-
Period: to
Alfons XIII
Rei d'Espanya i cap de la casa reial espanyola. Va ser el fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Habsburg. -
Tancament de caixes
Protesta dels botiguers i dels industrials a Barcelona contra la llei del Gabinet de Silvela. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal.
L'acció va ser una conseqüència de la crisi colonial del 98, que va portar el govern espanyol a imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d'una alça d'impostos per a compensar el dèficit. -
Period: to
Escola moderna
Projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat. Al segle XX l'educació estava a càrrec de l'Església que atenia a les necessitats dels nens de classe burgesa o acomodada mentre que els nens de classe obrera eren atesos per mestres desventurats de l’Estat. -
Lliga Regionalista
Partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El fundador va ser l’exministre d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital d'Espanya, Francesc Cambó. -
Llei de descans dominical
Primera victòria del dret a l'oci, instaurant la prohibició de treballar els diumenges sota el Govern d'Antonio Maura, amb l'oposició dels empresaris i de no pocs treballadors. Amb la intenció de què tothom pogués anar a missa els diumenges, aquests decrets posaven èmfasi en el respecte a les entitats religioses, no tenint realiment com a objectiu la protecció dels treballadors. -
Fets del «cu-cut»
Fets que van succeir a Barcelona on militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
Això va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, i a Espanya un moviment d'adhesió cap als assaltants. El govern de Montero Ríos va adoptar la decisió de castigar els militars. L'oposició d’Alfons XIII va motivar la seva dimissió, pujant a Moret, qui va impulsar la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars. -
Period: to
Solidaridat catalana
Primer gran moviment unitari català que va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Arran dels incidents del Cu-cut! es va crear un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions, que aplegava els catalanistes. -
Period: to
Conferència d’Algesires
Conferència que va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires amb l'objectiu de solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. -
Llei de jurisdiccions
Va ser impulsada pel Govern Espanyol de Moret, i va ser vàlida fins el 1931. Aquesta llei permetia que tot militar tingués dret a jutjar tot allò que considerés que atemptava en contra la unitat de l’estat espanyol, o en contra de la seva entitat. Va ser interpretada com un clar suport cap a Alfons XIII, a més a més d’un clar atac a Catalunya davant dels Fets del Cu-Cut. -
Solidaritat Obrera
Organització unitària sindical creada a Barcelona, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi formaven majoritàriament part socialistes i anarquistes. Va reemplaçar a la Federació de Societats de Resistència de la Regió Espanyola (FSORE). -
PRR
Partit polític espanyol que va aconseguir atraure bona part del lerrouxisme, un moviment anticlerical, anticatalanista, liberal i republicà. Durant l'etapa de la Segona República es va convertir en una de les principals formacions polítiques espanyoles, arribant a participar al Govern diverses vegades. Va entrar en una forta crisi que va significar la seva desaparició de la vida pública espanyola. Acabaria desapareixent després de l'esclat de la Guerra Civil. -
Period: to
Setmana Tràgica
Protestes a causa de l’enviament de reservistes a combatir al Marroc, és a dir, l’alçament d’un sistema que enviava a combatir als més pobres, que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona. -
Barranco del Lobo
Derrota militar per Espanya en la lluita contra els grups armats de les cabiles de la rodalia de Melilla, que s'oposaven amb ple dret a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les quals eren propietaris i la concessió que s'havia adquirit mediant fraudes, coneguda com a la campanya del 1909. -
F. Ferrer i Guàrdia
Important pedagog anarquista i lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària. També va exposar els seus principis pedagògics escrivint l'obra L'Escola Moderna. Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal incentivador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica. -
Period: to
UFNR
Partit polític d'àmbit català que va agrupar diversos corrents ideològics, des de la Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i els catalanistes el Centre Nacionalista Republicà.
