-
Carles I del Sacre Imperi Romanogermànic i I de Castella, també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó,
-
La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències, més conegut com Les noranta-cinc tesis o també Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya. El document hauria estat enganxat a la porta de l'església de Wittenberg el 31 d'octubre del 1517. -
Cuando en 1519 el emperador Maximiliano muere, su nieto Carlos de Habsburgo es elegido para asumir el título imperial, en competencia con Francisco I de Francia quién también optaba al puesto. Francisco, en su ambición de llegar a ser Emperador del Sacro Imperio Romano Germánico, empujó a Europa a la guerra. Sostuvo diversas guerras con Francisco I de Francia y con su sucesor Enrique II. -
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. -
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle xvi, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca -
A finals de 1548, Felip parteix d'Espanya per passar a Itàlia, des d'on viatja als Països Baixos, quedant el seu cosí Maximiliano al costat de la seva germana Maria com a governadors. El jove príncep visitarà el 1549 les disset províncies, on serà jurat hereu i successor del seu pare pels diferents estats, en un ambient festiu, presidit per festes cortesanes i tornejos cavallerescs. -
El seu regnat es va caracteritzar per l'exploració global i l'expansió territorial mitjançant els oceans Atlàntic i Pacífic.
-
Se'l considera el primer dels Àustries menors, atesa la grandesa de Carles I i Felip II; no obstant això, durant el seu regnat Espanya va incorporar alguns territoris al nord d'Àfrica ia Itàlia, i va aconseguir nivells d'esplendor cultural.
-
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya pels motius següents: L'actitud de cristians poc convençuts en un Estat defensor del catolicisme.
La seva possible aliança amb els turcs i barbarescos que atacaven constantment les costes de Llevant.
La seva impopularitat entre la població.
La necessitat de lEstat de controlar les seves riqueses i valors.
Entre el 1609 i el 1610 van sortir de la península. -
Es va recórrer a la introducció de nous impostos a la Corona, repartits de manera més equitativa. Els regnes perifèrics van posar resistència a aquests nous impostos, moltes vegades amb motines. -
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta, fou monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava.
-
Carles II de Castella, dit l'Encantat va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria
-
A la mort de Felip IV, el 17 de setembre de 1665, la monarquia es va trobar amb un hereu que només tenia quatre anys. Segons el testament del pare, la reina vídua Maria Anna esdevindria la governadora del regne i la tutora de Carles, fins que aquest complís els catorze anys, moment en què se'l consideraria major d'edat