Edat Moderna de Catalunya

  • 1410

    Final de la casa de Barcelona o casal d'Aragó

    Final de la casa de Barcelona o casal d'Aragó
    La mort sense descendència de Martí l'Humà (1410) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la Dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó. Amb el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran el Catòlic de la Corona d'Aragó, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, el 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen.
  • 1450

    avenços a la ciència: un invent cabdal: l´imprenta

    avenços a la ciència: un invent cabdal: l´imprenta
    Altra motiu per iniciar les espedicions a nous territoris va ser la millora tècnica i cièntifica per a la navegació: invenció de la brúixola i l'atrostrolabi, caravel·les i mapes oceànics. A més, va influir força la creença cada vegada més ferma que la Terra és rodona. També hen d´assenyalar com invent cabdal, l´invent de l´imprenta per Gutemberg. En el període comprès entre 1450 i 1500 dC es van arribar a imprimir més de 6.000 obres diferents a causa del gran augment del nombre d’impremtes.
  • 1453

    L'Edat Moderna s´inicia amb el descobriment d'Amèrica però... quins són els antecedents? Perquè es van llançar a l'aventura de la descoberta del nou món?

    L'Edat Moderna s´inicia amb el descobriment d'Amèrica però... quins són els antecedents? Perquè es van llançar a l'aventura de la descoberta del nou món?
    L´inici al tenim al 1453 quan Constantinopla va ser conquerida per l'Imperi otomà (àrab) .
    Aquests, bloquegen la ruta comercial entre Asia i el Mediterrani. Els regnes -especialment Castella, Aragó i Portugal- és llançaren a la recerca de noves rutes comercials pel sud d'Àfrica.
  • 1469

    Els reis Catòlics

    Els reis Catòlics
    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars.
  • 1470

    les conquestes dels reis catòlics

    les conquestes dels reis catòlics
    Les seves ganes d'extendre el cristianisme a totes les regions i el poder per fer més gran l'imperi els van conduir a ocupar diferents territoris.
    Els Reis Catolics eren monarques autoritaris i la seva autoritat absoluta els feia governar i administrar tot el regne. Van crear un òrgans de govern, un cos de funcionaris i un exèrcit modern capaç de derrotar als enemics. Com les Illes Canàries 1478 a 1496....
  • 1483

    L´inquisició. Instrument de repressió.

    L´inquisició. Instrument de repressió.
    El Tribunal va ser un instrument al servei de la monarquia, destinat a afavorir la seva política unificadora. Així, el Tribunal de la Inquisició es va implantar als regnes de la Corona d’Aragó l’any 1483, malgrat l’oposició de totes les institucions catalanes, que temien que el nou tribunal esdevindria una eina al servei de l’autoritarisme monàrquic i que, a més, veien amb preocupació l’afebliment del col·lectiu convers, en un context de crisi econòmica.
  • 1485

    Monarquies a la cerca de Poder: finançament d´expedicions

    Monarquies a la cerca de Poder: finançament d´expedicions
    Molts reis (especialmente els Reis Catòlics i el rei de Portugal) van finançar expedicions a navegants i aventurers que van ampliar el món que es coneixia. Els regnes, a més de buscar una ruta alternativa entre el Mediterrani i Asia, buscaven or per fer-se poderosos davant els altres regnes. Amb aquestes dues intencions i amb els avenços tècnics i cièntifics en navegació es presentà a la Cort dels Reis Catòlics un home anomenat Cristofor Colom.
  • 1487

    L´Inquisició a Barcelona: Torquemada.

    L´Inquisició a Barcelona: Torquemada.
    Tot i això, el monarca va aconseguir imposar-se, i el 1487, els inquisidors castellans van entrar a Barcelona. El primer inquisidor general nomenat pels Reis Catòlics va ser Tomás de Torquemada, el confessor del rei Ferran. Entre aquesta data i el 1505, el tribunal de Barcelona va processar més de mil persones, més de la meitat de les quals ja s’havien exiliat en els anys anteriors; només vint-i-cinc van ser absoltes.
  • 1492