El partit naixia amb la intenció de constituir una formació republicana, catalana i d'esquerres, que pogués plantar cara tant a la Lliga Regionalista com al Lerrouxisme. El diari El Poble Català va exercir com a òrgan oficial. -
CNT Confederació Nacional del Treball
Confederacions de sindicats de tendencia anarcosindicalista, és a dir, de col·lectivització assembleària, fundada a la ciutat de Barcelona. Defensava àmbits laborals, polítics, sindicals i socials. -
Llei del Candau
Va ser promoguda pel president liberal progressista, José Canalejas, amb l’objectiu de moderar la confessionalitat catòlica consagrada a la constitució de 1876, limitant unilateralment l'activitat d’ordes religiosos si aquests no tenien l’autorització del Ministeri de Gràcia i Justícia. En resum, va prohibir durant dos anys que s'establissin noves congregacions religioses. -
J. Canalejas
Advocat i polític liberal i regeneracionista. Va ser president del Consell de Ministres, tot i que el seu govern va durar 2 dos anys a causa del seu assassinat anarquista. El seu programa reformista es basava en un liberalisme sensible als problemes socials, en resum, va ser un renovador d’esquerra. -
S. Moret
Durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya va ser ministre d'Ultramar i ministre d'Hisenda; durant el regnat d'Alfons XII, ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, ministre d'Estat, de Foment, de Governació i d'Ultramar; i finalment, durant el regnat d'Alfons XIII, ministre de Governació, president del Consell de Ministres i del Congrés dels Diputats. -
Pacte de Sant Gervasi
Aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914. -
Period: to
I GM
La Primera Guerra mundialva ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. Va ser l’assassinat de Sarajevo, l'arxiduc Francesc Ferran i l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria, el que va iniciar el conflicte. Va finalitzar amb la Conferència de Pau de París, que va tenir lloc els dies 18 de gener de 1919 fins el 21 de gener de 1920. -
Polavieja
Ex Governador de les Filipines, conegut com «el general cristià» a causa de la seva religiositat. Se'l va considerar, juntament amb Joaquín Costa, un dels més notables regeneracionistes. Va participar a la guerra del Marroc, la Tercera Guerra Carlina, la Guerra dels Deu Anys, la Guerra Chiquita; així com va ser capità general de Cuba i de les illes Filipines. -
Mancomunitat
Institució activa entre 1914 i 1925 que va agrupar les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba, i un cop mort aquest, va ser substituït per Josep Puig i Cadafalch, militants tots dos de la Lliga Regionalista. -
Triple crisi del 1917
Conjunt de successos durant l'estiu del 17 que van destacar a causa de tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot el mateix sistema de la Restauració: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, convocada per la Lliga Regionalista), i un moviment social (la vaga general revolucionària). -
Period: to
Pistolerisme
Fenomen de lluita armada que va tenir lloc a Barcelona entre obrers anarcosindicalistes i faccions organitzades per la patronal, els anomenats Sindicats Lliures. Durant aquest període es van produir 424 morts per assassinats.
Es tracta d’una època social i políticament molt convulsa, de fortes reivindicacions i moviments de la classe obrera, en què els diversos actors, tant els sindicats obrers com la classe capitalista, no dubten a l’hora de fer ús de la violència. -
Period: to
Grip espanyola
Pandèmia de grip, coneguda com una de les més devastadores de la història. En tan sols un any va acabar amb la vida d’entre 20 i 40 milions de persones. Se la considera part d’una crisi de mortalitat pel gran número d’afectats, tant infants, avis, joves i alguns animals. -
Period: to
Sindicats lliures
Organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista, iniciada a Barcelona per Ramon Sales, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya.
