-
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I de Castella, també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó
-
El ejército del rey Carlos I derrotó a los hombres de Padilla, que habían abandonado el castillo de Torrelobatón camino de Toro. Ese fue el final de la revuelta comunera. Hubo la batalla Villalar -
Amb el retorn del rei Carles I a Castella el setembre de 1522, es van emprendre una sèrie de reformes per integrar les elits socials al govern i administració de la Monarquia -
Als territoris del Regne de València i de Mallorca es va produir el moviment de les Germanies. El 1520 quan es va produir una epidèmia de pesta a València i els nobles van abandonar la zona, les milícies van aconseguir el poder i van desobeir l'ordre d'Adrià d'Utrecht de la seva immediata dissolució. En pocs dies el moviment va arribar a les illes Balears on va durar fins al 1523. Després de la derrota dels comuners, l'exèrcit va acabar amb el conflicte de les Germanies. -
Entre el 1508 i el 1523 els papes van haver de concedir prerrogatives als reis d'Espanya o de la Monarquia Hispànica; però ja el 1516 havien concedit privilegis semblants al rei de França i abans encara al rei de Portugal. -
Felip II de Castella, dit el Prudent, va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580.
-
El 1567 Pere de Deza, president de l'Audiència de Granada, proclama la Pragmàtica sota l'ordre de Felip II. L'edicte limita les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca.
-
Felip II com el seu pare, va ser un rei absolutista i va continuar amb les institucions heretades d'ell. Castella va esdevenir el centre de l'Imperi de Felip, amb una administració localitzada a Madrid. No va viatjar als territoris de fora la península i els va administrar a través d'oficials i virreis.
-
El 31 de gener de 1580 moria sense hereu legítim el rei-cardenal Enric I de Portugal, Felip II va fer valdre els seus drets dinàstics al tron portuguès i va enviar l'exèrcit amb el duc d'Alba al capdavant -
Es parla de tres fallides econòmiques durant el regnat de Felip II, el 1557, 1575 i 1596. Però realment van ser suspensions de pagaments, tècnicament molt ben elaborades, segons l'economia moderna però totalment desconegudes en aquells moments.
-
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós, fou monarca d'Espanya, rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
-
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya pels motius següents:
L'actitud de cristians poc convençuts en un Estat defensor del catolicisme.
La seva possible aliança amb els turcs i barbarescos que atacaven constantment les costes de Llevant.
La seva impopularitat entre la població.
La necessitat de lEstat de controlar les seves riqueses i valors. -
La corrupció i l'enriquiment del duc de Lerma, i els seus adherents com el comte de Lemos i el marquès de Siete Iglesias, va arribar a ser escandalosa. El seu últim èxit diplomàtic va ser obtenir la pau d'Itàlia amb Savoia i Venècia a la pau de Pavia
-
Quan s'aproximava la fi del regnat de Felip III, les intrigues palatines es disputaven la confiança del futur rei, el príncep d'Astúries que arribaria a ser Felip IV. El vàlid del rei, el duc de Lerma, lluitava per obtenir el favor del monarca amb el suport del seu gendre, el comte de Lemos i del seu cosí, Ferran de Borja, gentil home de la cambra del príncep, davant dels seus dos fills , el duc d'Uceda i el comte de Saldaña.
-
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta, fou monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava.
-
Durant la seva etapa com a vàlid, el comte-duc va realitzar una sèrie de reformes per poder mantenir l'hegemonia a Europa. Aquests canvis es van concretar en quatre aspectes: reformar la vida pública, fomentar leconomia, millorar la hisenda i impulsar la formació dun exèrcit comú.
-
Castella, l'únic regne que havia col·laborat amb les despeses de les empreses de la Monarquia, mostrava senyals d'esgotament. Per això, el vàlid va exigir als altres regnes una contribució equivalent i es va disposar a pal·liar les traves institucionals que hi poguessin existir. Durant aquesta darrera etapa es produeixen les diferències amb Catalunya, Portugal i Andalusia.
-
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com a vàlid Luis Méndez de Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. El seu objectiu va ser acabar amb els conflictes interiors i assolir la pau a Europa.
-
Carles II de Castella, dit l'Encantat va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria.
-
Al final de la seva vida ja no no podia mantenir-se dempeus, s'estava pràcticament tot el dia al llit. Se li inflava el ventre, la cara, els peus i també la llengua, cosa que li dificultava la parla, fet que s'ha relacionat a possibles símptomes d'una insuficiència renal o insuficiència cardíaca.