-
Pacte de San Sebastián
Acord entre els representants republicans de l'estat espanyol per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Estatut de Núria
Avantprojecte redactat al Santuari de Núria per una comissió d'experts on es va definir el marc constitucional de l'autonomia catalana i les competències.
La Generalitat assumia competències exclusives en ensenyament cultura, policia i ordre públic. -
Period: to
Bienni Reformista
Període amb domini de republicans i socialistes dividit entre un govern provisional (fins al desembre del 31) i el govern de després, presidit per Azaña. Es va aprovar una Constitució del 31 de caràcter democràtic i progressista. -
Proclamació de la II República
L'Ajuntament d'Eibar proclama la República seguit per Macià a Barcelona i després a Madrid i a quasi tot el país.
Niceto Alcalà Zamora forma un govern provisional constituït pels representants del Pacte de Sant Sebastián. -
Proclamació de la República Catalana
Francesc Macià, després del triomf dels republicans en les eleccions del 31, proclama des de l'actual balcó de la Generalitat, la República Catalana dins la Federació Ibérica. -
Llei de Contractes de Treball
Implicava a tots els treballadors establint normes obligatòries per a la contractació. Contenia normes sobre salaris, la protecció del dret a vaga, etc. -
Llei de Jurats Mixtos
Formació de jurats per representants de la patronal i dels sindicats presidits per un representant del Ministeri. Arbitraven les condicions de contractació i vigilaven que es complís la normativa laboral. -
La Constitució del 31
Aprovada per les Corts Constituents després de les eleccions generales espanyoles del 1931. Va estar vigent fins al final de la Guerra Civíl Espanyola en 1939. -
Llei de Reforma Agrària
Projecte impulsat durant el Bienni Reformista.
Permetia l'expropiació de les terres dels grans terratinents per ser lliurades als pagesos acabant així amb la gran desigualtat social espanyola, concretament del sud. Es duu a terme mitjançant la creació del Instituto de Reforma Agrària. -
Insurrecció a l'Alt Llobregat
La CNT-FAI va promoure un moviment a Catalunya on es va ocupar, per part dels miners de Fígols i Sallent, la conca minera. Va finalitzar amb la intervenció de l'exèrcit. -
Estatut del 32
Amb l'ajuda de la intervenció del president Manuel Azaña, s'aprova el projecte de l'estatut assegurant així la fidelitat dels catalans a la república.
Aquest, recollia alguns dels principis de l'Estatut de Núria però una majoria van ser retallats i modificats. -
Period: to
Bienni Conservador o Bienni Negre
Període iniciat gràcies a la dimissió d'Azaña, provocant la celebració de les eleccions del 33 on van sortir guanyant la CEDA i el Partit Radical de Lerroux originant un govern de dretes. -
Eleccions del 1933
L'any 1933 es celebren eleccions a Corts, on voten per primer cop les dones. En surten victoriosos els partits de centredreta.
Donen inici al Bienni Conservador o Bienni Negre (1933-1936), on van dominar el Partit Radical de Lerroux i la CEDA. -
Radicalització obrera
El PSOE i la UGT es radicalitzen a causa del gir conservador i l'obstrucció de les reformes anteriors.
Es van convocar vagues generals i manifestacions a tot l'Estat provocant que el govern declarés l'estat de Guerra. En la majoria dels casos, les vagues van acabar fracassant. -
La Revolució d'octubre del 1934
Els miners de carbó, a Astúries, juntament amb la UGT, la CNT i comunistes impulsen una revolució social.
Van assetjar Oviedo ocupant ajuntaments amb la intenció d'enfrontar-se amb les forces d'ordre públic, apoderant-se d'armes de les casernes de la Guardia Civil i de fàbriques d'armament juntament amb dinamita.
Franco i Goded van sufocar la insurrecció duen a terme una gran repressió provocant la mort de uns 1100 miners i la de uns 300 de les forces de seguretat i exèrcit. -
Fets d'octubre a Catalunya
El president Companys es va enfrontar contra el govern central proclamant l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, convidant a l'esquerra a formar un govern provisional.
El Govern Central i l'exèrcit van obrir foc contra el Palau de la Generalitat sufocant la insurrecció.
Finalment Companys i el seu govern van ser condemnats a 30 anys de presó. Al desembre hi van haver 3000 presos polítics ancorats al port barceloní. -
Triomf del Front Popular
Tercera etapa de la república on triomfa el front popular en les eleccions. L'esquerra recuperà el poder però poc temps ja que al 36 es desenvolupa el pronunciament que provoca l'inici de la guerra civil. -
Assassinat del Tinent Castillo
L'oficial d'esquerres, el Tinent Castillo, mor assassinat per la ultradreta. -
Inici de la insurreció militar
A conseqüència dels diferents assassinats del Tinent Castillo i del dirigent Calvo Sotelo va començar una insurrecció militar que va donar lloc a una guerra civil.