-
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida.
-
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya
-
Nova unió amb Provença per mort del comte provençal Ramon Berenguer II. Vassallatge de Bearn, Bigorra, Nimes, Besiers i Carcassona. Ajuda Alfons VIII de Castella en la conquesta de Cuenca. Fixació de les futures conquestes sobre els sarraïns.
-
Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.[7] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc. Que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França,
-
La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
-
la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, que van comportar la presa de Morella per Blasco I d'Alagón el 1232, Jaume I el Conqueridor emprengué la conquesta dels emirats de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit de la fragmentació de l'imperi almohade el 1228.
-
fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca
-
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó. com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes
-
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya. Per la pau d'Anagni.
-
Pere II el Gran va desembarcar a Tràpena (Trapani, en italià), al capdavant d’un cos expedicionari format per molts almogàvers, i va iniciar una campanya de conquesta que va acabar el 2 d’octubre, quan els catalans van derrotar el darrer reducte angeví que s’havia fet fort a Messina.
-
fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília
-
La Conquesta de Menorca és el nom amb què és coneguda la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades duta a terme en el marc de la campanya militar de Confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
-
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat al Catedral vella de Lleida.
-
els almogàvers catalans i aragonesos que van lluitar al costat de Jaume I el Conqueridor, durant les campanyes de Mallorca i València, i Pere II el Gran en la conquesta de Sicília i per rebutjar la invasió francesa.
-
ou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca; Duc d'Atenes i de Neopàtria i finalment comte d'Empúries
-
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
-
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.
-
Lo mal any primer (1333) és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors
-
A partir de la conquesta de Mayuqa pels cristians el 1229, Eivissa primer i, més tard, Menorca, recolliran l’herència islàmica de Mallorca com petites nacions independents en les lluites contra l’afany expansionista de la corona catalanoaragonesa.
-
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.
-
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya; Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
-
El primer avalot es va iniciar el dissabte 5 d'agost al barri de la Ribera perquè un vaixell acabava de portar la notícia de la destrucció del call de Ciutat Mallorca. Aleshores es va generar un tumult espontani que es dirigí al call de la ciutat per obligar els jueus a convertir-se al cristianisme
-
va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries
-
fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà
-
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
-
significà el final de la Guerra Civil Catalana, que acabà sense vencedors ni vençuts.
-
fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
