-
Mort de Carles II de Castella i d'Aragó
Carles II de Castella i d'Aragó va morir sense descendència fent un testament en favor de Felip d'Anjou, el futur Felip V. Això desencadenaria La Guerra de Successió Espanyola. -
Consell de regència
Havent mort Carles II, es formà un consell de regència seguint les indicacions testamentàries format per Marianna de Neuburg (vídua de Carles II), el Cardenal Portocarrero, Manuel Arias y Porres, duc de Montalto, el duc de Fernandina, el comte de Monterrey, el comte de Frigliana, Baltasar de Mendoza y Sandoval (Inquisidor General), i el duc de Benavente, assistits per Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina. El consell de regència comunicà la voluntat de Carles II a Versalles. Lluís XIV l'acceptà. -
Nou monarca espanyol: El duc d'Anjou.
El duc d'Anjou fou proclamat oficialment nou monarca espanyol amb el nom de Felip V. Aquest heretava tots els dominis de la monarquia, la qual cosa trencava les condicions del Tractat de Londres, i amb l'obligació testamentària de mantenir la integritat territorial de tota l'herència rebuda. -
Period: to
PRIMERA FASE DE LA GUERRA
-
L'esclat de la guerra
Les tropes imperials de la Casa d'Àustria havien envaït el ducat de Milà, territori italià de la Monarquia d'Espanya, la qual cosa va provocar una intervenció francesa. Així es va iniciar la Guerra de Successió Espanyola. Es va formar una aliança antiborbònica (Aliança de la Haia), on s'hi unirien molts estats, principalment, Prússia. A Nàpols esclatà un aixecament contra la Casa de Borbó que havia entrat en converses amb la noblesa napolitana. Això, però, ho va solucionar el duc de Medinaceli. -
Tractat de la Haia
L'agressiva política de Lluís XIV va fer que Guillem III signés amb les Províncies Unides el Tractat de la Haia aliant-se amb la Casa d'Àustria. Aquest tractat reconeixia Felip V com a monarca espanyol, i només pretenia obligar-lo a cedir a la Casa d'Àustria les possessions italianes i els Països Baixos Espanyols, que així quedarien també fora l'expansionisme francès. Així, Anglaterra i les Províncies Unides pretenien obligar Felip V que mantingués els seus drets comercials als regnes hispànics. -
Victòries de França
Moltes victòries franceses al sud d'Alemanya amb un nou exèrcit dirigit per Camille de Tallard, que va triomfar al Palatinat, amb la qual cosa es va tornar a plantejar de nou la possibilitat d'atacar Viena. -
La Batalla de Blenheim
Les tropes de Marlborough i d'Eugeni de Savoia van enfrontar-se als francesos dirigits per Tallard a la Batalla de Blenheim, que resultà un èxit rotund per a Marlborough i Eugeni, fins al punt que Baviera va retirar-se de la guerra. Aquell mateix any, els anglesos ocuparen Gibraltar, a Castella, amb participació catalana i amb l'ajuda de les tropes holandeses del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, amb la qual cosa, a partir d'aleshores, els anglesos posseïren la clau de la Mediterrània. -
Period: to
SEGONA FASE DE LA GUERRA
-
La Batalla d'Elixheim
El duc de Marlborough va aconseguir trencar les línies franceses de Brabant, que era un arc defensiu que s'estenia en un arc de setanta milles entre Anvers i Namur. Tot i que no va ser capaç de dur a terme una batalla decisiva, la ruptura i la posterior destrucció de les línies va resultar crucial per a la victòria aliada a Ramillies l'any posterior. -
Ocupació de Madrid
-
Period: to
Recuperació de posicions del bàndol Felipista (clica)
El bàndol que estava a favor de Felip V va recuperar les seves posicions a Almansa, Brihuega, Villaviciosa i Barcelona. -
La Batalla de Ramilles
Es van enfrontar un exèrcit anglo-germànic-holandès sota el comandament de John Churchill, Primer Duc de Marlborough, contra un exèrcit francès comandat per François de Neufville, duc de Villeroy o Villeroi. La victòria de Churchill va suposar l'expulsió de les forces franceses de Flandes i la posterior captura d'Anvers, Bruges i Gant. -
Crisi econòmica de França
Entre moltíssims enfrontaments, hi va haver una gran fam a França. Hi va haver una alta taxa de mortalita en aquest moment, on la fam va matar un terç de la població. El 1709, es va produir "La Gran Gelada", l'hivern més fred que van patir feia 500 anys. -
La Batalla d'Oudenarde
Els exèrcits de Marlborough s'enfrontaren als francesos, afeblits a causa de la mala relació entre els seus dos principals dirigents: el duc de Borgonya, nét de Lluís XIV i germà de Felip de Borbó, i el duc de Vendôme, ocasionada pels errors estratègics del duc de Borgonya, qui, ajornant la decisió d'atacar, va donar temps a Marlborough d'unir les seves tropes a les d'Eugeni de Savoia, cosa que va dur a la derrota francesa d'Oudenaarde -
La Batalla de Malplaquet
Aquesta batalla va ser la més sagnant en la història moderna. Les forces comandades pel general John Churchill, 1r Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia, majoritàriament austríaques i holandeses, es van enfrontar als francesos i als borbons, comandats pel mariscal Villars. Tot i que l'exèrcit francès es va retirar, va infligir als seus enemics unes pèrdues quatre vegades superiors a les seves pròpies, i es va impedir la invasió de França. -
Afebliment de l'Aliança
L'aliança antiborbònica va començar a desfer-se. A Gran Bretanya, Marlborough va començar a perdre-hi influència, sobretot després que a la cort de la reina Anna, la seva dona Sarah Churchill, duquessa de Marlborough, caigués en desgràcia; per altra banda, al Parlament, va caure el govern dels Whig, que havia donat suport a la guerra, i el nou govern Tory va buscar fer la pau. -
Period: to
FASE FINAL DE LA GUERRA
-
Mort de Jose I, l'emperador.