    Cristófor Colom

    Cristófor Colom
    Al final del segle XV, molts reis (especialmente els Reis Catòlics
    i el rei de Portugal) van finançar expedicions a navegants i aventurers que van ampliar el món que es coneixia. Els regnes, a més de buscar una ruta alternativa entre el Mediterrani i Asia, buscaven or per fer-se poderosos davant els altres regnes. Amb aquestes dues intencions i amb els avenços tècnics i cièntifics en navegació es presentà a la Cort dels Reis Catòlics un home anomenat Cristofor Colom.
  • Aug 3, 1492

    El gran projecte de Cristófor Colom, i la seva ambició

    El gran projecte de Cristófor Colom, i la seva ambició
    A Castella Colom va presentar el seu pla davant els Reis Catòlics. Les condicions de Colom eren exigents, demanà ser el Virrei de totes les terres que descubrís i de guanyar una part dels beneficis que n'obtinguessin amb les conquestes. Finalment, els Reis Catòlics van accedir a les exigències de Colom i van finançar el projecte: Li van proporcionar una nau i dues caravel·les aliments per un any de viatge, armes i un centenar de mariners.
  • Oct 12, 1492

    Descobriment d´Amèrica

    Descobriment d´Amèrica
    El 12 d’octubre de 1492, l’expedició colombina arribava finalment a una illa de les Bahames anomenada pels nadius com Guanahaní, illa que Colom va batejar com San Salvador. En prendre possessió de l’illa, els descobridors van topar-se per primera vegada amb els nadius americans, als quals van anomenar “indis” en creure que en realitat es trobaven en algun lloc d’Àsia.
  • 1500

    La Catalunya del 1500

    La Catalunya del 1500
    El Principat es va despertar en l'Edat moderna després d'una llarga nit d'epidèmies (la Pesta Negra i i d´altres), de crisis socials (les guerres civils dels Remences i la seva versió barcelonina de la Biga i la Busca), i de crisis econòmiques (la devastadora suma de pestes i de guerres). Amb aquest paisatge s'explica que el país presentés unes dades demogràfiques pobres. Catalunya era un solar de cendra i fum amb poc més de 250.000 pobladors i Barcelona albergava poc més de 30.000 habitants.
  • 1517

    L’Imperi universal de Carles V

    L’Imperi universal de Carles V
    Gràcies a la política matrimonial dels Reis Catòlics, sobre Carles V (Carles I d’Espanya),fill de Joana de Castella i Felip de Borgonya, va recaure una herència doble. D’una banda, per la via hispànica, el Regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, les possessions americanes i els territoris italians. De l’altra, per la via borgonyona, els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.Carles V, nascut i educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517 per tal de ser reconegut com a rei.
  • 1540

    El bandolerisme a la Catalunya moderna: Sala, Rocaguinarda...

    El bandolerisme a la Catalunya moderna: Sala, Rocaguinarda...
    A Catalunya, com en molts indrets del Mediterrani quan va decaure l’impuls econòmic medieval en favor de l’eix atlàntic, va esclatar el fenomen del bandolerisme que es perllongaria al llarg dels segles XVI i XVII.Un fenomen de tan llarga durada com el bandolerisme no pot tenir explicacions úniques.Personatges que han esdevingut cèlebres en l’imaginari català (Bertomeu Camps, Montserrat Poch, Perot Rocaguinarda,Joan Sala Serrallonga) davant els quals la repressió dels virreis va resultar estèril.
  • 1556

    L’Imperi hispànic de Felip II

    L’Imperi hispànic de Felip II
    La Monarquia Hispànica.Com a conseqüència del testament del seu pare, Felip II va renunciar als territoris austríacs i al títol imperial. Així,la Monarquia Universal de l’emperador Carles V deixava pas a la Monarquia Hispànica del rei Felip II. Felip II va heretar del seu pare els dominis d’aquest, llevat de l’Imperi alemany, engrandint-los amb la incorporació de Portugal.D’aquesta manera, l’Imperi de Felip II va ser el més poderós de la seva època. Felip II va constituir un Imperi gegant.
  • 1564

    Felip II relacions amb Catalunya

    Felip II relacions amb Catalunya
    El regnat de Felip II a Catalunya es va caracteritzar pels enfrontaments entre els representants de l’autoritat del rei i les institucions que defensaven les lleis i els privilegis de Catalunya. Durant les Corts de 1564, hi va haver enfrontaments , Felip II no va respectar les lleis catalanes,i va ordenar detenir els diputats de la Diputació del General el 1569 per negar-se a pagar l’excusat, un impost amb el qual el rei buscava obtenir recursos econòmics per finançar la seva política imperial.
  • La «decadència» de Castella i la crisi de la hisenda reial

