Siglodeoroi

L'ORIZÓ CULTURAL DE LA LITERATURA VALENCIANA

  • Period: Jan 1, 700 to

    SEGLE VIII

    Llatí Vulgar Era una llengua apressa i només parlada en cercles religiosos. No es tracta del llatí vulgar, i dona origen a les llengües romàniques.
    No es parlava el llatí era evident en les disposicions formulades pels Concílis de Tours.
  • Period: Jan 1, 1200 to Dec 31, 1299

    SEGLE XIII

    Els Furs de València Entrant al segle XIII, els primers noms amb què s'hi fa referència són: romanç, pla, vulgar, nostre llatí o parlar pla.
    1261: Als Furs Valencià.
    1213: els interessos polítics de la Corona d'Aragó s'orienten cap al sud i la mediterrànmia.
    1229: Conquesta de Mallorca; 1235: Eivissa; 1282: Pere el Gran conquista Sicília; 1287: Alfons el Franc conquista Menorca.
  • Period: Jan 1, 1276 to Dec 31, 1276

    CANCELLERIA REIAL

    Cancelleria Reial L'any de Jaume I disposà documentació del nou Regne de València, en romanç i no en llatí.
    Pere el Gran(1276-85): aparèix documentació oficial redactada en català.
    Els funcionaris contribuiran a que la llengua catalana aconseguesca amb grau de precisió, flexibilitat i elegància.
  • Period: Jan 1, 1300 to Dec 31, 1399

    SEGLE XIV

    Literatura Sege XIV Al regne de València la repoblació en dues etapes. Els pobladors de la primera onada(S.XIII-XIV) provenien de Catalunya. Segona etapa, amb la expulsió dels moriscos valencians.
  • Period: Jan 1, 1400 to Dec 31, 1499

    SEGLE XV (SEGLE D'OR)

    L'ESPILL JAUME ROIG
    La Cancelleria Reial fou incorparada al Consell d'Aragó per Ferrant (1494) i va pervivir fins al segle XVI.
    La varietat en l'ús de la llengua de formació de la literatura esdevindrà model de referencia per a la producció d'aquest segle, el Segle d'Or.
    Renovació humanística amb l'Espill de Jaume Roig.
    Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (segle XV)
  • Period: Jan 1, 1400 to Dec 31, 1494

    SUCESSOS IMPORTANTS DEL SEGLE XV

    LITERATURA SEGLE XVCort Italiana Alfons el Magnànim (1442-58)
    Mort de Martí l'Humà (1410)
    Casa castellana dels Trastàmara (1412)
    Unió monàrquica (1479)
    Inquisició castellana (1483
    )Jaume Gasull, Brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar (1490) i traducció Psaltiri (1490)
    Reial Aundiència (1493)
    Consell suprem d'Aragó (1494)
  • Period: to

    Segle XVIII

    DICCIONARI CARLES ROS Época de máxima pressió social del casellà, primeres maniestacions (Diccionari de Carles Ros i gramatiques de les primeres lletres)
  • Period: to

    EL ROMANTICISME

    EL ROMANTICISME I LA RENAIXENÇA El Romanticisme, moviment renaixentista amb l'esperit nacional. Descobriment d'un espledorós passat de l'Edat Mitjana, aquesta visió idealitzada reafirma la necessitat de restaurar la llengua que havia fet possible el Segle d'Or.
  • Period: to

    PRIMER TERÇ DEL SEGLE XIX

    DECADÈNCIA Comença l'estat de decadència el qual afectava a la producció literaria des del segle XVI, al mateix temp un avanç en el procés de substitució lingüística.
    Apart en aquest terç hi ha un canvi que conduira a la normativitització de principis del segle XX
  • Period: to

    LA PÁTRIA I ARIBAU/RENAIXENÇA

    ARIBAU (LA PATRIA)Cap als anys trenta, el recuperar la llengua va ser la cohesió de tot el moviment, l'oda LA PÀTRIA de Bonaventura es una obra d'aquest moviment que va ser aprofitada.
    L'any 1833 es el començament de la RENAIXENÇA, el sentiment renaixentista sorgeix al Principat i a València, on Peyrolon i Villarroya publiquen ARIBAU.
    Els autors renaixentistes volien renovar la llengua després del buit de tres segles de la Decadència per a ferla desaparéixer quasi totalment i castellanitzar-la en els pocs casos.
  • Period: to