Jose I, emperador i pare de l'arxiduc Carles, mor; un fet que va canviar la guerra. L'arxiduc es va convertir en Emperador sent coronat com Carles VI. A partir d'aquell moment, les pretensions del bàndol austriacista canvien. Anglaterra no va veure amb bons ulls una possible unió entre l'Emperador i Espanya, així que va retirar el seu suport al bàndol. -
La Victoria Francesa a Denain
Marshal Villars va ser el comandant de les forces franceses a la batalla de Denain. El Príncep Eugenio de Savoia va liderar les forces austríaques i holandeses. Villars va decidir atacar Denain, cosa que es va ocultar i va romandre com un secret. Els francesos van atacar les aliances i van prendre control de Denain. Per evitar un contraatac, els francesos van destruir el Pont de Denain i ells van guanyar la batalla. -
Mort de Leopold Maria I
Aquest fet marca un abans i un després a la guerra, ja que l'arxiduc Carles ha de tornar a Viena per fer-se càrrec de l'Imperi i ser nombrat Emperador. Això provoca un descuit per part de Carles a Espanya. Al heretar tots aquells territoris, les potències aliades dels austriacistes s'adonen que si guanyen la guerra, es crearia un híperimperi protagonitzat pels Àustries, cosa que dissentien. -
El Tractat d'Utrecht
A aquest tractat es reconeixia com a rei d'Espanya Felip de Borbó, el qual, però, renunciava als seus drets successoris sobre França, tot i que a França hi hagué qui considerava il·legítima aquesta renúncia. Per altra banda, els dominis de la Corona espanyola quedaven reduïts a la península i Amèrica. Lluís XIV va reconèixer com a legítima sobirana la reina Anna. A l'Amèrica del Nord, Lluís XIV va admetre la sobirania britànica sobre la Terra de Rupert i l'illa de Terranova. -
El Tractat de Rastatt
Aquest tractat va ser entre França i Àustria per posar fi a totes les guerres d'aquell moment. Marshal Villars de França i Príncep Eugeni de Savoia d'Àustria van negociar el tractat. L'emperador va reconèixer que Felip V tingués la corona espanyola. Els austríacs van guanyar una mica de territori i França va haver de tornar les terres que pertanyien a les persones del Riu Rin. -
El Tractat de Baden
El tractat va acabar les hostilitats entre França i el Sacre Imperi Romànic Germànic. El tractat va ser signat a Baden, Suïssa. Va permetre a França mantenir Alsace i Landau, però retornant el Riu Rin d'Àustria. Charles VI va mantenir el títol de Rei d'Espanya però el poder va continuar amb Felip V d'Espanya. Aquest tractat va acabar amb tots els conflictes de La Guerra de Successió Espanyola. -
La Batalla de l'Onze de Setembre
Començà l'assalt general de les tropes borbòniques. Aquestes penetraren la ciutat per diferents punts, però bàsicament utilitzaren l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Finalment, dies després, el governador Manuel Desvalls i de Vergós va capitular la rendició del Castell de Cardona, l'últim lloc de Catalunya a caure. -
Promulgació del Decret de Nova Planta de Catalunya
Es van crear aquestes lleis sancionades i promulgades per Felip V, les quals van implantar el règim absolutista a la monarquia hispànica. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví.