    La «decadència» de Castella i la crisi de la hisenda reial
    A principis del segle XVII. Castella es trobava exhausta, arruïnada, després d'un segle de guerres contínues. La seva població havia minvat en proporció alarmant, la seva economia es venia a baix, les flotes d'Índies que portaven la plata arribaven tard, i les remeses tampoc eren les d'abans. Al 1618 va començar la que seria anomenada guerra dels Trenta Anys. Aquesta complexa situació és la que van haver d'afrontar el nou rei Felip IV i el seu valgut el comte-duc d' Olivares.
  • El projecte d'Olivares: la Unió d'Armes 1626

    El projecte d'Olivares:  la Unió d'Armes 1626
    A l'any 1626, el comte duc va presentar un projecte innovador, la Unió d'Armes, segons el qual tots els "Regnes, Estats i Senyorius" de la Monarquia Hispànica contribuirien en homes i en diners a la seva defensa, en proporció a la seva població ia la seva riquesa . Per exemple el Principat de Catalunya,aportarien 16 000 homes.No obstant això, el comte-duc era conscient de la dificultat del projecte ja que hauria d'aconseguir l'acceptació del mateix per les institucions pròpies de cada Estat.
  • L'oposició de Catalunya a la Unió d'Armes.

    L'oposició de Catalunya a la Unió d'Armes.
    El 26 de març de 1626 Felip IV va fer la seva entrada triomfal a Barcelona , Olivares va creure que podria arribar a un acord concedint certs avantatges.
    A l'any 1632 Olivares va tornar a intentar que les corts catalanes aprovessin la Unió d'Armes o un "servei" en diners equivalent.
    El fracàs d'aquestes noves corts va sancionar de fet, el divorci entre el monarca i les institucions del Principat
  • La guerra arriba a Catalunya (1635-1640)

    La guerra arriba a Catalunya (1635-1640)
    Al 1635 la declaració de guerra de Lluís XIII de França a Felip IV va portar la guerra a Catalunya donada la seva situació fronterera . El Comte-Duc d'Olivares es va proposar concentrar a Catalunya un exèrcit de 40 000 homes .Va adoptar mesures cada vegada més dures contra els que neguen l'allotjament a les tropes o es queixen dels seus abusos. Fins i tot pren represàlies contra els pobles on les tropes no han estat ben rebudes i alguns són saquejats i incendiats.
  • La Guerra dels Segadors: Corpus de Sang

    La Guerra dels Segadors:  Corpus de Sang
    Al maig de 1640, camperols gironins van atacar als terços que acollien. A la fi d'aquest mateix mes, els pagesos arribaven a Barcelona, ​​i a ells es van unir els segadors al juny.
    El 7 de juny de 1640, festa del Corpus Christi, rebels barrejats amb segadors que havien anat a la ciutat per a ser contractats per a la collita, entren a Barcelona i esclata la rebel·lió. Els rebels són amos de Barcelona".
  • Tractat dels Pirineus i partició de Catalunya

    Tractat dels Pirineus i partició de Catalunya
    Va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i els de Lluís XIV de França, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.
    Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats.El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes.
  • Conflictes a la Catalunya Nord.

    Conflictes a la Catalunya Nord.
    Al segle XVIII, arrenca una forta repressió contra la llengua catalana: cap funcionari podia excercir si no parlava francès; se substitueixen els monjos catalans per francesos; des de 1700, l'ús del francès en escrits públics és obligat. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les. Amb l'arribada de la Revolució Francesa (1792) s'intensifica la repressió del català.
  • Guerra de Successió a Catalunya

    Guerra de Successió a Catalunya
    El 1700,Carles II va morir reconeixent com a hereu Felip de Borbó, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V.La guerra va començar perquè l'emperador Leopold I va reivindicar els drets a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com Anglaterra, Portugal i els Països Baixos que van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès
  • L'11 de setembre de 1714 i l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes

    L'11 de setembre de 1714 i l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes
    Catalunya, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei .La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte de la resistència fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht(1713-1714) que van posar fi a la guerra .Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.