-
El rei hispànic de la casa d'Habsburg, va morir sense successió. Això va suposar un greu problema internacional perquè es va posar en joc el control dels territoris europeus i ultramarins de la monarquia hispànica.
-
Inicialment, els catalans van reconèixer Felip V com a rei, ja que va jurar les Constitucions de Catalunya en les Corts.
En aquestes Corts hi havia una divisió:
- Els Botiflers: anaven a favor de Felip V
- Vigatans: anaven a favor de Carles d'Àustria -
Abans de morir, Carles II va fer testament i va deixar la corona hispànica en mans de Felip V, nét de Lluís XIV de França. Però alguns països europeus, com Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal no ho van acceptar. Així que van declarar la guerra a Lluís XIV de França i Felip V, que va tenir lloc tant a la península Ibèrica com a la resta del continent europeu.
-
Els vigatans van signar el pacte de Gènova amb Anglaterra.
En aquest pacte s'acordava el suport català a Carles III a canvi d'ajut militar.
El mateix any l'arxiduc:
- Foragita les autoritats borbòniques
- Jura les constitucions de Catalunya
A partir d'aquest fet, tota la Corona d'Aragó va estar de part dels aliats. -
La derrota de l'arxiduc va deixar els regnes d'Aragó i València en mans de Felip V. Aquest, va abolir les institucions de govern dels territoris conquerits i les va substituir per altres d'origen castellà.
-
Els contendents es van enfrontar en territori català.
-
Les potències europees van iniciar les negociacions per posar fi a la guerra.
-
Mitjançant aquest tractat, es va reconèixer a Felip V coma rei de la monarquia hispànica. Però això no va resoldre el cas dels catalans i ells van decidir continuar lluitant.
-
50.000 homes a les ordres del duc de Berwick es van enfrontar a uns altres 7.000 comandants pel conseller en cap de ciutat, Rafael Casanova.
-
La resistència va ser tan dura com l'atac. L'11 de setembre, amb els enemics a l'interior de la ciutat, el cap militar de l'exèrcit català, Antoni de Villarroel, va prendre la decisió de rendir-se.
