-
És considerat el primer rei de la dinastia Àustria
-
Revolta dels comuners
La guerra de les Comunitats de Castella va ser l'aixecament armat dels anomenats comuners, esdevingut a la Corona de Castella des de l'any 1520 fins al 1521, és a dir, al començament del regnat de Carles I. Les ciutats protagonistes van ser les de l'interior de la Meseta Central, situant-se al capdavant de l'alçament les de Segòvia, Toledo i Valladolid. -
Felip II d'Espanya, anomenat «el Prudent», fou rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la mort.
-
La batalla de Sant Quintí va ser una batalla entaulada en el marc de les guerres italianes entre les tropes de l'Imperi espanyol i l'exèrcit francès, que va tenir lloc el 10 d'agost del 1557, amb victòria decisiva per al regne d'Espanya. Després d'haver estat envaït el 1556 el regne de Nàpols per les tropes franceses del duc de Guisa, Felip II va ordenar a les tropes imperials que es trobaven als Països Baixos espanyols envair França. -
La rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del Regne de Granada es va alçar en armes en protesta contra la Pragmàtica Sanció del 1567, que limitava les seves llibertats culturals. -
Va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Acaba amb la succeció de Felip III al 1604. -
Va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. -
Felip III d'Espanya, anomenat «el Piadoso», va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. Èra fill de Felipe II e Ana d'Àustria.
-
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya pels motius següents l'actitud de cristians poc convençuts en un Estat defensor del catolicisme.
Entre el 1609 i el 1610 van sortir de la península. Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, les vegues d'Aragó i les hortes de Múrcia. Van disminuir considerablement la mà d'obra i els propietaris que paguessin rendes a aquestes zones. -
La corrupció del duc de Lerma, i els seus adherents com el comte de Lemos i el marquès de Siete Iglesias, va arribar a ser escandalosa. Temps despres, el 4 d'octubre de 1618, el rei va comunicar al duc de Lerma la pèrdua del favor reial. -
En aquesta guerra Espanya recolza l'emperador Ferran II d'Habsburg en contra de Frederic V, el qual té el suport de França i Anglaterra. Intervenció de Felip III d'Espanya L'emperador Ferran II d'Habsburg va demanar ajuda als seus familiars espanyols per fer front a la rebel·lió dels alemanys protestants. Espanya, aliada d'Àustria i de Baviera, es va enfrontar als protestants bohemis recolzats pel Palatinat. -
Quan s'aproximava la fi del regnat de Felip III, les intrigues palatines es disputaven la confiança del futur rei, el príncep d'Astúries que arribaria a ser Felip IV. Olivares, que durant tant de temps havia estat un personatge aïllat en aquella casa. -
Felip IV d'Espanya, anomenat "el Gran" o "el Rei Planeta", va ser rei d'Espanya des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640.
-
1Entre els artistes dels quals va incorporar obres a la Col·lecció Reial figuren Rubens, el pintor més prestigiós d'Europa a la seva època, del qual va reunir la millor i més extensa col·lecció que hagi existit , Mantegna, Durero, Rafael, Correggio, pintors venecians com Tiziano, Veronese i Tintoretto, múltiples pintors barrocs espanyols, flamencs, italians i francesos -
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com a vàlid Luis Méndez de Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. -
Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado», va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675 .
-
La treva de Ratisbona, o treva de Regensburg, va ser un tractat signat entre França, Espanya i el Sacre Imperi Romà Germànic el 15 d'agost de 1684 a la ciutat de Ratisbona posant fi a la Guerra de les Reunions.