-
Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, anomenat «el Cèsar», va regnar juntament amb la seva mare, Joana I de Castella —aquesta última de forma només nominal i fins a 1555—, a tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles I des de 1516 fins a 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella, el Regne de Navarra inclòs, i Aragó. Va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic com a Carlos V de 1520 a 1558.
-
La guerra de les Comunitats de Castella va ser l'aixecament armat dels anomenats comuners, esdevingut a la Corona de Castella des de l'any 1520 fins a 1522, és a dir, al començament del regnat de Carles I. -
La Guerra d'Esmalcalda es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen. -
Hunyadi va prosseguir la lluita contra els turcs otomans i va aconseguir la victòria al setge de Belgrad (1456), sent aquesta la primera gran batalla guanyada pels europeus cristians contra els turcs. -
El 1547, Enric II de França, que havia succeït a Francesc I, va declarar la guerra a Carles I amb la intenció de prendre Itàlia i assegurar França, intentant trencar l'hegemonia de la Casa d'Àustria a Europa. En principi França va tenir èxit però després aquests van fracassar amb la seva derrota a la batalla de Marciano. -
Felip II d'Espanya, anomenat «el Prudent», fou rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarves, com Felip I, des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys.
-
La revolta dels Països Baixos, va ser una revolta dels Països Baixos contra el rei catòlic Felip II, sobirà hereditari de les Disset Províncies. -
La batalla de Lepant va ser un combat naval que va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Patras, prop de la ciutat grega de Naupacto. -
Per a Felip II, la monarquia hispànica era la gran defensora del catolicisme davant de l’islam i l’expansió del protestantisme. El rei sempre es va negar a concedir la llibertat religiosa als seus súbdits i va ser implacable contra qualsevol brot de dissidència religiosa als territoris on regnava. -
La guerra angloespanyola (1585-1604) va ser un conflicte bèl·lic entre els regnes d'Anglaterra, governat per Isabel I d'Anglaterra, i d'Espanya, on regnava Felip II. La guerra va començar amb victòries angleses com la de Cadis el 1587, i la pèrdua de l'Armada Invencible el 1588. -
Felip III d'Espanya, anomenat «el Piadoso», va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. Èra filh de Felipe II e Ana d'Àustria.
-
La expulsión de los moriscos de España fue ordenada por el rey Felipe III y llevada a cabo de forma escalonada entre 1609 y 1613. -
Felip IV d'Espanya, anomenat "el Gran" o "el Rei Planeta", va ser rei d'Espanya des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640.
-
Batalla de Nördlingen pot referir-se a alguna de les següents batalles ocorregudes a la ciutat bavaresa de Nördlingen durant la Guerra dels Trenta Anys: Batalla de Nördlingen. Batalla de Nördlingen. -
La guerra francoespanyola, que té lloc en el període comprès entre 1635 i 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre tots dos països conegut com la Pau dels Pirineus, és una guerra que ha de ser analitzada dins del context de la guerra dels Trenta Anys, si bé té entitat pròpia diferenciada, i continua després que aquella finalitzés amb la Pau de Westfàlia. -
El terme de Pau de Westfàlia es refereix als dos tractats de pau d'Osnabrück i Münster, signats el 24 d'octubre de 1648, aquest darrer a la Sala de la Pau de l'ajuntament de Münster, a la regió històrica de Westfàlia, amb els quals va finalitzar la guerra dels Trenta Anys a Alemanya i la guerra dels Vuitanta Anys entre Espanya i els Països Baixos. -
La guerra dels 30 Anys va ser una guerra politicoreligiosa que va tenir lloc a Europa Central i de la qual van participar les principals potències europees de la primera meitat del segle XVII. Aquesta es va iniciar el 1618 i va finalitzar el 1648. -
Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado», va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675.
-
La revolta de les Barretines va ser una revolta camperola que es va produir al Regne d'Aragó, lloc de Catalunya entre el 1687 i el 1689 i que va estar originada per un malestar social vinculat a una crisi agrària ia un entès abús de poder contra la població camperola, que es va circumscriure a zones rurals de l'actual província de Barcelona, si bé els actors d'aquesta revolta es van presentar davant de la capital del principat.