Va defensar com a bases de la societat la família i la corporació professional, a més a més de la teoria del preu just. Va intentar combatre l’hegemonia de la CNT i abocant-se a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona (pistolerisme). -
Period: to
Vaga de la «canadenca»
Moviment de reivindicació laboral dirigit per la Confederació Nacional del Treball (CNT), el sindicat únic d'aigua, gas i electricitat, que va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites del moviment obrer mundial. -
Sindicat únic
Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
Va ser compost de diverses seccions corresponents als diversos oficis augmentant així la capacitat d’acció de les forces sindicals. El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera… -
F. Layret
Polític i advocat d’ideologia catalanista i republicana. Va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà, i el 1917 va impulsar el Partit Republicà Català. Els seus càrrecs van ser de Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i de Diputat d’Espanya per Sabadell. Va morir a causa d’homicidi. -
Llei de fugues
Obertura legal a l'assassinat de les forces de l'ordre d'aquells que intentaven escapar de la detenció. És per això la guàrdia de custòdia s'endarreria pel camí per darrere del detingut fins que hi havia la relativa distància per considerar que el pres s'estava fugant, disparant per l'esquena per donar més credibilitat a la fugida. -
E. Dato
Advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918; i president del govern espanyol el 1913-15, 1917 i 1920-21. Després dels assassinats de Cánovas del Castillo i Canalejas, el de Dato va constituir el tercer que va tenir lloc durant el període de la Restauració. La seva desaparició va agreujar la crisi que travessava el sistema polític, a l'igual que al Partit Conservador, del qual Dato era líder. -
Period: to
Desastre d’Annual
Batalla que es va produir durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim. Va ser una important victòria per als rebels rifenys, ja que va suposar el tram final de la monarquia d’Alfons XIII i l'arribada de la II República Espanyola. Entre els dos esdeveniments el Rei va acceptar la Dictadura de Primo de Rivera, el que va conduir al seu exili d'Espanya i a l'establiment de la República. -
«Los solidarios»
Grup anarquista armat fundat com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic. Va succeir un grup anterior anomenat Los Justicieros. -
Estat català
Partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a "partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluitava per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial" i actualment es defineix com un partit d'esquerres. -
S. Seguí
Conegut com “El noi del sucre”, va ser un dels personatges més rellevants i destacables per la ideologia anarcosindicalista, sent secretari general de la CNT i el president de l’Ateneu Sindicalista. Va contribuir en la lluita del proletariat, tot sense oblidar-les seves tendències ideològiques anarquistes. Va ser assassinat a causa d’una execució extrajudicial. -
A. Maura
Cap del Partit Conservador i ministre i president del Govern en diferents ocasions durant el regnat d'Alfons XIII.
Va intentar introduir al sistema de la Restauració una sèrie de reformes radicals que van acabar per fracassar.
Va tractar de regenerar les institucions i combatre sistemes com l'oligarquia i el caciquisme. -
F. Macià
Militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. El govern provisional format per Macià va impulsar la redacció de l'Estatut d'Autonomia de 1932, el qual definia Catalunya com un estat autònom dins la II República Espanyola. -
S. Martínez Anido
Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser, a més a més, el comandant per mèrits de guerra a les Filipines el 1897 i coronel per mèrits de guerra al Marroc el 1909. El 1911 es va convertir en l’ajudant personal del rei Alfons XIII, per passar a ésser nomenat el 1912 director de l'Acadèmia d'Infanteria i el 1914 general. El 1917 va ser nomenat governador militar de Guipúscoa. -
L. Companys
Polític català d'ideologia catalanista i republicana. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC. És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. -
A. Lerroux
Polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República. Fundador i alhora líder del Partit Republicà Radical, des dels seus inicis va ser un polític controvertit, sent especialment conegut per la seva retòrica demagògica. Amb un discurs obrerista, anticlerical i diametralment oposat a l'incipient nacionalisme català, es va convertir en un destacat líder polític a Barcelona. -
Romanones
Conegut pel seu títol nobiliari de comte de Romanones, va ser un polític, empresari i terratinent espanyol.
Va ser president del Senat, 17 vegades ministre i 3 vegades president del Consell de Ministres amb Alfons XIII. Va formar part del Partit Liberal de Sagasta i Canalejas.