    RENAIXENÇA I MANUEL SANCHIS GUARNER

    MANUEL SANCHIS Manifestació de primer romanticisme als països de parla catalana, transforma el provincialisme en un cos d'ideologia que rebrà el nom de regionalisme.
    Manuel Sanchis Guarner remarca el monolingüisme literari a Catalunya, al País Valencià hi ha bilingüisme i no ho remarca. Comportament disglòssic, a Catalunya hi ha reivindicació de l'ús exclusiu del català.
  • Period: to

    MEIAT SEGLE XIX

    Les propostes de fixació otrogràfica i gramatical de la segona meiat del segle XIX, s'inclouen dins de dos corrents:
    - El conservador arcaïtzant: intenta recuperar la llengua literaria, el model lingüístic medieval.
    - Populista castellanitzant: una llengua acostada al carrer. volien conservar els errors del castellà.
  • Period: to

    MITJAN SEGLE XIX

    A mitjan segle triomfen les posicions polítiques moderades, visió prudent i conservadora de la represa del català
  • Period: to

    JOCS FLORALS 1859

    JOCS FLORALS Els Jocs Florals restarats el 1859.
    Màxims representants de la poesía jocfloralesca Jacint Verdaguer, Marià Aguiló i Teodor Llorente, van crear una llengua literària autònoma.
  • Period: to

    FINAL SEGLE XIX

    Els il·lustrats no reinvidicaren l'ús social de la llengua ni dels estudis històrics i filològics.
    El procés de industrialització i l'ús de la llengua col·oquial, fa la aparició d'una consciència diferencial de la societat.
  • Period: to

    CATALÁ LITERARI MODERN

    Amb L'Atlantida de Jacint Verdaguer l'any 1877 se esdevé la formació del catalá literari modern.
  • Period: to

    DARRERIES SEGLE XIX

    POMPEU FABRAA les darreries del segle XIX Pompeu Fabra va iniciar una tasca fixadora i codificadora basant-se en tres punts:
    1. Elaboració d'un diccionar.
    2. Unificació dels populistes i cultistes.
    3. Depuració de la llengua. Canvis de la literaria i sociolingüística:
    - S'havia trencat amb el decandiment dels segles anteriors.
    - S'havia recuperat la literatura.
    - Elaboració de treballs lingüístics bàsics per a dur a terme el procés de normativització i la posterior del català.
  • Period: to

    NORMATIVA FABRIANA AL PAÍS

    NORMES DE FABRA En 1913 s'inicia la normativa fabriana al País Valencià.
    En 1915 començaren a generalitzar-se les Normes de Fabra amb la oposició dels jocs-floralistes.
  • Period: to

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS En aquest segle es importantíssima la creació de l'INSTITUT d'ESTUDIS CATALANS que publicarà les Normes Ortogràfiques el 1913
  • Period: to

    PRIMER TERÇ SEGLE XX

    NOUCENTISMEEn el primer terç del segle XX es combinen factors polítics, socials i culturals que afavorixen la culminació del procés de normativització, que en altres havia produït al segles XVII i XVIII.
    En primer lloc, la llengua catalana ja presenta una tradició literaria i lingüística:
    En segon lloc, el Noucentisme intenta posar a nivell europeu tots els aspectes de la vida quotidiana.
    En tercer lloc, institucions polítiques que defensen els seus objectius i creen organismes.
  • Period: to

    NORMES DE CASTELLÓ

    SIGNATURES NORMES CASTELLÓEn 1930 Lluís Revest publicava La llengua valenciana i el llibre Notes per al seu estudi i conreu va ajudar a la creació.
    *A les Illes Balears en 1830, van a ser firmades les normes per Francesc de Borja Moll. 1932 a la Societat Castellonenca de Cultura eren signades les Normes de Castelló, tractaven les mateixes normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, consagraren el triomf del fabrisme València. Va a ser signat per:
    - Lluís Fullana, Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador.
  • Period: to

    SEGLE IX

    Catedral d'Urgell En el segle IX l'ús de les llengües vulgars en la predicació, un exemple en l'Acta de consagració i dotació de la Catedral d'Urgell.