Aaaa

La història de la literatura catalana

  • Period: 476 to 1453

    EDAT MITJANA

  • 1340

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399).
  • 1400

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits d'amor, de mort, morals i espirituals.
  • 1460

    Tirant lo Blanc- Joanot Martorell

    Tirant lo Blanc- Joanot Martorell
    Joanot Martorell (València, 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit Tirant lo Blanc, obra acabada pel cavaller, Martí Joan de Galba. La novel·la és considerada un dels màxims exponents de la novel•la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
    Fou escrita entre el 1460 i el 1464 i publicada a València l'any 1490. Va ser traduïda moltes llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.
  • Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà
    Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Una de les seves obres més famoses va ser "Mar i Cel".
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un important poeta català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. Obres conegudes seves van ser "Canigó" o "L'Atlàntida".
  • Narcís Oller - Naturalisme

    Narcís Oller - Naturalisme
    Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme.
    El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme.
  • Caterina Albert-Víctor Català

    Caterina Albert-Víctor Català
    Caterina Albert i Paradís (L’Escala 1866-1969). Escriptora, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, adoptat després de l’escàndol que va provocar, als Jocs Florals d’Olot de 1898, el fet que li fos premiat el monòleg La infanticida, que els sectors conservadors van considerar que era impropi d’una noia. La seva obra Solitud (1905) presenta la trajectòria d’una dona jove, la Mila, acabada de casar, que segueix el marit en una aventura incerta de prendre possessió d’una ermita muntanyenca.
  • Prudenci Bertrana

    Prudenci Bertrana
    Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor modernista. Estudia el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on s'instal·la el 1911 i on dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura.
    Literàriament es desmarca de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), i pel recull Proses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes de gran qualitat l'any 1903.
  • Eugeni d'Ors. (noucentisme)

    Eugeni d'Ors. (noucentisme)
    Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català. Usà el pseudònim Xènius. Fou l'iniciador del moviment noucentista.
    El noucentisme és un moviment polític i cultural al servei de la burgesia catalana nacionalista i conservadora que es va iniciar l'any 1906 amb tres publicacions: "La nacionalitat catalana" d'Enric Prat de la Riba, "Glosari" d'Eugeni d'Ors, i "Els fruits saborosos" de Josep Carner.
  • Joan Puig i Ferreter

    Joan Puig i Ferreter
    Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, 1882 - París, 1956) es dóna a conèixer al 1904 com a dramaturg. Renovador i original, amb obres com Aigües encantades, de 1908, on trenca amb la tradició de la Renaixença. La seva dedicació a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'allunya de les lletres, que reprèn el 1934 amb Camins de França, considerada la seva obra mestra. A partir del 1938 i fins a la seva mort escriu el cicle novel·lístic on aboca l'experiència personal.
  • Joan Salvat-Papasseit

    Joan Salvat-Papasseit
    Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i la mort precoç. Els seus poemes tenen influències avantguardistes però també tradicionals. Mor de tuberculosi als trenta anys. La seva obra poètica ha estat sempre popular: "El poema de la rosa als llavis" (1923).
  • Joan Oliver

    Joan Oliver
    Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). Conegut pel pseudònim de Pere Quart va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.
    És considerat un dels poetes catalans més importants del segle XX amb una poesia molt original. La seva poesia és àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada i escèptica. L'any 1970 obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
  • La tendència avantguardista

    L'any 1905 aproximadament, en els ambients urbans europeus culturalment més actius, va aparèixer l'avantguardisme. Van sorgir diferents grups que des dels punts de vista més diversos i plantejant alternatives i objectius igualment diferents, qüestionaren la cultura tradicional. És la tendència, en una obra de qualsevol d'art, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte a les formes convencionals. Va ser una llibertat en la qual es podia jugar amb la imaginació sense cap limitació.
  • Joan Vinyoli

    Joan Vinyoli
    Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català influït per Rainer Maria Rilke. El reconeixement públic li arribà a principi dels anys 1970. La seva obra poètica relaciona la seva trajectòria vital amb la seva obra, amb un cert sentit místic on es pregunta per la fe. Durant els darrers anys, Vinyoli ha esdevingut un poeta de referència per als nous escriptors catalans, la seva obra s’ha reeditat i actualment és un dels poetes més citats.
  • M. Àngels Anglada

    M. Àngels Anglada
    Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana. Va ser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Llicenciada en Filologia Clàssica, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics.