-
Roma lluita contra Cartago en les guerres púniques pel control del mediterrani. Va haver-hi una romanització lingüística i cultural al país (menys al Pirineu), i van desaparèixer les llengües preromanes. Han perviscut al català algunes paraules de les llengües preromanes, i les podem trobar al substrat preromà. -
La majoria dels pobladors de territoris on actualment es parla català parlaven el llatí vulgar, d'on deriven la majoria de mots catalans.
-
L'Imperi romà es va esquarterar en regnes germànics, entre els quals hi havia el regne visigòtic (l'actual Catalunya). El llatí vulgar es comença a descomposar en diverses llengües romàniques.
-
Aquesta invasió provoca la desaparició del regne visigòtic.
-
Fan fora de Girona i Barcelona als musulmans i estableixen la frontera entre el món cristià i el món musulmà. La Catalunya Vella s'organitza en comtats autònoms vassalls de l'Imperi Franc. Al català s'afegeixen mots germànics: el superstrat germànic franc.
-
La Renovatio carolíngia va ser un moviment cultural amb l'objectiu de retornar al llatí clàssic l'antiga esplendor.
-
Guifré el Pilós fou el comte de Barcelona. Tot i això, la Catalunya Nova (el sud del Llobregat) roman sota el control musulmà fins al segle XII. -
Gràcies a això poden conquerir territori i expandir-se. Les terres de Catalunya Vella i Catalunya Nova s'uneixen.
-
Són els primers textos escrits en català que coneixem.
-
El mallorquí Ramon Llull va ser molt important, ja que va ser la primera gran figura de la literatura catalana. És autor de les primeres obres científiques i filosòfiques. -
Aquest organisme està format per un conjunt d'escrivans, notaris, secretaris... S'encarregava de redactar les lleis i la documentació legal.
-
Aquestes terres són Sardenya (1324), Sicília (1397), Atenes i el sud de Grècia. Fins i tot encara queden testimonis d'aquesta expansió on hi va haver una esplendor política, cultural i lingüística.
-
És un dels factors que desencadena la crisi.
-
A causa de guerres i epidèmies, hi ha un empobriment, fam i davallada demogràfica i econòmica de Catalunya.
-
Volia mantenir la fe catòlica i fomentava el castellà.
-
Aquesta és una revolta al País Valencià i a les Illes contra l'oligarquia i el poder central. La derrota dels argemanats, burgesos i petits propietaris rurals van iniciar la Decadència, una etapa de tres segles.
-
Els musulmans van influenciar molts mots amb l'algaravia, que formen el superstrat àrab.
-
Va ser una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'Estat seguint el model francès.
-
Va ser conseqüència de la derrota catalana davant la coalició francoespanyola. Es va prohibir el català i es va imposar el francès.
-
Provocada per la mort del rei castellà Carles II sense descendència. S'enfronten Castella (partidaris de Felip de Borbó com a rei) i els antics regnes de la Corona d'Aragó (tron per a Carles d'Àustria). Més tard, Carles d'Àustria abandona i els territoris dels Països Catalans són derrotats per les tropes francoespanyoles de Felip de Borbó. -
Conseqüència de la derrota militar.
-
Conseqüència de la derrota militar.
-
Conseqüència de la derrota militar.
-
Felip V promulga aquest decret que aboleix totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes.
-
Aquest poema de Bonaventura Carles Aribau s'ha pres com a símbol de l'inici de la Renaixença, un moviment cultural que posa fi a la Decadència.
-
Aquest moviment cultural respon a diversos factors socioeconòmics i culturals: la transformació social i econòmica que provoca la Revolució Industrial i el triomf entre els intel·lectuals catalans del romanticisme.
També assoleix la recuperació d'una literatura catalana sòlida (com Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Àngel Guimerà...), la generalització del català en el teatre, l'entrada del català en mitjans de comunicació... -
Pompeu Fabra serà molt important en un futur, ja que serà el responsable de la normativització de la llengua catalana. -
Surt al carrer el Diari Català, el primer escrit íntegrament en català.
-
En acabar la Renaixença, a les acaballes del segle XIX, s'inicia el modernisme, un moviment cultural i artístic brillant.
-
És un moviment iniciat per Enric Prat de la Riba on es reuneixen grups polítics. Ell esdevé president de la Diputació al mateix any i el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya.
-
Es caracteritza per l'esperit clàssic, la intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir en el món de la política.
-
Aquesta fundació posa fi al desgavell normatiu i vol codificar la llengua.
-
Fet molt important per la normativització de la llengua.
-
Pompeu Fabra és el secretari de la Secció Filològica. Gràcies a ell es normativitza la llengua catalana en tres etapes.
-
Fet molt important per la normativització de la llengua. Va ser realitzat per Fabra. -
Fet molt important per la normativització de la llengua. Va ser realitzat per Fabra.
-
En aquest any, es proclama la República i es restableix la Generalitat de Catalunya.
-
Moment de recuperació i normalitat de la llengua catalana.
-
Fet molt important per la normativització de la llengua. Va ser realitzat per Fabra.
-
El triomf arriba quan la majoria d'escriptors i intel·lectuals valencians signaren les Normes de Castelló. Des d'aleshores, el català es parla i s'escriu d'una manera unificada.
-
Aquest Estatut estableix que el català torna a ser llengua oficial i de l'escola. -
Franco posa fi a la República i aboleix la Generalitat i l'ús oficial i escolar del català. Comença un període de repressió.
-
En mig de la dictadura, la llengua i cultura catalanes comencen a recuperar espais públics. Per exemple, apareixen entitats que promouen l'ensenyament del català (Òmnium Cultural), es funden revistes en català, hi ha molts cantautors catalans, continua la literatura catalana...
-
Als territoris de parla catalana la població esdevé bilingüe i s'instal·len molts immigrants de parla castellana que no es van poder integrar lingüísticament. S'impulsa la castellanització lingüística.
-
El català es va tornar la llengua oficial a la major part dels Països Catalans. Les lleis establien que el català és la llengua pròpia de Catalunya, els ciutadans de Catalunya tenen el dret d'usar-la i el deure de conèixer-la, és la llengua d'ús preferent, pròpia i vehicular de l'ensenyament i és la llengua d'acollida dels immigrants.
-
Actualment, el català és una llengua que conviu amb el castellà. El català és la llengua d'ús normal en l'Administració autonòmica i municipal, és la llengua de l'escola, es parla a mitjans de comunicació (TV3, RAC...) i gaudeix de molt bona salut a Internet (domini.cat, Viquipèdia...)
-
La Constitució diu que el català és llengua cooficial juntament amb el castellà a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.
-
El Tribunal Constitucional va emetre la sentència on decisions judicials amenacen de limitar avenços que semblaven consolidats.
-
Allà s'expliciten un seguit de compromisos per la llengua.
-
A la Franja de Ponent s'aprova la Llei de les llengües d'Aragó; el que es parla a la Franja no es diu català sinó lapao.