Sydenham(1624-1689), qui va aportar la idea de espècie morbosa, distinssió entre malaltia crònica i aguda i la primera classificació de malalties. I el mecanisme biològic, desemvolupat per R. Descartes(1596-1650) i el seu representant W. Harvey(1579-1657). aquest últim va interpretar el moviment del cor com una bomba, del cor als òrgans i dels organs al cor. -
8
Medicina i il·lustració
SXVIII va tenir com novetat el vitalisme: vida i malaltia com a conseqüència de l'ació d'una ànima. H.Boerhaave(1688-1738) aproxima la salut i la malaltia combinant: mecanisme, química i observació del malalt. A.von Haller(1708-1777) és el pare de la fisiología experimental: propietats fisiològiques del teixit muscular i del sistema nerviós, i distingí entre contracció muscular i impuls nerviós.
Altre novetat: higiene pública i prevenció de malalties. -
9
Ciència mèdica i escoles clíniques s.XIX
SXIX es caracteritza per: teoría evolució de Darwin, o la genètica clàssica de Mendel i Vries.
Es coneix la anatomopatològica: malaltia és lesió morfològica, micro o macroscòpica (Pinel i Bichat); fisiopatològica: alteració funcional (Broussais i Wunderlich -fiebre-); etipatològica:microbis (Orfila-toxicologia-, Pasteur, Koch i Fleming).
Es van incrementar les malalties infeccioses per això sorgeix la demanda de instalacions hospitalaries i material per observació clinica post mortem. -
10
Els reptes de la medicina actual
SXX malgrat l'evolució en la medicina han sorgit noves malalties sense control: sida i malalties d'autoimmunitat, juntament amb el càncer
